El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va utilitzar per a defensar el retard en les actuacions del seu equip d’Emergències el dia de la DANA una pretesa “apagada informativa” del Govern entre les 16.15 i les 18.45. ElDiario.es ja va desmentir aquesta tesi amb els nombrosos correus electrònics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i les telefonades de l’Aemet al centre d’emergències durant aquestes hores en què s’avisava de la crescuda de cabal en el barranc de Poio. On sí que va haver-hi una absència de dades va ser en els instruments que la Generalitat Valenciana mateixa té per a mesurar i seguir els barrancs i les rambles, entre els quals el Poio, que a partir de les 17 del 29 d’octubre es va convertir en un parany mortal.
Com va contar aquest diari, l’equip d’Emergències de Mazón, en concret el Consorci Provincial de Bombers de València, va enviar la unitat de bombers forestals de la Generalitat de Bunyol a mesurar l’escala del barranc de Poio el dia 29 d’octubre a les 13 a l’altura de Xiva. Però només hi van estar dues hores mesurant. A les 15, segons ha pogut saber elDiario.es de fonts de bombers forestals, l’equip va ser enviat a la base. Aquests professionals, que si s’hi hagueren quedat mesurant fins a les 17.30 també podien haver alertat del que podia passar aigua avall, va estar en la base entre les 15 i les 19.30, en què van ser finalment enviats a casa. Aquesta unitat, amb seu a Bunyol, tampoc els van enviar a fer rescats, lamenten les mateixes fonts.
L’equip de bombers forestals que va acudir a mesurar el barranc del Poio es “va sorprendre” quan els van retirar, ja que en el seu primer mesurament d’escala el barranc de Poio, la rambla portava quasi un metre d’aigua a les 13.30, segons les dades que van mesurar els bombers forestals. Com s’observa en la foto que revela elDiario.es, el volum d’aigua ja era important en passar per l’autovia A3. Aquest pont mateix va quedar greument danyat a partir de les 18. Entre les 17 i les 17.30, el volum d’aigua es va disparar als més de 2.000 metres cúbics per segon, segons la informació que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. En la pàgina 4 del document adjunt es pot observar la crescuda espectacular del barranc de Poio el dia 29 d’octubre.
Però els mesuraments sobre el barranc de Poio no són els únics que qüestionen els bombers forestals i a qui van enviar a mesurar el dia 29 d’octubre. Com va contar aquest diari de fonts d’Emergències, la unitat de bombers forestals d’Alzira va ser enviada a les 13.01 a mesurar el riu Magre a l’altura de Carlet, que va ser l’altre gran causant de la catàstrofe pel fet de desbordar-se en diversos municipis. Però els bombers forestals consultats per aquest diari expliquen que se’ls va enviar a la rambla del riu Sec. No van estar molt temps recaptant les dades de l’escala d’aquesta rambla, ja que se’ls van requerir per a fer serveis de rescat. A les 13 a Carlet la situació era ja molt complicada, mentre el president de la Generalitat continuava amb la seua agenda.
En el cas de la unitat de Requena que havia d’anar a mesurar el riu Magre a l’altura de la pedania d’El Pontón a les 14, segons expliquen fonts dels bombers forestals, “no van poder arribar a la destinació perquè l’autovia A3 ja estava col·lapsada pel temporal”. L’equip se’n va a rescatar una persona amb mobilitat reduïda, afigen les mateixes fonts. L’equip de Sinarques, que és enviat a Utiel, segons Emergències, s’hauria quedat en la base aquell dia, segons els bombers forestals. “A les 9.30 del matí el riu Magre ja anava amb molt de cabal, no entenem per què van reaccionar tan tard”, es lamenten.
La normativa, segons el pla d’inundacions del 2010 i el Manual de Pràctiques de Bombers Forestals a què ha tingut accés elDiario.es, obliga la Generalitat a enviar els seus operaris autonòmics a fer les lectures de cabal en rambles i barrancs quan hi haja previsió d’inundacions. “La Unitat de Bombers Forestals (UBF) rebrà la instrucció de fer la lectura de les escales que té assignades (totes o alguna), quan es requerisca conéixer l’evolució del cabal a causa de la intensitat de les pluges”, diu el document d’entrenament dels funcionaris, reproduït en aquesta informació.
Segons el manual d’actuació dels bombers forestals, en l’apartat “Operativitat durant l’episodi de pluges”, “la UBF rebrà la instrucció de fer la lectura de les escales que té assignades (totes o alguna), quan es requerisca conéixer l’evolució del cabal a causa de la intensitat de les pluges. Les dades s’anotaran en la fitxa per a lectura del nivell de l’aigua en escales (se n’adjunta un model en aquesta pràctica) i es comunicaran a la Central del Consorci, que, al seu torn, les traslladarà al Centre de Coordinació d’Emergències (CCE). Amb les dades obtingudes, el CCE donarà instruccions a fi de conéixer l’evolució dels pics d’avinguda”. Amb aquesta informació, Emergències hauria tingut dades pròpies en què recolzar-se, a més de les que facilitaven la CHX i l’Aemet.
El manual també fixa l’actuació del bomber forestal davant les pluges i en quins cabals ha de llançar l’alarma. “Un element clau per a la previsió és saber si se superen els llindars que determinen si les pluges són especialment intenses (si superen 40 l/m² en una hora, 50 l/m² en quatre hores o 100 l/m² en 12 hores). Per a fer-ho, és molt important que el seguiment es faça des del primer moment, procurant tindre informació a intervals regulars de temps, informació que ha de transmetre’s als municipis pròxims i al Centre de Coordinació d’Emergències de Generalitat (CCE). Gràcies a això es pot tindre informació en temps real que resulta fonamental per a la previsió adequada de les situacions d’emergència, especialment en les conques de rambles i barrancs, en què els esdeveniments se succeeixen amb gran rapidesa”.
Si tens més informació sobre aquest assumpte, pots fer-nos arribar dades de manera confidencial a pistas@eldiario.es