La lentitud en els processos parlamentaris és una constant a la qual tot diputat està acostumat. No ho estan, no obstant això, a la paràlisi total. El Congrés porta des de l'inici de la legislatura més de 40 lleis embossades; una xifra que posa en relleu la inacció del Govern, un Executiu que no executa. Entre les més de 40 lleis aturades, té tres estatuts d'autonomia pendents de reformar: el de Canàries, el de Múrcia i el de la Comunitat Valenciana.
El primer a desbloquejar-se serà l'últim a arribar, el canari, mentre que el valencià porta bloquejat més d'un any i ara li avança la norma murciana. Concretament, set anys parat. Els diputats van començar a debatre sobre la norma canària fa tres setmanes i, sobre la murciana, aquest dimarts la Mesa ha decidit iniciar els tràmits. Las Corts Valencianes registraron la reforma el 2011 i ha sigut ajornada incomptables vegades, entre altres qüestions, per les eleccions. Des de la seua reintroducció en la Cambra parlamentària, els grups PP i Ciutadans han sol·licitat 45 vegades l'ampliació del període d'esmenes. El portaveu de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, denuncia que als valencians “ens ha passat per davant fins a l'apuntador”.
El diputat valencià assenyala que la norma autonòmica és l'única que segueix “als llimbs”, malgrat que el Parlament valencià va registrar la sol·licitud de la reforma al desembre de 2011 mentre que el murcià ho va fer al maig del 2017 i el canari a l'abril del 2015. Considera, a més, que s'utilitzen aquestes reformes com a “moneda de canvi” per a afavorir alguns territoris.
Al desembre, en resposta a una carta del president de les Corts, Enric Morera, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, va remetre als grups parlamentaris la responsabilitat en aquest retard. “Li comunique que són els grups parlamentaris de la Cambra els que, en exercici de la seua funció d'impuls polític, marquen els temps de tramitació de les iniciatives legislatives”. La contestació de Morera va ser demanar celeritat als dirigents en la Cambra.
La reforma proposada, de ben just un parell de folis, es redueix a la disposició addicional primera, en la qual es “blinden” les inversions territorialitzades de l'Estat a la Comunitat Valenciana en indicar que hauran d'equivaldre, en relació amb el total d'inversions, al pes de la població valenciana en el conjunt de l'Estat. El Congrés porta set anys per a decidir sobre aqueixa proposta.