Un exemplar de La Codorniz del 1971 completa una composició de fotogrames de Plácido (1961). El rètol “extrapobres” de la revista satírica acompanya el cartell “un pobre en la vostra taula”, que es veu al fons d’un escenari. La suma de sàtires és un dels recursos que completen l’exposició Berlanguià. Luis García Berlanga (1921-2021), organitzada per l’Acadèmia de Cinema per al centenari del director, que obri les portes dimarts a València com a avantsala dels Goya.
El centre d’art Bombas Gens, gestionat per la Fundació Per Amor a l’Art, acollirà la mostra, que ja ha passat per Madrid i Barcelona fins al pròxim 12 de juny, aniversari del naixement del director. “L’obra de Berlanga és una enciclopèdia”, indicava el president de l’Acadèmia de Cinema, Mariano Barroso, en la presentació de les activitats que precedeixen la celebració de la gala.
L’exposició completa els fragments de la seua obra amb guions originals, cartells, plans de rodatge i aprofita el seu nou enclavament per a ampliar les projeccions audiovisuals d’entrevistes al director i fragments, entre altres pel·lícules, de La vaquilla, Patrimonio Nacional o Nacional III. La filmografia està acompanyada amb publicacions que l’emmarquen en el seu context. L’exposició adquireix tints etnològics amb la mirada de l’autor, un retratista social, acompanyada per les estampes de la quotidianitat espanyola que van fer fotògrafs com Basabe, Erwitt o García Rodero. Allò berlanguià, explicava Barroso, s’ha definit “com una manera de mirar la realitat, d’expressar o de contar la realitat” i ha impregnat “totes les generacions” de referències.
Barroso, que ha participat en la inauguració juntament amb Susana Lloret, responsable de la Fundació Per Amor a l’Art, i la comissària Esperanza García Claver, ha expressat que amb la seua arribada a la ciutat natal del cineasta es tanca el cercle de l’exposició i les activitats organitzades juntament amb l’Ajuntament de València i Visit València per l’Any Berlanga i la gala dels Goya. A parer seu, la mostra transmet “molt bé tot el que envoltava Berlanga, un cineasta de referència des que va començar a aficionar-se pel cinema i va ser professor fins a les seues primeres obres, les últimes pel·lícules i l’impuls a l’Acadèmia de Cinema”. Lloret, de la seua banda, ha celebrat que la galeria d’art modern puga atraure públic nou amb la mostra del cineasta: “Si es desperta sensibilitat, ja hem complit l’objectiu”.