La fundació Aulamar, que promovia la navegació entre menors amb diversitat funcional i amb el risc d’exclusió social, va voler donar a la societat el que aquesta li havia donat. El seu president, un directiu de la indústria armamentista amb molts contactes en el Partit Popular, que després arribaria a ministre, Pedro Morenés va tirar d’influències per aconseguir fons privats i rehabilitar un veler de grans dimensions anomenat Gure Citar que acostara la seua passió a joves i xiquets amb dificultats econòmiques i físiques. L’obra filantròpica de l’exministre va costar a les arques públiques valencianes 1.570.000 euros.
Corria l’any 2005 i la fundació Aulamar obtenia uns crèdits del Ministeri d’Indústria per a transformar el vaixell escola de 39 metres d’eslora i amb capacitat per a acollir-hi 32 llits, però necessitava els avals suficients per a aquesta inversió milionària. Pedro Morenés va tirar d’agenda i dels seus contactes en el totpoderós PP de Francisco Camps a la Comunitat Valenciana –a Espanya els populars acabaven de perdre el Govern central– on li van donar l’oportunitat d’aconseguir un aval que fera realitat el seu projecte a través de l’Institut Valencià de Finances (IVF), el banc públic de la Generalitat.
En el banc públic es van arrugar el cervell per encaixar una garantia que de cap manera podien donar, ja que la fundació estava radicada a Madrid, fora de la Comunitat Valenciana. Llavors, a algú se li va encendre la llum i va recórrer a l’ajuda de José Luis Olivas, que havia sigut president de la Generalitat entre els anys 2002 i 2003 i el 2005 pilotava Bancaixa, la tercera caixa d’Espanya. L’entitat privada dirigida per polítics del PP va acceptar oferir l’aval, però va obligar l’IVF a signar un reaval per a tindre garanties de cobrament.
La inversió, en aquest cas filantròpica, va acabar malament amb un aval fallit i els 1,5 milions s’han quedat sense pagar al Ministeri, segons va revelar en roda de premsa el director actual de l’IVF, Manuel Illueca, que havia eixit aquesta setmana a la palestra a explicar l’operació de quitació del banc públic a Editorial Prensa Ibérica per a la compra de Grupo Zeta i en què s’ha vist esguitat el president de la Generalitat Ximo Puig. Illueca va fer pública aquesta estafa i va criticar el PP valencià per atacar la seua gestió, “que ha funcionat com la de la banca comercial”.
En aquests moments, segons expliquen fonts de l’IVF, el Ministeri no ha vist ni un euro i des del 2016 ve executant les garanties dels 1,5 milions que va avalar Bancaixa i va reavalar el banc públic. De fet, l’IVF té obert un pleit amb Bankia, el banc hereu de Caja Madrid i Bancaixa, perquè l’entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri es nega a assumir el deute, ja que al·lega que les garanties les donava el banc públic.
De la seua banda, l’IVF pretén que Bankia compartisca al 50% el forat generat per l’entitat filantròpica de Morenés.
La fundació Aulamar està inactiva, però el seu web informatiu continua obert a qui vulga consultar-lo. Aquest diari s’ha posat en contacte amb el telèfon de gestió que figura en la pàgina, però no està operatiu. La pregunta que sorgeix a qualsevol ciutadà és, per què aquesta fundació privada no torna els diners que en el seu moment va pagar? La mateixa fundació no tenia patrimoni propi per a fer front a una part del deute? On està la joia de la corona, el vaixell escola d’Aulamar? I l’exministre?
Mentrestant, l’IVF i Bankia es barallen per un forat que no han generat els seus gestors actuals.