Claus del que busca la jutgessa de la DANA: l'alerta tardana guarda un “arxiu especial” amb la cronologia i l'usuari

La jutgessa que instrueix les diligències de la DANA vol saber “qui va prendre la decisió” de llançar l'alerta massiva als mòbils del 29 d'octubre, dia de la barrancada catastròfica. No obstant, la resposta no és tan senzilla a simple vista a causa de la complexitat tècnica del sistema Es Alert, cosa que permet al Govern de Mazón defugir una contestació clara. De fet, la magistrada va donar a la Conselleria d'Emergències, que dirigeix Juan Carlos Valderrama, cinc dies més com a nou “termini improrrogable” perquè conteste clarament. Encara que probablement siga una pregunta —potser la més important per a la instrucció— que s'haurà de respondre, addicionalment, amb les declaracions testificals d'alguns dels presents a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi); especialment la llavors consellera Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso, a més de l'actual director general d'Emergències, Alberto Martín Moratilla, tres persones -dues destituïdes i una altra en actiu- que coneixen els detalls de la decisió política de l'enviament que va precedir la seua efectiva remissió per part dels tècnics. Perquè una cosa és l'aval de la Generalitat a l'enviament de l'avís i una altra l'aspecte tècnic de l'activació de l'Es Alert. I amb aquesta distinció, el Consell ha pretès 'torejar' la jutgessa i la seva interlocutòria del 5 de desembre passat.

Es tracta d'un sistema d'avisos automàtic, també conegut com a '112 invers', pilotat per la direcció general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l'Interior, en el marc de la Xarxa d'Alertes Nacional, i compartit amb els centres de coordinació d'emergències de les comunitats autònomes, entre els quals hi ha el valencià. Implantat després d'una directiva europea del 2018, el Public Warning System permet transmetre alertes a través de xarxes de telefonia mòbil en casos de, entre altres escenaris, inundacions com les del 29 d'octubre passat, dia de la DANA.

El Ministeri de l'Interior va assajar l'alerta a totes les comunitats autònomes entre octubre i novembre de 2022. El sistema es va estrenar al territori valencià, dues vegades a tall de prova, durant l'última legislatura del Pacte del Botànic, amb José María Ángel, actual comissionat del Govern per a la reconstrucció, com a secretari autonòmic d'Emergències. La primera va ser el 26 d'octubre del 2022 precisament a l'Eliana, localitat que acull el Centre de Coordinació d'Emergències. El segon assaig es va ampliar, el 4 de maig de l'any següent, a 27 municipis de la comarca del Baix Segura.

No obstant, el 29 d'octubre passat, l'alerta va arribar tard —a les 20.11—, quan centenars de ciutadans ja estaven atrapats sota l'aigua o desapareguts. Més enllà del component tècnic, l'enviament d'una alerta massiva requereix l'aval polític de la Generalitat, que ostenta la direcció de l'emergència. Un aval que, el dia de la DANA, es va endarrerir per les dificultats de la aleshores consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, per contactar amb el president Carlos Mazón, que aquella tarda allargava un dinar al restaurant El Ventorro, a més del conseqüent retard del cap del Consell a acudir al Centre de Coordinació d'Emergències.

L'enviament de l'Es Alert es va suggerir a partir de les 18.00. Tot i això, els vaivens del poc àgil equip d'Emergències comandat per Pradas, sumats al llarg àpat de Mazón, van provocar que el debat sobre el text del missatge i sobre l'àrea geogràfica a què s'enviaria es postergués fins ben entrada la tarda, quan la barrancada ja feia estralls en diverses localitats.

A més del testimoni clau per obtenir la resposta, el del subdiector general d'Emergències, Jorge Suárez, la magistrada disposa d'un anomenat “arxiu especial” que registra tots els “successos i activitats”, incloent-hi la data i l'hora i l'usuari tècnic autoritzat que llança una alerta massiva. El registre del sistema permet “verificar a posteriori els detalls de qualsevol acció realitzada sobre el sistema”, segons indica la documentació consultada per elDiario.es.

El sistema És Alert, que permet fer còpies de seguretat, és complex. Depèn del Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d'Emergències de Protecció Civil (Cenem), enquadrat al Minsiteri de l'Interior. Tot i això, el sistema es coordina amb els centres d'emergències autonòmics, als quals permet la generació de les alarmes, la seua autorització, processament i validació.

Els plecs de prescripcions tècniques de la seva contractació, adjudicada el 2021 a una filial d'Indra per 3,3 milions d'euros, aporten algunes pistes sobre el funcionament operatiu. Fa servir la tecnologia 'Cell Broadcast' (difusió de cel·les), un sistema que permet enviar un missatge de forma gairebé instantània a tots els telèfons mòbils connectats a les antenes de telefonia per a les quals s'activa l'emissió de l'alerta.

Compte amb una arquitectura de doble nivell, a la qual s'accedeix exclusivament per xarxes corporatives. D'una banda, el 'Cell Broadcast Entity' (CBE), ubicat al Cenem de Madrid com a centre de coordinació d'alertes nacionals i que permet la definició i gestió dels missatges d'alerta. “Encara que estiga físicament en aquesta ubicació [al Cenem], serà possible accedir al sistema, de manera remota, des dels altres centres autoritzats per al seu ús”, detallen els plecs, elaborats el 2021 per la direcció general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l'Interior.

D'altra banda, el 'Cell Broadcast Center' (CBC) és el sistema d'informació i comunicacions connectat directament a les xarxes d'un operador de telefonia mòbil. El CBC, amb un funcionament autònom, rep del seu homòleg CBE el missatge a emetre juntament amb els paràmetres necessaris per a la difusió: l'àrea afectada, la durada de l'alerta o la freqüència de les possibles repeticions. Així, el CBC calcula les estacions base de telefonia mòbil que cal activar per assegurar el lliurament del missatge a tots els terminals que es troben a l'àrea afectada.

En el marc del CBE, els permisos tenen dos components. Duna banda, el nivell de privilegi de les tasques de l'usuari. I, també, l'àrea de competència que defineix el territori per al qual l'usuari pot fer les tasques permeses pel seu nivell de privilegi. Per exemple, expliquen els plecs, “un usuari que tinga assignada com a àrea de competència el territori d'una comunitat autònoma no podrà definir o autoritzar alertes que afecten una zona que s'estenga més enllà dels límits de la comunitat esmentada”.

Codis groc, taronja o roig

Per crear les alertes, el sistema inclou usuaris amb els permisos apropiats i que defineixen una sèrie de paràmetres. D'una banda, el tipus d'alerta segons el risc (incloent-hi la meteorologia) i el succés causant. També el nivell de criticitat de l'alerta, en funció de la previsible gravetat dels efectes: moderada (codi groc), severa (taronja) o extrema (roig). L'àrea afectada la defineix l'usuari en el marc del territori. Els altres paràmetres són el temps d'inici, la descripció del succés i els seus efectes previstos, a més del missatge dirigit a la població, amb les recomanacions i instruccions.

“Un cop definits tots els paràmetres necessaris es podrà executar l'ordre de creació de l'alerta, cosa que generarà un missatge d'avís que serà enviat a l'autoritat responsable de l'emissió de l'alerta i al coordinador del sistema”, indiquen els plecs.

L‟usuari autoritzat disposa d‟una interfície amb un formulari per definir els paràmetres de l'alerta, amb la selecció de les zones predefinides afectades (comunitats autònomes, províncies o ajuntaments), del text a partir d'una llibreria de missatges predefinits o de les llengües, incloent tots els idiomes oficials a Espanya i l'anglès.

Després de la definició de l'alerta, el sistema permet activar-lo manualment, que remet, alhora, un missatge als usuaris supervisors ia l'administrador de la Xarxa d'Alerta Nacional. “El sistema permetrà als usuaris amb permisos de supervisor confirmar les alertes que estiguin activades en l'àmbit de la seva competència”, expliquen els plecs. I, un cop rebut “el nombre de confirmacions requerides”, és quan es produeix l'enviament al CBC, el sistema connectat directament a les xarxes dels operadors de telefonia mòbil.

La “traçabilitat” de l'Es Alert

El debat sobre l'àrea geogràfica va ser un dels elements clau durant la tarda del 29 d'octubre, a més del contingut del missatge. A més, la jutgessa compta amb la caixa negra —el sistema CoordCom— que detalla les decisions operatives del Cecopi aquell dia, una mena de “columna vertebral” de la gestió de l'emergència.

El sistema de l'Es Alert també permet, mitjançant una consola de control, el seguiment de l'estat i l'evolució de les alertes a partir de la seua activació: “Qui i quan les va definir, les va activar i les va confirmar”. Un seguiment que queda arxivat.

A l'apartat de “traçabilitat”, els plecs expliquen: “Les accions realitzades per cada usuari del sistema, i els esdeveniments crítics de comunicacions relatius a la recepció i enviament dels missatges d'alerta, quedaran recollits en un registre d'activitats del sistema que haurà de comptar amb les mesures especials de salvaguarda i control d'accessos”.