LLEGIR EN CASTELLÀ
El 2023 es van registrar a Espanya més de 450 processos d’incapacitat temporal (baixes laborals) per cada mil treballadors, la màxima incidència registrada en l’última dècada. Una dada que difereix en funció del tipus de contingència i de l’entitat gestora: les mútues o l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
En el cas de les absències laborals per contingències comunes gestionades per les mútues, la incidència anual se situa en 409 nous processos (baixes) per cada mil treballadors, cosa que suposa un increment del 67% respecte del 2013. Un creixement que es dispara a 138% respecte d’aquell any en el cas de les persones treballadores que tenen la cobertura de contingències comunes en l’INSS, amb 414 nous processos per cada mil ocupats.
Quant al col·lectiu de treballadors que pateix una contingència professional (malaltia professional o accident de treball), és a dir, una baixa produïda en l’acompliment de la seua activitat laboral, la incidència és més moderada, amb 41,6 nous processos per cada mil treballadors en el cas de les mútues, i 59,6 en els processos gestionats per l’INSS.
Són algunes de les conclusions del segon informe de l’estudi sobre els determinants de l’absentisme laboral, posat en marxa per Umivale Activa i l’Ivie. En aquest cas, analitzen les jornades perdudes el 2023, així com la intensitat de la incapacitat temporal, que depén de la incidència i de la duració mitjana de les baixes registrades.
“Per què, en una dècada en què aparentment cuidem més l’alimentació i fem més exercici físic i en què, alhora, s’han anat incorporant més mesures i ajudes per a afavorir la conciliació, emmalaltim més que fa deu anys? Això, entre altres coses, és el que volem esbrinar amb aquest estudi”, ha destacat Juan Miguel Mesa, responsable del projecte per part d’Umivale Activa.
20 dies de baixa a l’any per treballador el 2023
Segons el document, el 2023 es van perdre a Espanya més de 396 milions de jornades laborals, a conseqüència dels processos d’incapacitat temporal (IT), una xifra que suposa elevar en un 62% les jornades perdudes el 2018.
Aquest indicador d’absentisme laboral mostra l’impacte de les baixes laborals anuals i equivaldria al fet que 1,1 milions de treballadors no hagueren anat al seu lloc de treball cap dia de l’any passat o a una mitjana de 20 dies d’absència a l’any per treballador, tan sols per incapacitat temporal, sense tindre en compte la resta de possibles absències.
L’augment de la incidència ha anat acompanyat d’un descens lleuger en la duració mitjana de les baixes, que actualment se situa per davall de les xifres prepandèmia. La duració mitjana dels processos per contingència comuna, que suposen el 91% del total, se situa en 34,4 dies, davant dels 41 dies del bienni 2018-19.
Pel que fa a les contingències professionals, que només representen el 9% del total, la duració de les baixes en l’actualitat registra de nou xifres similars al 2018, amb 37,3 dies de mitjana.
Per tipus d’entitat, aquest descens de la duració mitjana s’observa tant en els processos gestionats per les mútues com en l’INSS, encara que en el cas de les primeres la duració mitjana és un 20% inferior a les de l’INSS. “No obstant això, també sabem que, en els processos de llarga duració, la duració mitjana d’aquests ha augmentat. Això serà objecte d’anàlisi més profunda en un nou informe”, destaca Mesa.
“Malgrat això, l’efecte moderador de la reducció de la duració mitjana de les baixes no ha compensat el fort augment de la incidència, que ha sigut determinant per a la intensitat creixent de l’absentisme i el percentatge de jornades perdudes”.
Panorama autonòmic de l’absentisme
En l’anàlisi autonòmica, centrat en les contingències comunes, s’observen diferències tant en la incidència com en la duració mitjana i en el total de jornades perdudes. Pel que fa a la incidència, aquesta és més alta a Navarra i Catalunya, al voltant de les 600 baixes per cada mil treballadors protegits; i és més baixa a Extremadura, Astúries i Galícia, amb menys de 300 baixes.
També la duració dels processos és notablement dispar entre comunitats autonòmiques. Mentre que a Extremadura i Galícia supera els 60 dies de mitjana, a les Balears, Madrid, Catalunya o Navarra la duració mitjana de les baixes se situa al voltant de 25 dies o fins i tot per davall d’aquest nivell.
Finalment, l’heterogeneïtat autonòmica també es constata en el percentatge de jornades perdudes respecte a les potencials. El grau més alt d’absentisme per incapacitat temporal correspon a Melilla, les Canàries, Galícia i el País Basc, on es perden a l’any prop d’un 7% de les jornades potencials. Per part seua, Madrid, La Rioja i les Balears registren el percentatge més baix de jornades perdudes, que està al voltant d’un 4,5% del total.
Els autors del nou document d’Umivale Activa i l’Ivie destaquen la necessitat d’aprofundir en les causes d’aquest augment de la incidència i de les jornades perdudes, un fenomen que ha anat de bracet d’avanços en les polítiques per a conciliar la vida laboral amb la professional i amb més sensibilitat per desenvolupar hàbits de vida més saludables, sobretot en alimentació i la pràctica esportiva.
L’anàlisi d’aquestes dades obri qüestions importants per a indagar sobre les possibles vies d’actuació amb la finalitat de canviar les tendències detectades amb vista a millorar la situació.