Amb només 37 anys, l’activista ecologista Florent Marcellesi, membre d’Equo, va prendre possessió l’11 d’octubre com a eurodiputat en substitució de l’exalcalde de Burjassot, Jordi Sebastià, de Compromís, en compliment de l’acord a què aquestes formacions van arribar per a concórrer juntes en les eleccions del 2014 al Parlament Europeu.
Nascut a la localitat francesa d’Angers i amb Sebastià ara com a assessor, Marcellesi serà l’encarregat de representar els interessos dels valencians per la coalició Primavera Europea- Verds, integrada en el grup Verd/ALE a Europa.
Quins temes d’interés per als valencians defensarà en els dos anys que queden de legislatura?
Els més immediats són els que tenen a veure amb l’agricultura, en concret amb la taronja. D’una banda, l’amenaça que comporta l’autorització, que té el suport dels eurodiputats del PP, per la qual Sud-àfrica pot exportar taronges fins al 15 de novembre, tot i que fins ara només ho podia fer fins al setembre. De l’altra, el tractat CETA, que permet que firmes del Canadà operen amb la denominació València Orange. Tenim com a prioritat defensar tots aquests temes des d’una política ecològica, perquè el canvi climàtic pot fer desaparéixer la taronja i altres conreus en un termini de 30 anys.
Hi ha marge per a solucionar algun d’aquests problemes?
En el cas del tractat CETA hi haurà una votació molt important d’ací a un parell de mesos en el Parlament Europeu amb què es podria paralitzar el tractat. Per a fer-ho, necessitarem demanar molts suports i convéncer una majoria d’eurodiputats perquè hi voten en contra. Seran clau els eurodiputats socialistes i liberals que fins ara han donat suport a aquest tractat.
Hi ha molta gent escèptica quant al canvi climàtic, és un perill real?
Per descomptat. Aquest mes hi ha una cimera climàtica a Marràqueix, COP22, amb l’objectiu que els països incrementen les seues ambicions per poder assolir els objectius pactats en la cimera de París l’any passat. Entre altres coses, es demanarà més finançament perquè els països més empobrits puguen fer front al canvi climàtic.
Quin va ser el gran acord de París?
Tots els països es van comprometre a no fer augmentar la temperatura global del planeta en més d’1,5 graus al llarg del que queda de segle. Al ritme actual s’incrementarà 3 graus. En aquest sentit, Europa, els Estats Units i la Xina són els qui més contaminen i han de comprometre’s a metes que permeten assolir veritablement l’objectiu del grau i mig.
És això el que pot fer desaparéixer conreus com la taronja?
Exacte, hi ha estudis científics que avalen que determinades produccions agrícoles espanyoles, com la taronja valenciana, les oliveres andaluses i, fins i tot, el raïm de La Rioja, desapareixeran com a conseqüència del calfament global, que pot convertir el clima en semidesèrtic al sud d’Espanya, i això afectaria els llocs de treball de milers de persones i la identitat i la cultura de molts pobles.
Què proposa el seu grup Primavera Europea-Verds sobre aquest tema?
Una transició envers una economia ecològica tant pel que fa a l’agricultura, amb l’ús de menys productes químics contaminants, com pel que fa al model energètic, que ha d’estar basat en l’estalvi i en les renovables. En aquest sentit, és important un canvi en el sistema de transports, que ha de fer prevaldre principalment el ferrocarril sobre el vehicle privat.
En aquest sentit, imagine que deuen ser uns ferms defensors del Corredor Mediterrani.
Per descomptat, aquesta infraestructura contribuirà a reduir les emissions de CO 2 perquè permetrà transportar les mercaderies ja no per carreteres, sinó per ferrocarril. El problema és que, malgrat que hi ha finançament europeu, el Govern espanyol del PP es gasta els diners en altres infraestructures, com el corredor central, que no tenen res a veure amb el Mediterrani. Pressionem perquè això no siga així, perquè cal que es culmine el Corredor Mediterrani per a assolir els objectius de la cimera de París.
Insistiran perquè Espanya puga acollir més refugiats pel conflicte de Síria?
L’acord entre Turquia i la Unió Europea va ser nefast tant per a les persones migrants com per a la imatge d’Europa. Nosaltres insistirem perquè Europa i els 28 estats membres donen la cara i perquè s’aprove una política d’asil comú. A més, en el futur hi haurà cada vegada més migrants climàtics, és a dir, fluxos migratoris interns i externs esperonats per problemes com la sequera o la pujada del nivell de la mar. Construir un món més sostenible és també una de les respostes a les migracions internacionals.