Discursos d’odi, escorcolls racials i traves per a sol·licitar asil: un informe denuncia “discriminacions sistemàtiques” contra els migrants a València

El II balanç anual “Discriminació quotidiana per racisme i xenofòbia a València” pretén posar el focus en les “discriminacions estructurals” que continuen havent d’afrontar les persones migrants en la capital del Túria i en l’àrea metropolitana.

A diferència de l’estudi del 2023, aquesta vegada, les associacions que vetlen pels drets fonamentals d’aquest col·lectiu han afegit dos agreujants: la qüestió laboral i com la catàstrofe de la DANA ha condicionat encara més la situació d’aquestes persones.

A partir d’exemples concrets i la recollida de testimoniatges, els integrants presents han posat de manifest les demandes dels afectats en diferents blocs temàtics i des d’una perspectiva qualitativa. Aquest segon balanç s’ha elaborat amb la participació d’Accem, Campaña CIEs NO, CEAR-PV, Convive Fundación Cepaim, Elche Acoge, Movimiento por la Paz, Rumiñahui i València Acull. En commemoració del Dia de les Persones Migrants, el dimecres 18 de desembre a les 19.00 hi haurà una concentració en la plaça de la Mare de Déu sota el lema “El poble que salva també és migrant”, en al·lusió a les persones que van col·laborar en la neteja del fang i la provisió d’aliments arran de la catàstrofe del 29 d’octubre passat.

Augment de delictes i discursos d’odi

Els discursos d’odi en xarxes socials continuen a l’alça. El descrèdit que pateix la comunitat migrant o persones racialitzades, juntament amb “la deshumanització i la degradació de les persones” és un atac constant que es magnifica en les plataformes digitals, nius en què els perfils anònims i les figures ultres deixen fluir els seus pensaments més estigmatitzats.

Segons l’última anàlisi mensual de setembre de l’Observatori Espanyol del Racisme i la xenofòbia (Oberaxe), dependent del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el 48% dels discursos d’odi contra els migrants són de caràcter “agressiu i explícit”, mentre que un 26% “inciten a la violència amb amenaces directes o indirectes”. A més, un altre 26% presenten aquest col·lectiu com una amenaça, fet que es va veure plasmat en l’última enquesta del CIS com a principal problema per als espanyols.

SI parlem dels delictes d’odi denunciats, segons les últimes dades disponibles en el Ministeri de l’Interior, el 2023 es van registrar 856 fets relacionats “amb el racisme i/o la xenofòbia” davant dels 755 de l’any anterior (2022), una variació percentual del 13,38%.

En declaracions de les organitzacions participants, “els discursos d’odi constitueixen l’avantsala de la violència”, i després d’aquesta afirmació, han denunciat els arguments i les faules racistes perpetrades per representants polítics, com la regidora de Vox, Cecilia Herrero, i el tinent d’alcalde de València, Juan Manuel Badenas denunciats per la fiscalia de delictes d’odi. “El gros de la ciutadania intenta frenar aquesta mena de discursos”, va declarar una integrant de la jornada.

DANA, institucions absents i vulneració de drets

La riuada ha suposat un estrall afegit a la situació de vulnerabilitat i estigmatització per a aquest col·lectiu. Segons denuncien aquestes organitzacions i en una informació ja publicada per aquest mitjà, hi ha una “doble afectació en les persones en situació administrativa irregular”, que temen a l’hora de demanar ajuda per por de ser deportades.

En aquest sentit, les faules han responsabilitzat “directament la població procedent del Magreb i comunitats gitanes” dels pillatges durant la crisi de la DANA. A això se suma un cas registrat de dones que portaven el hijab “a qui es va negar el repartiment de menjar, amb l’argument que ja havien sigut ateses, confonent-les amb altres persones”.

“Sense padró o contracte de lloguer no es té dret a atur, no pots sol·licitar prestacions o tramitar la targeta sanitària. A més, les forces policials desplegades en la zona identifiquen i escorcollen persones pels seus trets ètnics”, subratllen.

La mala alimentació o la “deshumanització” de les persones internades en el CIE de Sapadors ha sigut un altre dels punts abordats durant el matí. Una de les representants de CIEs NO ha compartit algunes de les vulneracions que s’esdevenen entre les parets del centre d’internament; entre aquestes, ha destacat que als immigrants tancats “se’ls posen traves en el dret a l’asil, les visites que reben són sense contacte físic, els plats se serveixen freds a l’hivern i no hi ha un servei d’assistència sanitària a càrrec de l’Estat”, per la qual cosa l’empresa encarregada no té accés a l’historial clínic.

Així mateix, des de l’entitat que defensa el tancament del CIE, el pròxim 31 de desembre es concentraran al voltant del centre com a símbol de “suport” i protesta contra les institucions que continuen privant la llibertat de les persones afectades i deportant de manera injusta.

En un sentit similar, les organitzacions insten l’Administració pública que pose en funcionament el sistema de cites per a sol·licitar asil a València: “S’allarga en el temps. Volem que es respecte l’accés a la protecció internacional. No hi ha interés per part de les institucions”, destaquen. I afigen que amb els refugiats ucraïnesos sí que es van agilitzar els tràmits i s’hi van posar totes les facilitats.

Aquesta situació ha suposat que les persones hagen de buscar informació a través de “xarxes i contactes desplaçant-se per tot Espanya per a aconseguir una cita per a una entrevista d’asil”. “S’ha creat un mercat negre davant la falta de respostes administratives. És un factor que demostra que la situació dels migrants s’ha agreujat”, ressalten.

L’exclusió financera o l’explotació laboral també es recullen en l’estudi com dues circumstàncies que compliquen l’accés als mateixos drets bàsics que la resta de la ciutadania nacionalitzada o regulada. “En els bancs, es rebutgen documents vàlids, com la targeta de sol·licitud de protecció internacional; exigeixen el certificat d’empadronament o les entitats no informen els seus clients dels comptes de pagament bàsics i gratuïts”, exposen.

Pel que fa a la faena, les dones amb contracte fix discontinu són “relegades a l’últim lloc per a treballar i al primer per a despatxar-les” o alguns empresaris, davant la falta de coneixement o por d’alguns treballadors, s’aprofiten per a registrar un contracte de 8 hores setmanals i obligar-los a fer una jornada completa. Aquestes són algunes de les males pràctiques que han denunciat durant la roda de premsa i que posen en relleu que el racisme estructural no és un fenomen aïllat. “Cada dia ens arriben casos, però són les administracions les que han de tindre voluntat política perquè funcione el sistema”, sentencien.