Els arqueòlegs demostren que hi hagué afusellaments de presoners dins del camp de concentració franquista d’Albatera

Un equip de sis arqueòlegs, una antropòloga física i un documentalista ha fet grans troballes en el camp de concentració franquista d’Albatera, al Baix Segura, on van anar a parar gran part dels quadres republicans que no van poder escapar de la repressió en el port d’Alacant en acabar la Guerra Civil. L’arqueòleg que lidera l’equip, Felipe Mejías, explica a elDiario.es les novetats del projecte a Albatera. “És la primera vegada que es documenta arqueològicament i complet un barracó d’un camp de concentració franquista, estan tots els pilars i n’hem trobat els plànols en l’Arxiu de Salamanca”, afirma Mejías.

La troballa del barracó, de 60 metres de longitud per set d’amplària, “obri un ventall de possibilitats a l’hora de museïtzar l’espai”, afig l’arqueòleg. La localització de les arquetes sifòniques dels lavabos del barracó ha aflorat les restes de sediment d’excrements que, analitzats, poden donar pistes sobre possibles patògens a estimar així la pobra dieta dels presos polítics del camp de concentració d’Albatera.

L’equip també té localitzada la gran fossa sèptica situada davall del barracó. Dins de l’arqueta han trobat una petita joia, un plat complet, restes de vidre i un tros d’una ampolla. “Hi ha aparegut també un botó militar, que estem intentant netejar per veure a quina unitat pertany”, assegura Mejías. 

El camp d’Albatera, que apareix en els testimoniatges literaris d’autors com Max Aub o el periodista llibertari Eduardo de Guzmán, té una superfície de 14 hectàrees i les fosses comunes se situen en l’exterior, encara que els arqueòlegs sospiten que dins del camp també s’afusellava presoners. “En la zona nord, dins del camp, però allunyat de l’entrada, hi ha un bancal concret que hem prospectat en què hem trobat molta munició Mauser, indiscutiblement franquista, i també més munició alemanya, cosa que coincideix amb els testimoniatges dels presoners”, abunda Felipe Mejías. 

“Amb arqueologia es pot demostrar que s’afusellava la gent”, postil·la. També han localitzat munició del segle XIX, cosa que fa pensar a l’equip que als escamots “es presenten falangistes voluntaris, perquè l’Exèrcit afusella amb armes regulars”. 

Les faenes, finançades per la Generalitat Valenciana, compten amb un georadar, detector de metalls, GPS diferencial amb precisió mil·limètrica i un dron. “El dron, a més per a vídeo i foto, l’utilitzem per a la fotogrametria i així podem calcular les distàncies i fer models en tres dimensions i reconstruccions perquè es puga visitar de manera virtual”, explica Mejías. 

Les faenes de l’equip han propiciat que se sumen nous testimoniatges orals. “Són aclaparadors, ens ha visitat bastant gent, alguns són fills de presoners”, afirma l’arqueòleg. “Està sent molt gratificant, van vindre tres persones de Bilbao i la família de Saragossa d’un presoner, va ser superemocionant, els vam ensenyar els materials i ens van contar l’experiència de son pare”, recorda Mejías. 

A poc a poc, ajuntant testimoniatges orals, documentació inèdita i les troballes de l’excavació, l’equip avança cap al principal objectiu del projecte a llarg termini: crear un museu sobre el camp de concentració franquista en la postguerra. En paral·lel, continua la cerca de les fosses comunes d’Albatera. Tots els testimoniatges, inclosos els dels jornalers que treballaven la terra després del tancament del camp, assenyalen la zona erma entre el palmerar i la via del tren que unia Alacant i Múrcia. “El nostre objectiu és demostrar amb arqueologia que tot allò va passar”, conclou Felipe Mejías.