Les empreses de les trames de corrupció vinculades al PP valencià també es van emportar un bon pessic del pressupost de Fira València durant els anys del balafiament. L’entitat firal va contractar almenys amb tres empreses vinculades a casos de corrupció perquè feren faenes de representació i màrqueting, malgrat que ja hi comptava amb un departament.
Valmor, investigada per la trama de l’organització del Gran Premi de Fórmula 1 a València; Orange Market, filial dels arquitectes de la Gürtel valenciana, i Laterne, que operava com les empreses del grup Correa a escala local en el cas Taula, van ser les tres afortunades que es van emportar de la institució prop de 2,5 milions d’euros.
Els diputats de PSPV-PSOE, Compromís i Podem en la comissió d’investigació de les Corts Valencianes sobre el forat milionari en l’entitat firal –uns mil milions d’euros dels quals es va fer càrrec la Generalitat Valenciana–, consideren que el departament de màrqueting “va ser la porta d’entrada” de les empreses de la corrupció. Álvaro Pérez ‘El Bigotes’, en la seua declaració per videoconferència en aquesta comissió d’investigació, va insinuar que Fira València formava part de l’entramat de la Gürtel. “La cara B del disc a vegades és molt millor que la cara A i, desgraciadament, solament han escoltat una cara del disc. Jo aniré un dia a donar-los l’explicació que vostés em demanen”, va expressar.
El mateix Álvaro Pérez, responsable d’Orange Market, va entrevistar una treballadora que passaria al departament de màrqueting de Fira. “L’entrevista va ser amb Álvaro Pérez i Pablo Crespo. Ens vam reunir, em van explicar una mica que ells eren l’agència que treballava per a Fira València. Que els havien demanat que col·laboraren –diguem-ne– en un procés que tenien obert de recerca de talent per a ocupar una posició de direcció de màrqueting”, va explicar la treballadora en la comissió.
Durant els anys en què Orange Market va estar contractada per Fira València, a partir del 2008, va facturar més d’un milió i mig d’euros. Concretament, segons han calculat els diputats amb la documentació aportada a la comissió, 1.582.388 euros per diferents conceptes relacionats amb l’assessorament en comunicació. La seua funció era, segons el contracte, elaborar un pla de màrqueting i un estudi dels certàmens. El contracte es va rescindir per part de Fira València sense abonar indemnització un any després, quan va saltar l’escàndol de la Gürtel valenciana.
A escala local, una altra empresa operava amb el PP de l’Ajuntament de València amb un mètode similar, segons investiguen els jutjats en el cas Taula. Laterne SL, una altra agència de comunicació, organitzava les campanyes del PP de Rita Barberá i, presumptament, les donacions irregulars al grup municipal. Entre els anys 2006 i 2008, Fira València va pagar més de 495.000 euros a Laterne SL, a través de dos contractes i honoraris de serveis de màrqueting i comunicació. El contracte preveia una contraprestació de 4.500 euros mensuals, que després van ascendir a 6.000 amb la mateixa periodicitat. S’hi incloïa un extra pressupostari per a viatges i altres despeses.
En el mateix període, quan va arribar la competició esportiva que posaria València en el mapa, la institució firal va pagar 402.803 a Valmor, l’empresa que va organitzar el Gran Premi de Fórmula 1 en el circuit urbà valencià, investigada en dues peces. Valmor Sports, titular dels drets d’organització del Gran Premi d’Europa de Fórmula 1, va signar dos contractes amb l’entitat, que va gastar prop de 300.000 euros en invitacions per a l’espectacle esportiu entre el 2007 i el 2008.
Entrades de llotja, entrades vip (a 650 euros la unitat) i entrades normals. En les anotacions de comptabilitat hi ha 16 referències a compra d’entrades a Valmor per 119.229 euros. Segons les actes dels consells d’administració, s’adquireixen 7.500 entrades per als espectacles i altres activitats en el recinte.
L’entitat firal va signar dos convenis amb l’empresa d’organització de la Fórmula 1. El primer, mesos abans de la celebració de la primera edició, recull que Valmor rebria com a retribució un 33% del benefici net de la zona lúdica, així com un conjunt de remuneracions concordes a l’èxit d’ocupació de la zona d’allotjament. De la seua banda, Fira València cediria un pavelló i un espai per a celebrar esdeveniments i vendre accessoris de promoció del premi –marxandatge– i assumiria les despeses de personal, suport tècnic, llicències, assegurances i altres. Unes condicions clarament beneficioses per a l’empresa organitzadora, com figura en la proposta de dictamen dels parlamentaris.
Una vegada aprovat el dictamen, els diputats decidiran si convé lliurar alguns documents a la Fiscalia, que després de dos anys d’investigació va arxivar el cas. El jutjat també va rebutjar traslladar les diligències prèvies a la comissió parlamentària. En l’escrit d’arxivament, el ministeri fiscal descartava que s’haguera produït un desviament de capital.
El dictamen proposat pels partits del Pacte del Botànic responsabilitza els governs d’Eduardo Zaplana i Francisco Camps del forat milionari de la institució, que treballava amb diners públics de manera descontrolada. També l’expresident de la institució Alberto Catalá, i la directora general de Fira i exconsellera d’Indústria i posteriorment de Turisme, Belén Juste.
Els impagaments del PP
Al marge dels contractes amb les empreses de les trames corruptes, la institució firal va tindre altres llacunes. Segons la investigació parlamentària, a l’abril del 2002 va tindre lloc un desdejuni del qual no hi ha cap constància que es pagara; al març del 2007 van tindre lloc un acte i un esdeveniment facturats per Fira València a l’empresa Orange Market; al maig del 2008, Fira València va facturar un acte del PP europeu a la Generalitat Valenciana, sota el Govern de Francisco Camps.
Encara que el més conegut va ser el congrés del PP que va ajudar a pujar Mariano Rajoy, un conclave de grans dimensions celebrat el 2008 i pagat fa a penes un any, després que la institució reclamara nombroses vegades els 625.000 euros que va costar. El Jutjat de Primera Instància número 1 de Madrid va obligar els populars a saldar el deute.
Despeses en firmes de luxe durant la crisi
Quan la crisi econòmica aguaitava, els directius de Fira València van augmentar significativament les despeses. En el període del 2007 al 2011, “es multipliquen les despeses de representació i les targetes Visa fins un valor superior a un milió d’euros de manera anual”, en un moment en què comencen les pèrdues de la institució. A més, segons els diputats, els anys 2006 i 2007 es constata una baixada dels beneficis en més d’un milió d’euros, però, no obstant això, “més s’unflen les despeses dels directius en regals viatges i restaurants”.
Entre les despeses obscenes de l’entitat firal hi ha bosses de mà de luxe, havans i els accessoris respectius, rellotges, perfums, bosses de mà i fins i tot mantes en concepte de “regals”. Loewe, Bulgari, Louis Vuitton i Hermes eren les botigues fetitxe dels directius.
A més de la sagnia de crèdit als directius a compte de la institució, l’ex-secretari general de Fira València Enrique Calomarde va explicar en la comissió que anualment als membres del Comité Executiu se’ls donaven targetes regal d’El Corte Inglés com a regal de Nadal, d’uns mil euros cadascuna, per a despeses personals. El 2007, es registren despeses per un valor total d’11.800 euros; el 2008 per un total d’ 11.400 euros i el 2009, per 9.600 euros.