El PP de Carlos Mazón va ser especialment bel·ligerant amb els salaris del Govern del Pacte del Botànic quan estaven en l’oposició. Malgrat que Mazón cobrava més que el president de la Generalitat, Ximo Puig, quan era president de la Diputació d’Alacant, criticava constantment les retribucions dels membres del Consell. En arribar a l’executiu, Mazón va fer bandera de l’austeritat retallant en alts càrrecs i assessors. Al cap de pocs mesos, va camuflar una pujada de sou per als alts càrrecs que són funcionaris o als que imparteixen classes perquè pogueren cobrar fins a un 15% més que el president en els pressupostos autonòmics. A l’estiu, va aprovar un decret que modifica els pressupostos autonòmics i va aplicar una pujada del 2% als empleats públics i als membres de l’executiu, la mateixa que va criticar al Botànic. Aquest novembre, amb la tercera composició del seu executiu, el límit salarial queda suprimit per als que venen de la funció pública: podran cobrar més de 90.000 euros anuals.
Ni en el decret en què es camufla aquesta pujada salarial, que estableix mesures per als funcionaris respecte de la DANA, ni en les comunicacions sobre aquest tema s’ha explicat a qui afecta, però tant la redacció de l’article com les noves incorporacions posen el focus en el tinent general retirat Francisco José Gan Pampols, vicepresident segon, i en el catedràtic de medicina i doctor en cirurgia Juan Carlos Valderrama, nou conseller d’Emergències. La nova norma els permet mantindre el seu salari com a empleats públics i superar el del president de la Generalitat Valenciana sense límit. Un catedràtic en la Universitat de València cobra per damunt de 60.000 euros anuals, si hi treballa a temps complet, mentre que el salari de l’alt comandament militar retirat fregaria 90.000 euros, segons el portal de transparència de Defensa. Un conseller ras cobra 68.000 euros anuals el 2024, segons el portal de Transparència de la Generalitat Valenciana.
Les limitacions salarials van dificultar la incorporació de personal del sector privat a la primera línia, reconeixen dirigents del Pacte del Botànic, que posen en valor els que van renunciar entre 15.000 i 30.000 euros anuals per a ser consellers o secretaris autonòmics. En el primer Consell del Botànic, la coalició formada pel PSPV, Compromís i Unides Podem, un conseller percebia 58.000 euros anuals, pràcticament el mateix que un secretari autonòmic, sense tindre en compte els complements per residència o els triennis si era funcionari. Fins llavors, la legislació autonòmica només permetia que es mantinguera aquesta compensació anual per exercir la funció pública. Fins i tot els caps de gabinet perdien diners, apunten.
Una de les poques persones que van eixir d’una empresa privada per a entrar en el segon escaló de l’executiu és Clara Ferrando, nomenada secretària autonòmica d’Hisenda per Compromís. Fins a la data havia sigut directora de banca privada del Banc Sabadell, amb una retribució que estava al voltant de 80.000 euros. És, segons el seu currículum, analista financera i s’encarregava de la gestió de patrimonis i tresoreria d’empreses familiars i pimes, així com de l’anàlisi de mercats financers i de capitals. Va tornar al banc en acabar la legislatura. Ferrando va ser la número dos del socialista Vicent Soler, que es va incorporar al Consell des de la Universitat de València, on era catedràtic i degà de la Facultat d’Economia. Soler va deixar de percebre prop de 20.000 euros anuals, atés que a la retribució de la càtedra se sumarien prop de 8.000 euros anuals pel deganat. Va perdre també, com tots els acadèmics, sexennis d’investigació. En el mateix Consell va ser part Gabriela Bravo, titular de Justícia, que venia de la Fiscalia General de l’Estat i perdia a l’any prop de 17.000 euros.
Abans del Botànic, els últims executius del PP també van recórrer a empleats públics o del sector privat que van minvar considerablement els seus ingressos. Manuel Llombart, conseller de Sanitat amb Alberto Fabra, percebia prop de 300.000 euros en l’Institut Valencià d’Oncologia, del qual va ser director general, i va passar a fregar els 70.000 en l’executiu autonòmic. En el mateix Consell estava Juan Carlos Moragues, titular d’Hisenda entre el 2012 i el 2014, funcionari del cos superior d’inspectors d’Hisenda de l’Estat. Venia de ser delegat de l’Agència Tributària de la Província de Castelló i professor del màster de Tributació ADEIT de la Universitat de València. Només amb la diferència de càrrecs va deixar de guanyar prop de 40.000 euros anuals, entre un 40% i un 50% del seu salari, tenint en compte els complements per docència. Fonts del PP també esmenten els casos de Máximo Buch, que va passar del sector privat a la conselleria d’Economia, i de Vicente Rambla, conseller d’Indústria amb Francisco Camps, que també era inspector d’Hisenda, amb unes retribucions similars a les de Moragues.
També hi ha altres alts càrrecs en el segon escaló que van veure una diferència en les seues retribucions, com els secretaris autonòmics que eren, fins al moment del seu nomenament, interventors en municipis. És el cas d’Andreu Ferrer, secretari autonòmic de Presidència, mà dreta de Puig en el Consell, que, com a interventor municipal, fregava els 90.000 euros, o la directora de l’Agència Tributària Valenciana, Sonia Díez, també inspectora d’Hisenda, que va passar a tindre rang de directora general.
L’executiu de Mazón, que nega que eliminar la limitació supose una pujada salarial, va explicar que la mesura s’aplica per als nous integrants i ho va justificar com una manera de “captar talent”. “Necessitem incorporar talent i capacitat per a abordar la reconstrucció, amb persones que hagen actuat en escenaris de l’envergadura com el que ens trobem actualment a València”. Aquestes paraules van encendre l’hemicicle en l’última sessió de control, esdevinguda dijous, en què la bancada de l’esquerra va preguntar si no hi havia talent entre els funcionaris públics, i va acusar el nou vicepresident de vincular la seua vocació al salari.