Els científics insisteixen a replantejar l’ús del sòl després de la DANA: “Cal adaptar-se al canvi climàtic”

La reorganització territorial, els usos hídrics o com desenvolupar una educació ambiental han sigut els temes que han posat el coronament a la I Conferència d’Experts del Canvi Climàtic i Territori a la Mediterrània Ibèrica esdevinguda els dies 30 i 31 de gener en el Centre Cultural la Nau de la Universitat de València i impulsada pels professors Ana Camarasa i Joan Romero.

Durant la primera sessió del matí, Oriol Nel·lo, professor de geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha iniciat una de les primeres taules de la jornada sobre urbanisme i l’ús del sòl en zones com la ciutat de València. Segons declaracions de l’expert, l’expansió de la població propícia que el territori es degrade: “El procés d’urbanització ha canviat els usos del sòl, cosa que ha generat un avanç de les superfícies forestals i la reducció de les superfícies agrícoles”, va manifestar el catedràtic en referència a diversos fenòmens com el de la litorització (l’auge de viure en la línia de costa).

Nel·lo insisteix que, encara que s’haja avançat i es dispose de la tecnologia més avançada, encara queda un camí llarg per millorar, com és l’ordenació del territori per a “adaptar-se a l’efecte del canvi climàtic”. En aquest sentit, el catedràtic recorda que sempre s’ha anteposat la mitigació davant la necessitat de canviar la manera de conviure en l’enclavament litoral: “El calfament és irreversible i cal aplicar estratègies d’adaptació”.

Així mateix, va asseverar que la cartografia, juntament amb la informació de què es disposa és deficitària: “El mapa de riscos és més complet, en el qual s’inclouen problemàtiques com la geologia o la inundabilitat d’una zona”, explica. A això, va afegir que els plans territorials caldria “replantejar-los per al futur i fer-los vinculants per al planejament urbanístic”

“Després de la DANA, cal aprofitar per a replantejar la sostenibilitat dels usos del sòl existents i adaptar-ne el disseny i la ubicació. Hem d’evitar superar els límits imposats per la natura i els moviments de tipus especulatiu. Per a fer-ho és fonamental que hi haja una cooperació interadministrativa, comptar amb els recursos necessaris, incidir en aspectes ambientals i socials, i involucrar la ciutadania”, va subratllar Nel·lo.

Aigua i mobilitat

En el torn de la gestió de recursos hídrics, Anna Ribas, catedràtica de geografia de la Universitat de Girona, va desgranar la situació de l’aigua en el territori nacional. Concretament, les demandes d’aigua procedents d’un regadiu en expansió contínua i l’augment dels consums industrials i turístics ha suposat que el model dominant de gestió s’intensifique. “Les pressions sobre les nostres fonts d’aigua han impulsat el sorgiment de recursos alternatius, especialment per les etapes de sequeres intenses, com ara transvasaments interconques, aigües dessalades, reutilització d’aigües residuals urbanes, etc.”, assenyala Ribas.

La disminució general de precipitacions; el descens d’escorrenties per la pujada de les temperatures i l’augment de la freqüència d’intensitat dels fenòmens extrems són alguns dels efectes més patents del nivell a què se sotmet el canvi climàtic. No obstant això, l’experta en geografia assegura que hi ha “una finestra d’oportunitats”, com la Llei 7/2021, del 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica: “L’article 19 ens diu que cal perseguir la seguretat hídrica per a evitar un escenari de vulnerabilitat que pot patir tant la població en general com les activitats que més ho necessiten”.

Pel que fa a la històrica riuada del 29 d’octubre, Ribas recorda que hi ha una concepció de gestió momentània normalitzada, i que no es plantegen accions significatives “que permeten realment baixar la pressió sobre els recursos naturals”. En referència a la Directiva Marc Europea de l’Aigua (DMA), l’experta concreta que encara “estem molt lluny d’aconseguir aigües superficials i aqüífers en bon estat”: “Fa més de 20 anys que es va aprovar”.

Un dels sectors econòmics més potents en el territori nacional és l’agroalimentació, l’aportació de la qual al PIB el 2023 va ser del 8,9%, segons un informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), i un dels que més aigua necessita. Malgrat això, la qualitat de l’aigua, juntament amb les xarxes de proveïment i la forta estacionalitat de la demanda en la Mediterrània dels espais turístics ha agreujat la seua situació: “El volum d’aigua subministrada a la xarxa de proveïment públic ha disminuït des del període 2000-2022”.

“El canvi climàtic agreuja reptes que ja estan damunt la taula. A Espanya hi ha un marc legislatiu molt potent, però que s’incompleix sistemàticament. Totes les administracions competents han de corresponsabilitzar-se del compliment per a garantir aigua en qualitat i quantitat”, insisteix Núria Hernández, doctora en geografia per la Universitat de Sevilla i una altra de les convidades d’aquesta taula. En aquest sentit, Hernández també va asseverar que cal presentar una avaluació contínua de plans i programes per a assolir una “visió integral del cicle de l’aigua que cuide la quantitat tant com la qualitat” perquè s’han “invertit molts diners en polítiques d’aigua públiques” i les dades de les quals no han quedat registrades.

Un altre dels punts tractats durant el congrés va ser el moment de crisi de mobilitat i la incertesa ciutadana dels veïns dels municipis afectats per la DANA que no podien acudir als seus llocs de treball o desplaçar-se per qualsevol motiu sense una infraestructura de transport públic.

Josep Vicent Boira, catedràtic de geografia humana en la Universitat de València, ha sigut l’encarregat d’explicar les conseqüències d’una mobilitat inexistent en una societat contemporània en què la xarxa de mobilitat pública és crucial perquè el benestar econòmic i social siga efectiu.

“Durant la Covid-19 vam viure un cas semblant, però amb la DANA es va agreujar, perquè les infraestructures estaven destruïdes. Aquesta circumstància ha afectat directament l’activitat econòmica, el factor residencial i el factor social. És important incidir en aquest últim, ja que 13 dels pobles més afectats estan entre els cinc i deu punts per davall de la mitjana provincial de renda per llar. Sempre paguen els mateixos la situació de desprotecció i necessitat d’aquests recursos”, manifesta Boira.

La xarxa de Rodalies col·lapsada, els vehicles fets malbé i les carreteres inservibles han suposat danys quantificats en més de 2.100 milions d’euros, tal com afirma l’expert: “La geografia importa, perquè hi ha patrons desordenats de la mobilitat i de l’ús del sòl. Encara no he sentit debats sobre si hem de reconstruir mimèticament insistint en les mateixes situacions o acudir a un altre model. És clar que cal evitar aquestes zones inundables i de risc”.

La posada en marxa del Pla d’Acció Territorial de l’Àrea Metropolitana de València (Pateval) va suposar un intent de corregir les deficiències del sistema de mobilitat. No obstant això, la seua aprovació no es va arribar a tramitar: “Continuem sense pla d’actuació metropolità a València. Cal repensar i reordenar què es pot fer amb el territori i impedir que es torne a paralitzar el transport en aquesta àrea”.

(Des)informació i xarxes socials

“La desinformació i el negacionisme dificulten la presa de decisions informades. És imprescindible una comunicació clara basada en l’evidència científica”, va expressar María Dolores Pitarch, catedràtica de geografia humana en la Universitat de València.

Segons l’últim baròmetre del CIS, la gent té una actitud proactiva a informar-se, i també estan preocupats pel canvi climàtic, concretament més del 75%, mentre que més del 70% consideren que la DANA passada està vinculada a aquesta situació de crisi extrema del clima.

Una altra de les dades més destacades exposades durant la seua intervenció és que la televisió ha sigut el mitjà de comunicació tradicional més triat per la població, especialment l’RTVV, seguit de les xarxes socials, un ecosistema digital en què la mediació periodística es difumina a mesura que els usuaris adquireixen el paper d’informadors i deixen aflorar les faules i les narratives descontextualitzades i esbiaixades. “Les dinàmiques d’aquestes plataformes posen en el mateix nivell la ciència i la pseudociència i cal estar-hi molt atent”, adverteix Pitarch.

Davant aquesta situació, la catedràtica planteja que es desenvolupe una educació ambiental integral, basada en un entorn local que permeta connectar el canvi climàtic amb els problemes quotidians per a arribar a sectors poblacionals que creuen que “està tot perdut”, com les generacions més joves.

“La manera com es comunica condiciona la percepció social. Cal allunyar-se d’enfocaments apocalíptics i plantejar solucions viables que es puguen fer de veritat en el medi ambient. És important enfortir l’educació, l’alfabetització digital i construir una ciutadania crítica”, va concloure.