La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha presentat aquest dilluns en Manuel les labors de restauració fluvial que s'estan realitzant en el riu Albaida, en els termes municipals de Manuel, Senyera i Castelló. L'actuació té l'objectiu de recuperar el bosc de ribera del llit, compta amb un pressupost de tres milions d'euros i s'executa sobre un tram d'uns tres quilòmetres de longitud. Els treballs, que van començar a mitjan mes de setembre, formen part del projecte de restauració integral del riu Albaida, una actuació contemplada en el programa de mesures del Pla Hidrològic del Xúquer 2022-2027.
La presentació s'ha celebrat en els voltants de Manuel, al costat d'un gual que travessa el riu i en el qual ja es pot apreciar l'execució de la primera fase dels treballs. El president de l'Organisme, Miguel Polo, i el Comissari d'Aigües, Marc García, han sigut els encarregats d'explicar tots els detalls d'una actuació que permetrà recuperar el bosc de ribera i el “estat natural” del riu Albaida al seu pas per aquestes tres localitats de la Ribera Alta. L'acte, a més, ha comptat amb la presència de la Delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, i els alcaldes de Manuel, Senyera i Castelló.
Durant la seua intervenció, Polo ha destacat la posada en marxa d'una actuació que “respon a les demandes i necessitats” d'organitzacions i ajuntaments. Al mateix temps, ha recordat que aquest tipus de treballs serveixen per a “corregir” els impactes que han pogut generar un altre tipus d'actuacions “que busquen el benefici comú per damunt dels interessos particulars”. Amb aquestes paraules es referia a la construcció de l'embassament de Bellús, una infraestructura que garanteix la seguretat d'aquesta comarca davant possibles avingudes i que, no obstant això, “ha ocasionat alguns problemes en l'entorn que estem tractant de resoldre”.
El Comissari d'Aigües ha reafirmat el “compromís” de la Confederació amb tota la Ribera i ha recordat alguns dels projectes posats en marxa per a “solucionar les conseqüències de la construcció de l'embassament de Bellús”, una bateria d'actuacions que complementen les labors de restauració fluvial posades en marxa en les localitats de Manuel, Senyera i Castelló.
Respecte als projectes contemplats aigües amunt de l'embassament, García ha destacat la instal·lació de nous col·lectors a Ontinyent i l'Olleria, la construcció d'un tanc de tempestes a Benigànim i l'ampliació de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) d'Alfarrasí. Els quatre projectes ja estan redactats, es troba en fase d'avaluació ambiental i compten amb un pressupost conjunt de 20 milions d'euros.
També ha detallat algunes de les actuacions previstes en el propi embassament, com el despesque de l'excés de fauna piscícola, la instal·lació de la torre multipresa o la futura generació d'un cinturó verd al voltant de l'embassament que evitarà l'arribada de substàncies contaminants a través de les escorrenties.
Per part seua, Pilar Bernabé ha destacat la “evident aposta” del Govern d'Espanya “per la sostenibilitat i recuperació de la biodiversitat a la Comunitat Valenciana”. La Delegada ha subratllat la important inversió que està realitzant el Govern en matèria de restauració fluvial. Així, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en 2023 s'ha invertit prop d'11 milions d'euros per a recuperar més de 10 quilòmetres de llits. “Aquest tipus d'actuacions són imprescindibles i necessàries per a recuperar els rius i, al mateix temps, permeten guanyar un espai molt valuós per a la ciutadania”.
Procés d'eliminació de la canya
D'altra banda, el Comissari d'Aigües també ha explicat com s'estan duent a terme les labors de restauració i quin és l'objectiu ambiental que es persegueix. La primera fase dels treballs, que van arrancar a mitjan setembre, se centren en l'eliminació i desbrossament de la part aèria de les espècies invasores, en la seua majoria Arundo donax o canya comuna. Aquests treballs es realitzen amb maquinària pesant i l'objectiu és buidar la zona afectada, però no acabar amb tota la vegetació. “Hem de respectar i mantindre les espècies autòctones que encara habiten en el llit, ja que la seua presència és clau per a disminuir la potència del riu en episodis de grans avingudes”, ha indicat.
Aquesta primera fase sol tindre una duració de 10 mesos i també serveix per a triturar les restes que es generen amb el desbrossament, que es mesclaran amb el terreny abans d'instal·lar una cobertura opaca de geotèxtil que romandrà en el terreny durant almenys 18 mesos. Es tracta d'una tècnica habitual en les restauracions que realitza l'Organisme degut a la seua gran efectivitat. Les lones generen calor en el sòl, eviten que passe la llum solar i que la planta puga efectuar la fotosíntesi, per la qual cosa el seu rizoma s'esgota i el Arundo donax no pot tornar a brollar.
Transcorreguts eixos 18 mesos s'iniciaran els treballs de la segona fase de la restauració integral d'aquest tram del riu Albaida. Primer es procedirà a retirar la cobertura geotèxtil i després es realitzaran, de manera periòdica, plantacions d'espècies autòctones de ribera.