La Generalitat Valenciana paga cada any prop d’un milió d’euros per a la prestació d’assistència religiosa a les persones de confessió catòlica. En concret, el 2019 van eixir de les arques públiques 961.800 euros per finançar els sacerdots de l’Església Catòlica als hospitals de les tres províncies valencianes.
L’any passat la xifra es va incrementar respecte a l’anterior; el 2018 la despesa pública autonòmica va ser de 856.000 euros per a aquests serveis. La despesa valenciana comença a equiparar-se a la de la Comunitat de Madrid, on el 2016 el Govern regional va gastar 1.041.695 euros a finançar el servei sanitari d’atenció al culte catòlic, en el qual treballen 57 sacerdots.
Des que es va signar el 1986 amb el Govern de Felipe González (PSOE) l’acord amb l’Església Catòlica, l’Estat, primerament, i les comunitats autònomes, després, han hagut d’assumir el cost de l’assistència religiosa en centres sanitaris. Les competències en Sanitat estan transferides a les autonomies, així que són els seus governs els que assumeixen aquest cost.
Segons les dades a què ha tingut accés eldiario.es, a la província de València hi ha 39 capellans, dotze dels quals amb treball a mitja jornada; a Alacant 20, cinc dels quals a mitja jornada i a Castelló estan al voltant de la desena de sacerdots. El salari net mensual per a un capellà a jornada completa (sense comptar la tributació a la Seguretat Social) és de 1.025 euros, mentre que per una mitja jornada perceben 512 euros.
Per a la resta de les confessions religioses no hi ha grans acords, encara que el 2015, durant els últims espeternecs del Govern del PP valencià, es va signar un document per a la prestació d’assistència religiosa evangèlica a pacients i familiars ingressats als hospitals del Sistema Valencià de Salut, “quan aquesta assistència siga sol·licitada”; entre els centres on s’ha sol·licitat iniciar l’activitat estan l’Hospital La Fe, el General de València, l’Hospital Clínic i el de Gandia. La vigència de l’acord acabava al desembre del 2019. No hi ha constància que altres confessions hagen sol·licitat un acord.
El senador de Compromís Carles Mulet va plantejar al Govern central que, en compliment de la Constitució, es prenguen les mesures necessàries per a garantir l’aconfessionalitat de l’Estat també en els centres sanitaris. Mulet considera que, si no es presta servei a les persones musulmanes i sí a les catòliques, l’Estat incorre en discriminació. El senador va plantejar unes quantes preguntes al Govern per a conéixer el cost de l’assistència catòlica des de la signatura de l’acord amb l’Església.