La decisió de Mazón de no decretar l’“emergència catastròfica” en la DANA l’ajuda ara a eludir responsabilitats

L’exconsellera d’Emergències, Salomé Pradas, ha sigut citada a declarar com investigada per la gestió de la DANA, i també ho ha sigut l’exsecretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso. En canvi, no ha sigut cridat a declarar qui en els moments del dia de la catàstrofe era el seu superior, el president Carlos Mazón, que se situa en la punta de la piràmide i que és aforat. Però, quina responsabilitat tenia cadascú i quina fase d’emergència hi havia declarada el dia de la DANA?

En aquest punt clau incideix l’associació SOSdesaparecidos, que representa els familiars de 70 víctimes i s’ha personat en la causa sobre les responsabilitats de la DANA que instrueix la jutgessa de Catarroja. La raó és que aquest col·lectiu assenyala que el president Mazón, “segons la Llei 3/2020, tenia la responsabilitat de prendre el comandament únic i la direcció de totes les activitats de l’emergència”.

La Llei 3/2020 va modificar 10 anys després la Llei 13/2010 de la Generalitat, de protecció civil i gestió d’emergències. Concretament en l’article 12, “la Conselleria competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències”, es va modificar el punt 4. Ací assenyala que, “quan la situació de perill o els danys esdevinguts per la seua especial extensió o intensitat particularment greus [...], el president de la Generalitat podrà declarar la situació d’emergència catastròfica. Aquesta declaració suposarà l’assumpció pel president del comandament únic i la direcció de totes les activitats de l’emergència, i passarà a la seua dependència directa l’estructura organitzativa del pla territorial d’emergència de la Comunitat Valenciana”.

Aquesta modificació feta el 2020 permet al president de la Generalitat assumir la responsabilitat sense elevar el nivell d’alerta, però superant les responsabilitats establides en el punt 2.d. del mateix article. Ací s’assenyalen les responsabilitats de la persona titular de la Conselleria d’Emergències, i s’apunta entre aquestes “exercir el comandament únic de l’emergència dirigint els plans de protecció civil”, i també “declarar, quan li corresponga, els nivells, les fases o les situacions d’emergència”.

La cronologia del dia 29 d’octubre mostra que el secretari autonòmic d’Emergències llavors, Emilio Argüeso, va declarar –a petició de la consellera– el nivell de situació 1 per pluges a les 7.45.

L’elevació del nivell a situació 2, declaració que fa la consellera Salomé Pradas, no es va produir fins a les 15. En l’avís que es mostra en els missatges emesos pel 112 es veu que van descrivint-se també els territoris afectats pel temporal durant aquella jornada.

Atesa la situació i en termes legals Carlos Mazón, malgrat poder identificar-se la situació de la DANA aquella vesprada del 29 d’octubre amb les característiques descrites en el punt 4, no va optar per declarar l’emergència catastròfica i, per tant, no va assumir el comandament únic. I això que a les 18 la situació en el riu Magre i el barranc de Poio era crítica. A més, aquest era el pas previ a la declaració del nivell 3 que suposa una emergència nacional i el comandament passa llavors al Govern central.

Amb la llei a la mà, Carlos Mazón no havia assumit el comandament únic, que encara estava en mans de la consellera Pradas. No obstant això, el president de la Generalitat sí que tenia l’instrument per a haver declarat l’“emergència catastròfica” i assumir el comandament únic, responsabilitat que no va requerir per a si en cap moment. Tampoc ho va fer a partir de les 20.28, moment que, segons l’última versió oficial, el president es va personar en el Cecopi.