“Amb promptitud i diligència”. Així pretén la Generalitat Valenciana obligar les institucions o congregacions religioses a obrir els seus arxius en matèria de xiquets robats, segons l’esborrany de projecte de decret que desenvolupa la llei autonòmica de memòria democràtica a què ha tingut accés elDiario.es.
La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, que dirigeix Rosa Pérez Garijo, “garantirà” l’accés als arxius públics i eclesiàstics en peticions sobre “persones desaparegudes amb motiu de la Guerra Civil i el franquisme”. A més, l’esborrany pretén garantir “el dret de tota persona a conéixer els seus orígens així com l’accés ple a les dades que concerneixen la seua pròpia vida”.
L’executiu autonòmic respon així a les demandes sobre accés a arxius eclesiàstics de les associacions de víctimes del robatori de xiquets de bolquers. Uns arxius rellevants atesa la participació de l’Església en la sostracció de nounats des de la postguerra, en un context marcat per les teories sobre el pretés ‘gen roig’ del psiquiatre franquista Antonio Vallejo-Nájera.
Així doncs, les institucions o congregacions religioses tindrien un termini màxim d’un mes per a atendre les peticions, “sense que puga haver-hi més oposició en aquesta sol·licitud que les causes recollides en la llei”. L’esborrany, ateses les peculiars característiques del robatori de xiquets en clíniques i presons durant la dictadura i fins ben entrada la democràcia, també preveu l’accés a arxius privats “quan hi haja relació directa acreditada entre la informació continguda” i la persona “desapareguda o sostreta”, tot això garantint l’“adequació” a la legislació sobre protecció de dades.
“En el cas de les víctimes de desaparició forçada de nounats o menors, atesa la dificultat d’acreditar fefaentment el grau de familiaritat, s’entendrà complit aquest requisit amb l’aportació d’elements de versemblança suficients, fonamentats en alguna prova documental o testifical”, afig el text. En tot cas, el departament que dirigeix Rosa Pérez Garijo “actuarà” davant els arxius públics i privats si no faciliten la documentació pública o en dificulten la consulta.
Cens de víctimes
El projecte de decret també crea un cens de víctimes de la Guerra Civil, la dictadura franquista i la Transició al País Valencià que inclou els nounats i els menors sostrets o donats en adopció sense autorització dels progenitors. Des del període de postguerra, en què les preses polítiques van veure com se’ls llevaven els seus fills, fins a l’entrada en vigor de la Constitució el 1978. També comprén les dones que “van donar a llum en hospitals, clíniques, o qualsevol centre públic o privat”. El cens contindrà “informació relativa al seu progenitor, germans i germanes o altres familiars”.
El departament de memòria històrica de la Generalitat Valenciana “sol·licitarà” la col·laboració de totes les institucions, públiques o privades, que custodien arxius, expedients o historials mèdics sobre naixements i sostraccions esdevinguts en el territori valencià, així com els llibres d’adopcions i els expedients de protecció de menors. Tot això en coordinació amb altres censos autonòmics i estatals de la mateixa matèria.
“La informació d’aquest cens permetrà l’obtenció de les dades necessàries per a restablir els vincles familiars per al retrobament de les persones afectades i per a poder accedir a les mesures de reconeixement i reparació previstes en la llei, així com la investigació i el coneixement de tota la veritat sobre aquests delictes”, diu l’esborrany de projecte de decret.
Banc d’ADN
La informació incorporada al cens amb relació al robatori de xiquets tindrà caràcter reservat “per salvaguardar les dades personals que continga”. L’esborrany també al·ludeix al Pla Valencià d’Identificació de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, en què es prioritza les persones afectades per la sostracció de nounats i menors. Així doncs, la conselleria, en coordinació amb el departament autonòmic de Sanitat, farà la recollida de mostres genètiques de les mares biològiques i altres familiars i les emmagatzemarà en un banc d’ADN.
“La gestió d’aquest sistema de bancs de dades suposarà establir els perfils genètics que permeten la interconnexió de dades i la col·laboració i la cooperació administrativa deguda amb altres bancs d’ADN que poguera haver-hi en l’Administració general de l’Estat i en la resta de les comunitats autònomes”, afig el text.