Els cinc senyals sobre el risc del barranc del Poio que la Generalitat va ignorar abans del Cecopi el dia de la DANA

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, segueix entestat a defensar la tesi de l'“apagada informativa” com la causa que el seu govern no prengués mesures davant la DANA del 29 d'octubre passat, que ha deixat 228 víctimes mortals. Després de la declaració aquest dilluns com a testimoni de la delegada del Govern a València, Pilar Bernabé, que va participar en la reunió d'Emergències hores abans que Mazón es dignés a presentar-se, el dirigent popular, el partit i els mitjans afins insisteixen a culpar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) de no aportar informació sobre els llits dels barrancs que es van desbodar.

Bernabé va confirmar davant la jutgessa que en el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) no es va parlar del barranc del Poio fins que l'alcaldessa de Paiporta la va alertar del seu desbordament. En el comitè, els òrgans d'Emergències estaven centrats a la ribera del riu Magre i les comarques per les quals discorre, amb especial preocupació per la presa de Forata. La delegada va avisar al matí que hi havia un desaparegut i va demanar a la consellera de Justícia i Interior, competent en Emergències, que sol·licités l'entrada de la UME; petició que no es va efectuar fins a les 15 hores tocades.

Durant tota la jornada, hi va haver nombrosos senyals que haguessen pogut posar sobre avís la Generalitat Valenciana sobre el desbordament de rius i barrancs i l'empitjorament de la situació, de la qual Aemet duia diverses jornades advertint. Entre elles, els missatges del mateix secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, que va comunicar a la vicepresidenta de la Generalitat que els barrancs estaven “a punt de col·lapsar” abans de les 15 hores, mentre es trobava amb la consellera Salomé Pradas observant in situ el caos a Carlet (La Ribera Alta).

Els bombers forestals de la Generalitat mesuraven el cabal del barranc del Poio i van ser retirats. La tesi de l'apagada informativa és una arma de doble tall. L'Executiu autonòmic s'escuda constantment que no tenia dades suficients per prendre decisions, que hi havia un punt cec al barranc del Poio, conca en què es van produir la majoria de morts. És cridaner aquest argument si es té en compte que la Generalitat Valenciana va enviar els seus bombers forestals a mesurar aquesta mateixa llera a mig matí i que els va retirar a les 14.30 hores. L'exinspector en cap del Cos Provincial de Bombers, José Miguel Basset, va justificar la decisió pel fet que l'aigua havia baixat i era l'hora de dinar, encara que els efectius portaven els seus queviures. Els responsables polítics d'Emergències han assegurat que desconeixien aquesta decisió i l'atribueixen als tècnics. En tot cas, si hi hagués una apagada, l'hauria provocat el mateix Executiu autonòmic en deixar de controlar el barranc. Com podrien veure l'avinguda d'aigua si no hi havia ningú mirant?

La informació de la CHJ a través del sistema informàtic. En la ingent documentació remesa a la causa s'observen els avisos que l'organisme de conca va anar traslladant el Govern autonòmic, centrats en tres focus: el riu Magre, el riu Xúquer i els barrancs. El sistema, que salta de forma automàtica quan se superen determinats llindars, va enviar centenars de correus alertant tant de l'aigua recollida als pluviòmetres com dels cabals als barrancs.

La CHJ va avisar de l'avinguda d'aigua. A les 17.02 hores, el sensor SAIH va generar un avís de pluja a la Rambla del Poyo (barranc de Xiva) de 51,6 mm en les últimes 4 hores, superant el llindar de 50 mm en 4 hores. La CHJ ho va comunicar per correu electrònic al Centre de Coordinació d'Emergències. A l'Horta Sud, el barranc del Poio és conegut com a barranc de Xiva. La toponímia valenciana és força explícita pel que fa a la relació d'aquesta terra amb l'aigua, i amb més èmfasi en aquest cas, el sobrenom d'aquesta rambla no és casual: avisa d'on procedeixen les aigües. A les 18.43 hores, la CHJ va comunicar per correu electrònic a les autoritats de protecció civil de la Generalitat un primer, segon i tercer avís de cabal a la rambla de Poio de 1.686,00 metres cúbics per segon amb tendència ascendent a les 18.40 hores. Això suposava a l'alçada de Xiva que el barranc transportava prop de quatre vegades el cabal de l'Ebre, tot arribant a excedir en alguns moments els 2.200 metres cúbics per segon. Aquesta aigua baixaria per la rambla fins a desembocar a l'Albufera de València.

Les trucades del 112. El Cecopi es constitueix al Centre d'Emergències de l'Eliana, un complex administratiu on també hi ha els treballadors del 112. És, literalment, l'edifici del davant, i amb prou feines es tarda uns minuts a anar d'un a l'altre. Tot i estar privatitzat, la informació que reben els empleats a través de les trucades telefòniques es canalitza als tècnics d'Emergències públics. La sala on treballen els tècnics, el centre de comandament, està plena de pantalles que monitoritzen aquestes trucades. El 29 d'octubre, el telèfon va registrar 2.342 incidents (cadascú associat a una o diverses trucades) causats per fenòmens meteorològics només a la província de València. El telèfon va començar a rebre trucades sobre la conca del barranc del Poyo a les 16.40 hores; quatre hores abans que el Govern autonòmic enviés l'alerta als telèfons mòbils.

La cobertura informativa d'À Punt. Presidència de la Generalitat té desenes d'assessors i treballadors del servei de premsa i comunicació. Una part d'ells es dediquen a monitoritzar constantment allò que es diu del president i de la institució en el seu conjunt, amb especial atenció a la televisió pública valenciana. El 29 d'octubre, els serveis informatius d'À Punt van fer una extensa cobertura del temporal, amb connexions en directe i entrevistes, entre d'altres, a l'alcalde d'Utiel, que a les 14.15 va alertar sobre la situació del seu municipi, o el subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, que a les 15.12 hores va explicar la situació des del Centre d'Emergències de l'Eliana. “Estem fent seguiment de tots els barrancs” , va indicar Suárez, que estava de vacances i es va haver d'incorporar ràpidament al gabinet de crisi. Qualsevol persona que estigués veient la televisió pública o seguint les xarxes socials podria ser conscient de la situació de gravetat que s'estava vivint a les comarques valencianes. Quan es va gravar l'entrevista amb Suárez, el president Mazón ja havia eixit del Palau per anar-se'n a dinar. No arribaria al Cecopi fins a cinc hores després.