LLEGIR EN CASTELLÀ
El rei Felip VI ha reclamat en el seu tradicional missatge de Nadal “serenitat” al debat públic per rebaixar “el soroll de fons que impedeix escoltar la ciutadania”. El cap de l'Estat ha considerat “legítima” la “contesa política”, però ha advertit que “de vegades” és “estronadora”, cosa que pot impedir “escoltar una demanda encara més clamorosa: una demanda de serenitat”. El rei, que compleix 10 anys al tron sense una sola menció a l'efemèride, ha exigit a més una “coordinació més gran i més eficaç” després de la DANA, mentre ha assenyalat el risc que una mala gestió de la reconstrucció faça perdre als espanyols la “noció del bé comú”.
Felip VI ha dedicat bona part de l'al·locució d'aquest dimarts precisament als afectats per la riuada que va negar bona part de la província de València el 29 d'octubre passat i va provocar almenys 223 morts. “Un fet difícil d'assumir”, en paraules del cap de l'Estat, “però del qual tots hauríem de poder treure els ensenyaments necessaris que ens enforteixen com a societat i ens façan créixer”.
El rei ha triat la tragèdia de València com a particular 23F. Si l'intent de cop d'Estat del 1981 va permetre Joan Carles de Borbó legitimar-se com a rei demòcrata després d'haver heretat el càrrec directament del dictador Francisco Franco, els estrategs de la Casa Reial han vist una oportunitat en la desafecció política que ha provocat la DANA i la disputa posterior per les responsabilitats polítiques per la gestió del propi 29 d'octubre.
Felip VI ha viatjat tres vegades a València en menys de dos mesos. Primer, Paiporta, acompanyat de la seua dona i del president del Govern, Pedro Sánchez, el qual va ser agredit i va haver d'abandonar la comitiva. Missa privada organitzada per l'Arxidiòcesi de València. I aquest cap de setmana passat va repetir, aquesta vegada també amb les seues dues filles, en un viatge que el Palau de la Zarzuela va titllar de “privat” com a justificació per no haver avisat el Govern ni les autoritats locals.
El cap de l'Estat es recolza en aquestes visites, i en les converses mantingudes amb els habitants de les zones més afectades, per fer una exigència als polítics. “Hem comprovat -i entès- la frustració, el dolor, la impaciència, les demandes d'una coordinació més gran i més eficaç de les administracions”. Unes “emocions”, continua, que “sorgeixen d'un mateix arrel: la consciència del bé comú, l'expressió del bé comú o l'exigència del bé comú”.
Però Felip VI veu aquesta defensa del “bé comú” en risc precisament pel que considera una mala gestió de la tragèdia. “És responsabilitat de totes les institucions, de totes les administracions públiques, que aquesta noció del bé comú se seguisca reflectint amb claredat en qualsevol discurs o qualsevol decisió política”. El rei assenyala en la reconstrucció una oportunitat per revertir aquesta suposada pèrdua de consciència comuna que ha pogut provocar la riuada. “Que les ajudes arriben a tots els que ho necessiten, perquè pugan reconstruir el futur pel qual tant han lluitat”, ha apuntat, per concloure: “Com més aviat ho aconseguim, més reforçarem el nostre sentit de comunitat, el nostre sentiment de país” .
Precisament, Felip VI ha triat com a acompanyament al seu discurs una fotografia, dels primers dies després de la DANA, que recull la feina dels voluntaris i de les Forces Armades per netejar els municipis afectats per les riuades.
Contra la crispació
Felip VI enfila en el seu discurs la tragèdia de la DANA i la desafecció política que, creu, pot generar, amb una petició expressa als polítics perquè rebaixen el to del debat públic. “És necessari que la contesa política, legítima, però de vegades eixordadora, no impedisca escoltar una demanda encara més clamorosa: una demanda de serenitat”, ha afirmat. “Serenitat a l'esfera pública i a la vida diària, per afrontar els projectes col·lectius o individuals i familiars, per prosperar, per cuidar i protegir els qui més ho necessiten”, ha afegit.
El cap de l'Estat ha sostingut que no podem permetre “que la discòrdia es convertisca en un constant soroll de fons que impedisca escoltar l'autèntic pols de la ciutadania”, i ha apel·lat a “impedir que la diversitat” d'opinions “derive en la negació de l‟existència d‟un espai compartit”.
Felip VI ha reivindicat la “història portentosa” d'Espanya, “malgrat els seus capítols foscos” i “modèlica en el desenvolupament democràtic de les últimes dècades, derrotant fins i tot l'assetjament terrorista que tantes víctimes va causar”. El rei ha fet aquesta breu menció al terrorisme d'ETA, però a les 1.806 paraules del seu discurs no han tingut cabuda les 46 dones assassinades per homes el 2024. El cap de l'Estat ha canviat l'habitual escenari dels seus missatges de Nadal i ha triat el Palau Reial. Concretament, el Saló de Columnes, on el monarca va lliurar les condecoracions de l'Ordre del Mèrit Civil amb motiu del X aniversari de la seua coronació. És la segona ocasió que es realitza el missatge de Nadal de Felip VI des del Palau Reial. L'anterior va ser el 2015, al Saló del Tron.
El rei també ha posat èmfasi que Espanya és “un país amb un present que, malgrat tot el que ens queda per fer, per exemple, en matèria de pobresa i exclusió social, resulta prometedor en observar el comportament de la nostra economia –en termes, entre altres, de creixement, ocupació o exportacions– i el nivell general del nostre benestar social”.
Habitatge i immigració
El protagonisme de la DANA i de la crispació política ha tret del discurs altres referències habituals del rei als problemes que afronta Espanya. Però Felip VI ha volgut esmentar-ne dos de concrets i col·locar-los al mateix nivell: l'accés a l'habitatge i la gestió de la immigració.
El cap de l'Estat ha assegurat que “la immigració és un fenomen complex i d'una gran sensibilitat social” que pot arribar a ser perillosa perquè, malgrat ser “una realitat quotidiana” també “en poden derivar –sense la gestió adequada– en tensions que erosionen la cohesió social”.
El rei ha apel·lat a l'“esforç d'integració, que correspon a tots”, a més del “respecte –també de tots– de les lleis i normes bàsiques de convivència i civisme”, així com al “reconeixement de la dignitat que tot ésser humà mereix”. “La manera com siguem capaços d'abordar la immigració –que també necessita una bona coordinació amb els nostres socis europeus, així com amb els països d'origen i trànsit– dirà molt en el futur sobre els nostres principis i la qualitat de la nostra democràcia” , ha tancat.
Felip VI ha situat l'origen del problema de l'habitatge en la manca d'“oferta” de pisos, sobretot a les grans ciutats. “Les ciutats, especialment les grans urbs, actuen com a pols de creixement i generen una demanda que l'oferta no arriba a satisfer”, ha dit al seu missatge nadalenc. El rei ha assegurat que el de l'habitatge és un conflicte que afecta especialment “els joves”, que busquen “oportunitats” i superen “els obstacles a força de mèrit i esforç”.
Per abordar aquest problema, el rei ha demanat “que tots els actors implicats reflexionen, s'escolten els uns als altres, que s'examinen les diferents opcions i que aquest diàleg conduisca a solucions que faciliten l'accés a l'habitatge en condicions assumibles, especialment per als més joves i els més desprotegits, ja que aquesta és la base per a la seguretat, el benestar de tants projectes de vida”.
Al desè discurs nadalenc de Felip VI destaca l'absència total de referències directes o indirectes a la figura del seu pare o a l'honestedat, més o menys genèrica, en què sí que ha posat èmfasi en altres missatges. Aquest mateix any s'ha conegut que Joan Carles de Borbó ha creat un nou vehicle financer al seu exili d'Abu Dhabi per ordenar el llegat econòmic que rebran els seus hereus a la seua mort. Una herència a la qual el rei i la seua filla, la Princesa d'Astúries, van prometre renunciar.