El Baix Segura i la Marina lideren la recuperació del sector de la rajola a la Comunitat Valenciana. El Col·legi d’Arquitectes d’Alacant estima que enguany es començaran uns 7.000 habitatges a la província. Però així com a les riberes del riu Segura la construcció es basa en segones residències bàsicament per a estrangers i a preus assequibles, si alguna comarca pot prendre el pols al sector és la Marina Alta, on el repunt és tan significatiu com la contestació ciutadana que generen algunes de les promocions immobiliàries en marxa.
A Calp, la construcció de l’edifici Infinium, de 21 altures i només a sis metres dels limítrofs, ha posat en peu de guerra els veïns, que han arribat a infestar de pancartes contra aquesta iniciativa els seus balcons. Allà només es podien alçar set plantes, però l’empresa promotora va comprar una parcel·la propera, unida a la de la torre per un fil de terra de dos metres, i va ser autoritzada pel govern local, format pel PP i dos partits independents, a concentrar l’edificabilitat de tots dos solars en una única torre vertical més pròpia del model Benidorm.
Els veïns han anunciat accions legals contra el gabinet de César Sánchez, alcalde de la ciutat, alhora que president de la Diputació alacantina, i han denunciat que la promotora “està buidant les aigües subterrànies amb nou motobombes que funcionen dia i nit, i ho aboquen tot al clavegueram general i sense que aquesta vegada l’ajuntament tampoc no faça res”.
Aquesta nova torre se suma a una altra de 33 plantes, ja gairebé acabada, que és l’edifici més alt de Calp, i que acollirà un hotel de 232 habitacions. Aquesta mola tapa la visió del principal símbol del municipi, el penyal d’Ifac, des d’alguns angles de la localitat.
A Dénia, veïns de la zona de les Marines s’han mobilitzat per frenar una promoció de 20 metres d’alçària només a 20 metres de la línia de costa, en primeríssima línia de Blay Beach, que cada any perd tota l’arena quan arriba el primer temporal d’hivern i l’aigua acaba envaint parcel·les unifamiliars i camins públics. La conseqüència és que, de la mateixa manera, cada vegada que passa això, cal invertir milers d’euros a regenerar l’arenal.
I la qüestió és que el govern local diu que no pot fer res perquè la classificació i la qualificació del sòl és anterior a la Llei de costes, fet que li permet eludir els 100 metres de servitud maritimoterrestre que haurien de respectar-se ara. L’estat d’aquesta platja és tan preocupant que un informe del 2015 del mateix Ministeri de Medi Ambient la va qualificar de “deteriorament greu”, fet que havia d’afavorir, segons el mateix document, actuacions “d’alta prioritat per a evitar-ne la regressió”.
La construcció d’aquests apartaments de luxe a vora mar a la platja del Blay Beach té fins i tot el rebuig de dues de les principals organitzacions ecologistes espanyoles, Greenpeace i WWF, que han reclamat la paralització immediata del projecte, encara que l’empresa promotora ha anunciat l’inici imminent de les obres.
El repunt
El nombre de visats de nous habitatges s’ha multiplicat enguany a la Marina Alta. El cas més espectacular és el de Xàbia, on s’ha quadruplicat respecte del 2015 i ha arribat a 221 visats, enfront dels 54 de l’any passat. També és pròspera la situació del negoci immobiliari a Calp, que va triplicar el nombre de permisos tramitats davant el col·legi esmentat per a construir immobles nous: enguany la localitat del penyal ja va pels 180, enfront dels 60 del 2015.
Encara que a Dénia, la ciutat més poblada de la comarca (42.000 habitants) només se n’han tramitat 64, el Poble nou de Benitatxell i Teulada-Moraira ja estan en 53 visats cadascun. En tots dos casos, es tracta, la major part, d’habitatges unifamiliars, molts dels quals de luxe.
Preocupació
L’alta ocupació que va registrar la Marina Alta l’estiu passat va provocar que alguns llocs emblemàtics de la comarca arribaren a nivells de saturació propers al col·lapse. Municipis com Dénia o Xàbia s’han plantejat, fins i tot amb vista a la temporada alta següent, virar cap a un model més sostenible, cosa que implicarà l’adopció de mesures restrictives.