Va dedicar la seua vida a crear una banca diferent, compromesa amb el suport als estalviadors i les empreses, que revertira en la societat els beneficis per al progrés col·lectiu. Emili Tortosa Cosme, que ha mort en la matinada d'aquest divendres a València als 79 anys d'edat, va ser el director general que va crear en 1990, de l'antiga Caixa d'Estalvis de València i Mont de Pietat i altres entitats d'estalvi com la Caixa de Castelló, la moderna Bancaixa, durant anys peça de la corona del sistema financer valencià, tercera en importància dins del sector de les caixes i matriu del sisé grup financer espanyol. Una institució que, per a la seua desolació, se'n va anar avall després de ser absorbida en Bankia en 2010 i nacionalitzada l'any 2012 en plena crisi, quasi dues dècada després que Tortosa haguera hagut d'abandonar el vaixell.
Nascut a Alzira en 1941, Emili Tortosa va fer una d'aqueixes carreres de pel·lícula, ja que va entrar com a ordenança en 1956 en l'antiga Caixa d'Estalvis de València i hi va eixir en 1998, ja en l'època del PP al Govern valencià, com a director general d'una entitat financera modernitzada, que havia sigut capaç d'expandir-se i de comprar fins i tot altres entitats com el Banc de València o el Banc de Múrcia.
Format en un cristianisme progressista inspirat pel Concili Vaticà II, Tortosa va participar en tota mena d'iniciatives cíviques i culturals i va donar suport a projectes del moviment cooperativista valencià. El seu compromís es va plasmar en la creació de la Fundació Etnor per a l'ètica dels negocis i les organitzacions, de la qual era president honorari.
Defensor de les caixes d'estalvis com a peces importants en la construcció d'un Estat de Benestar, Tortosa va ser molt crític amb la deriva del sistema financer en les primeres dècades del segle XXI. Coneixedor dels problemes de govern d'unes institucions que mancaven d'accionistes i que es veien sotmeses a manipulacions polítiques, i convençut que la falta de moralitat va portar al desastre la gestió d'aqueixes entitats, va reflectir les seues opinions en el llibre Fulgor y muerte de las cajas de ahorros (Publicacions de la Universitat de València), que va presentar en 2015 en un dels últims actes públics que va protagonitzar, ja afectat per la malaltia que el va anar apagant fins a la seua defunció.
La seua biografia, les seues idees i opinions van ser recollides en el llibre d'entrevistes Emili Tortosa, converses amb un directiu compromés (Tàndem Edicions), publicat amb el periodista Adolf Beltran en 2009.