Torrevella canvia de model i aposta ara pels gratacels... Vol ser Benidorm?

Encara que no hi ha una regla que indique oficialment si un edifici és un gratacel o no –el més alt del món és el Burj Khalifa de Dubai, amb 828 metres d’alçària, a Espanya està la Torre de Cristal a Madrid (249 metres) i a Benidorm destaquen l’edifici Intempo (187 metres) o l’hotel Bali (186)–, sí que es pot atorgar aquesta categoria als edificis que, sense arribar a aquestes proporcions, destaquen en el seu entorn.

Això és el que passarà a Torrevella, una localitat turística de la costa alacantina –d’uns 86.500 habitants que quadruplica la població en època estival– en què hi ha projectats díhuit edificis de fins a 29 altures que es destinaran a l’activitat hotelera i a apartaments turístics. Vol assemblar-se a Benidorm, la gran ciutat turística que va apostar per la construcció en vertical davant de l’ús extensiu de sòl pel qual es va inclinar Torrevella?

La qüestió és que aquestes torres contrasten amb la fisonomia d’una ciutat el pla general d’ordenació urbana del 1987 de la qual no permetia construccions de més de sis altures –aquestes construccions són possibles gràcies a una modificació urbanística desenvolupada el 2010, quan era alcalde el popular Pedro Hernández Mateo, condemnat per corrupció, i el PP governava en la Generalitat Valenciana–. Aquests projectes han provocat les crítiques dels partits de l’oposició –actualment hi governa el Partit Popular d’Eduardo Dolón amb majoria absoluta després d’un parèntesi de quatre anys–. Des d’elDiario.es hem intentat, sense èxit, contactar amb els representants del govern municipal perquè respongueren a aquestes crítiques.

El socialista Andrés Navarro denuncia que darrere d’aquests projectes s’amaga un augment de l’edificabilitat prevista en aquests sectors, “jo no estic en contra de l’edificabilitat en altura, però les torres contrasten amb la manera com està configurada la ciutat, amb edificis entre tres i sis plantes, la qual cosa suposarà un impacte bastant gran en l’urbanisme de Torrevella”. Pel que fa a aquest augment de l’edificabilitat, Navarro relata que en Puerto de la Sal es construiran nou torres i 400 habitatges més dels que estaven previstos, “i tot això sense tindre en compte la necessitat d’augmentar serveis i dotacions, així com zones verdes”.

A més, el regidor socialista també qüestiona que la modificació puntual del 2010 del pla general complisca la legalitat, ja que “el que amaga és un increment de l’edificabilitat”. “L’equip de govern diu que ja està aprovat i tirar-lo arrere suposaria un cost per a l’Ajuntament, però jo dubte que siga així”, afirma.

Des del grup dels Verds, que governava amb el PSPV i altres formacions fins a les eleccions de maig del 2019, també critiquen aquesta política urbanística que, asseguren, “trenca la fisonomia de la ciutat”. En aquest sentit, Israel Muñoz, regidor del partit ecologista, insisteix també que no es garanteix els serveis que requereixen uns habitatges que podrien suposar un increment poblacional de milers de persones, alhora que carrega contra un “model acabat, com és el de la rajola”.

Dues d’aquestes torres estan projectades al parc Doña Sinforosa. “On les construccions màximes no podien ser de més de sis o set altures se’n construiran 26 (82 metres d’altura), amb l’impacte que això suposa, i se sacrificarà un parc per convertir-lo en una plaça”. Aquest projecte ha generat el rebuig veïnal i s’ha constituït una plataforma ciutadana per a protestar contra aquesta iniciativa, que preveu la construcció de 130 habitatges i 250 apartaments turístics: “Tots els habitatges tindran vistes a la mar des de la primera planta i vistes de 360 graus a partir de la cinquena”, tal com diu la pàgina web de la promotora.

Un altre dels projectes, impulsat per Metrovacesa, preveu la construcció de tres torres, dues de 29 plantes i 93 metres i una altra de 25 altures destinades a ús residencial i hoteler. En definitiva, si totes aquestes iniciatives tiren avant, Torrevella tindrà els pròxims anys amb díhuit gratacels que perfilaran la ciutat amb una altra fisonomia, fet que suposa un canvi clar de model urbanístic.