La Intervenció de la Generalitat Valenciana ha fet pública aquesta setmana el Compte General del sector públic (organismes autònoms, empreses públiques i fundacions), un document en el qual es reflecteix una reducció de les pèrdues respecte al 2015 del 2,8 per cent, en passar de més de 70 milions a poc més de 68 milions. Una de les societats auditades, la Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa), va finalitzar el passat exercici amb uns nombres rojos de 14,15 milions d'euros, la qual cosa suposa una considerable reducció en comparació amb 2015, que va acabar amb unes pèrdues de 46,9 milions.
Aquestes xifres suposen una caiguda en les pèrdues de la societat que gestiona l'emblemàtic complex dissenyat pel controvertit arquitecte valencià Santiago Calatrava del 69 per cent en els últims dotze mesos. La facturació de Cacsa al 2016 va ser de 15,66 milions d'euros, pels 22.94 milions de 2015. És a dir, la Ciutat de les Arts i les Ciències va reduir la seua xifra de negoci el passat any en un 32 per cent.
En aquest sentit, cal tenir en compte que en 2016 es van registrar menys ingressos per la venda d'entrades al 'Oceanogràfic (l'espai amb major capacitat d'atracció de visitants), la gestió de les quals va passar a l'agost de 2015 -juntament amb l'Àgora- a mans de l'empresa Avanqua (mercantil participada principalment per Aigües de València). D'aquesta manera, veiem com mentre en 2015 es van facturar una mica més de 14 milions d'euros per venda d'entrades, el volum va caure fins als 4,67 milions en 2016. Aquests inferiors ingressos per facturació es van compensar, en part, amb el cànon que Avanqua va abonar a Cacsa (6,68 milions d'euros en 2016).
No obstant açò i malgrat la cessió de la gestió d'aquests dos recintes, la Ciutat de les Arts i les Ciències tan sols veu reduïda en un 1% la partida de personal, a la qual en 2016 va destinar 5 milions d'euros pels 5,6 milions de l'exercici anterior.