Embolic en Fitur: la Generalitat valenciana amaga els grans municipis d’esquerres en la fira turística
Els municipis turístics valencians que no tenen marca pròpia quedaran difuminats en la principal fira del sector. En vespres de Fitur, poblacions com Cullera, Gandia, Altea, o Sagunt acumulen malestar amb la política empresa pel Govern valencià i la Diputació de València, que relega les seues propostes a un segon pla.
L’executiu valencià, del PP, va decidir canviar unilateralment la política turística consensuada des dels anys noranta, deixant els ajuntaments sense poder muntar els seus propis espais dins de l’estand de la Generalitat Valenciana. Ho va fer a través d’una carta remesa per les diputacions a l’octubre, a tres mesos del certamen, deixant els municipis sense gaire marge de maniobra. En compte d’això, en nom de la “professionalització” del certamen, se’ls deixa en un espai genèric i amb la possibilitat de posar taulells els dies finals de la fira, quan els assistents professionals donen pas al públic general.
L’estand de la Comunitat Valenciana en la fira més important per al sector destinarà un espai propi a les set marques turístiques del territori: Castelló, València Turisme, Costa Blanca, València, Alacant, Elx i Benidorm. La resta dels municipis tindran zones de treball per a empreses i productes turístics a part. L’executiu autonòmic defensa que el nou model de Fitur es deu a una imatge “homogènia” de la Comunitat Valenciana. “Ens presentem com una destinació oberta, cohesionada i mediterrània que acull amb els braços oberts a qui ens visita”, va ressaltar el secretari autonòmic de Turisme, José Manuel Camarero, en una reunió amb els municipis el 8 de gener passat.
La decisió, adoptada per la consellera llavors Nuria Montes, implica deixar en segon pla el treball de localitats com Cullera, Gandia, Xàtiva o Sagunt, ciutats mitjanes en què el turisme té un pes important, però que no tenen marca pròpia. També dels municipis d’interior, que aprofitaven el certamen per a la promoció del turisme desestacionalitzat. La major part són governades pel PSPV, encara que també hi ha tensió en municipis del PP.
Els alcaldes socialistes dels municipis turístics consideren aquest canvi un afront del Consell. En el partit van reunir els responsables municipals per a abordar el problema i recalquen, a través del portaveu de turisme, que es va alterar el criteri de Fitur sense consultar i avisant en temps de descompte. “Ho han fet malament i sense sentit”, critica Mario Villar, el responsable del partit en aquesta matèria. “Hi ha una segregació” entre les destinacions turístiques, retrau el diputat, que retrau que es relegue els municipis a presentacions a porta tancada: “Què promociona la Comunitat Valenciana si lleva les destinacions?”, pregunta.
Els responsables municipals no amaguen l’emprenyament, encara que amb vista al públic prefereixen centrar-se a treballar durant la fira. “Anem a Fitur a treballar i anem tots a l’una”, assenyalen. “Tanquem files per a fer costat al sector”, recalca Villar, que canalitza el descontentament dels municipis. Fitur suposa prop de 100.000 visitants i 150.000 professionals més, que són els que marquen les tendències en turisme de l’any següent.
Alguns representants consideren que l’executiu autonòmic i la Diputació de València, totes dues administracions del PP, tornen a un model de cacics de gestió dels recursos públics. A Cullera, fonts municipals creuen que el canvi implica “desprestigiar” el treball dels municipis en la creació d’actius turístics i que arriba després d’uns mesos durs arran de la DANA. És tornar a les “cacicades”, critiquen, en un context delicat per a les comarques afectades. “El turisme no és solament València ciutat”, retrauen uns altres.
“Creiem que mereixem tindre un estand amb visibilitat clara. En un espai com una fira, on està el públic finalista principal, hem de tindre espai propi”, reivindiquen des de l’Ajuntament de Gandia. “No ens sembla just que no ser marca implique menys visibilitat”, denuncien, i recorden que ja fa temps que treballen en aquesta direcció. Des que la Diputació els va comunicar el canvi de criteri, han tractat de comprar metres en el mateix pavelló de la Comunitat Valenciana, buscar un estand propi, cosa que “va ser complicada, perquè ja tenia l’espai tancat per als seus propis actes”.
Els ajuntaments lamenten que, després de les inundacions i el cessament de la consellera competent en Turisme, l’executiu valencià no haja reconsiderat la seua posició en un certamen clau per als seus ingressos. Així mateix, recalquen que l’avís tardà ha deixat els ajuntaments sense marge: molts tenien ja contractades les estratègies i el material de promoció: personal, audiovisuals, cartells o marxandatge per als seus espais.
La Generalitat Valenciana defensa que els municipis tindran espais més profitosos en el nou format. El secretari autonòmic va apuntar després de la trobada que podran tindre “taules de reunions que puguen tindre el seu tòtem identificador, perquè puguen mantindre reunions professionals”. “Mai els municipis havien tingut tants recursos al seu abast per a desplegar la seua agenda professional durant la fira”, va defensar. En la trobada amb alcaldes, Camarero va insistir que podran utilitzar les sales de presentacions per a “promocionar els seus recursos turístics i, a més, promocionar les seues destinacions mitjançant catàlegs virtuals. Un altre dels espais disponibles per als municipis és la zona de showcooking, on podran mostrar la seua oferta gastronòmica amb la preparació i la presentació d’elaboracions culinàries. A la província de València, sota el paraigua de la Diputació, participen 33 municipis i set mancomunitats. A més, va insistir el responsable autonòmic, els dies de fira destinada al públic general –el cap de setmana–, els municipis podran utilitzar tot l’espai professional per a promocionar-se a través de concursos, activitats d’oci, tallers i exposicions, entre altres.
L’estratègia turística de la conselleria ha de passar per la professionalització de les reunions i no un mostrari (una desfilada) de municipis, van defensar des de l’executiu quan els municipis van expressar el seu malestar. “Només tindran espai propi les set marques turístiques de la Comunitat, que donaran recer a totes les localitats, encara que sí que s’ampliaran les taules professionals perquè els municipis puguen tindre reunions durant les tres primeres jornades de la fira”, va dir la consellera llavors Nuria Montes, cessada després de la DANA.
A Alacant també coincideixen en discurs amb els seus homòlegs de la Diputació de València. El president de la corporació provincial, Toni Pérez, va apuntar dilluns en la jornada prèvia a la fira que aquesta és “l’edició de Fitur amb més presència de municipis, marques, productes i serveis turístics de la Costa Blanca de la història d’aquest certamen i no sols això, sinó que amb aquesta acció de carrer en la plaça de Callao totes les nostres destinacions tenen les portes obertes per a continuar sumant oferta de la província a aquesta presència en el cor de Madrid”. “El protagonisme són les emocions, són les experiències i són els nostres municipis, que constitueixen l’ànima de la Costa Blanca”, va insistir. Amb un espai de 142 metres quadrats, la Costa Blanca disposarà d’una àrea amb taulells informatius, taules de reunions professionals i accés a la sala de presentacions. Segons el president del patronat, José Mancebo, “la marca agrupa els 141 municipis de la província i acudim a Fitur amb el propòsit de mostrar les nostres fortaleses amb un gran desplegament de tota la nostra oferta turística”. En la seua sala de presentacions es desenvoluparan un total de 75 rodes de premsa de 45 municipis, mentre que en la zona reservada per a showcookings s’esdevindran 18 experiències culinàries de 14 localitats.
Benidorm, per part seua, acudeix a la fira amb entusiasme. La capital turística per excel·lència “tanca un 2024 de rècord, cal remuntar-se 18 anys per a veure una taxa d’atur tan baixa”, destaquen fonts municipals, que ho vinculen al sector turístic: “És clau en la sostenibilitat social i econòmica del municipi”. L’Ajuntament destaca que aquest 2025 Benidorm “llueix amb el distintiu a la destinació europea Pioner Verd del Turisme Intel·ligent 2025 que atorga la Comissió Europea, en un any en què la ciutat celebra els 700 anys d’existència”.
0