El judici a una notària valenciana acusada de falsificar el 2012 el testament d’una anciana sense descendents directes i amb dany cerebral té el rerefons de la batalla pel milionari patrimoni llegat per la finada: 12,1 milions d’euros. El testament, firmat per la dona amb la seua empremta dactilar, incloïa com a principal hereua la Fundación Gozalbo Marqués, una entitat d’assistència social fundada a Madrid per la difunta pocs mesos abans que patira el primer ictus. També llegava els nebots del seu difunt marit, així mateix patrons de l’entitat. El president de la fundació, el general retirat José Luis M. C., i el sacerdot Javier R. M., patró de l’entitat, van rebre en total 650.000 euros. A més, la cap d’administració i l’assessora fiscal de l’anciana van obtindre una herència de 650.000 euros per cap. Si el testament es declara nul, els fons aniran a parar a la Generalitat Valenciana, segons la normativa autonòmica. Manuel M. P., el cosí prim de la difunta que va denunciar els fets davant la Fiscalia, s’emportaria un mosset de l’herència si s’obri la possibilitat per a l’Administració autonòmica d’heretar abintestat (el terme jurídic que al·ludeix al procediment d’adjudicació de béns en el supòsit d’un testament nul).
L’última sessió del judici, celebrada divendres davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València, va incloure la declaració dels perits i de l’acusada, la notària María José F. V. Tots els hereus, presents en la sala de vistes, figuren com a partícips a títol lucratiu del presumpte delicte de falsificació de document públic. El president del tribunal va haver de demanar al sacerdot Javier R. M. que parara de gesticular i de comentar la declaració de tres perits mèdics (“Està fent-ho tot el dia”, el va advertir).
La difunta, viuda del conegut advocat valencià Luis G. J., va amassar un patrimoni enorme que conforma el nucli del judici en què la notària s’enfronta a una petició de pena de cinc anys de presó per un presumpte delicte de falsificació de document públic, a més d’inhabilitació especial per a l’exercici de la seua professió de fedatària durant un lustre
El testament, a què ha tingut accés elDiario.es, indica que la notària va considerar que la dona amb dany cerebral tenia la “capacitat legal necessària” per a atorgar la seua herència milionària. Aquest diari també ha tingut accés a l’escriptura d’acceptació d’herència, firmada davant un altre notari per José Luis M. C. com a president de la fundació benèfica, catòlica i sense ànim de lucre.
Es tracta d’un general de divisió de l’exèrcit de l’Aire retirat que figura com a administrador únic de Riola Fruits SL i d’Esla Compañía de Inversiones SA, segons les dades que consten en el Registre Mercantil. Totes dues societats eren propietat de la finada i en el testament figuren com a pagadores dels llegats.
Esla Compañía de Inversiones SA, dedicada al lloguer de béns immobiliaris, té un patrimoni net de 9,6 milions d’euros. El perit encarregat de la taxació immobiliària, proposat per la defensa de la companyia asseguradora va al·ludir en el judici a un total de “57 finques”. El general retirat va explicar durant la primera sessió de la vista oral que confiava en la notària i va destacar que presideix una “fundació sense afany de lucre”.
“Tots ells es van lucrar”, segons l’Advocacia
“La Generalitat Valenciana és perjudicada d’aquest presumpte delicte de falsedat”, va afirmar la lletrada de l’Advocacia en el seu informe de conclusions. La representant de l’Advocacia de la Generalitat va concloure que durant la vista ha quedat provat el “tràfec” de nebots del seu difunt marit per l’Hospital d’Aigües Vives d’Alzira (València), després que la dona, llavors de 80 anys, patira dos accidents cerebrovasculars. “Tots ells es van lucrar amb l’import de l’herència”, va recordar.
La lletrada de l’Advocacia de la Generalitat també va indicar que durant les tres sessions del judici ha quedat “acreditat” que l’acusada “va incomplir greument” la seua obligació professional.
Per part seua, la notària va declarar que coneixia l’anciana per les seues relacions professionals amb el difunt marit en la seua destinació anterior. L’acusada va relatar que el 24 d’agost de 2012 va acudir a l’Hospital d’Aigües Vives d’Alzira, un centre especialitzat en pacients amb dany cerebral, i va poder “interactuar” amb la dona, fent-li “preguntes de contrast”. “Movia la mà, li tenia la mà agafada i me l’estrenyia, movia els ulls i el cap”, va afirmar a preguntes de la fiscal.
La dona, segons l’acusada, es va posar en contacte amb ella prèviament al primer ictus per a comentar-li el seu projecte de constitució d’una fundació i els seus plans sobre l’herència. L’agost del 2012, després d’haver patit dos accidents cerebrovasculars, el nebot del difunt marit, Joaquín F. P., va telefonar a la notària perquè l’anciana firmara el testament en el centre d’Aigües Vives. La notària va afirmar que no va tindre “gens d’interés” en la firma del testament (“ni en aquest ni en cap”, va postil·lar).
“Expressar-se sí que podia, manifestava emocions i podia comprendre i atendre les preguntes que li va fer. Vam anar fil per randa, li ho vaig explicar i em vaig assegurar que entenguera”, va declarar la notària.
Per contra, la fiscal va considerar que, tal com “han exposat de manera clara” els perits, l’anciana “no tenia capacitat” per a fer un testament d’aquesta complexitat. Una situació “palmària, clara i absolutament clamorosa”, segons la representant del ministeri públic, que va afirmar en l’exposició de les seues conclusions que “la prova ha sigut prou contundent”.
Per part seua, la lletrada de l’asseguradora amb què la notària tenia contractada una pòlissa relacionada amb el seu exercici professional i a qui es considera responsable civil directa, va dir que l’acusada “no gaudeix de la cobertura” en aquest cas. La pòlissa, va postil·lar, no cobreix “actuacions doloses”.
Els perits: dos neuròlegs i un forense
En l’última sessió del judici també van comparéixer tres perits mèdics: un forense de l’Institut de Medicina Legal proposat per la Fiscalia i dos neuròlegs (un de proposat per la defensa de la fundació i una altra per la companyia asseguradora). El forense va dir que, atesa la situació de l’anciana, “cognitivament és impossible establir cap mena de comunicació”, pel fet d’estar en “estat de mínima consciència”. “Per a fer testament es necessita un alt grau de capacitats”, va manifestar el perit.
El neuròleg proposat per la defensa de la fundació va rebatre aquesta tesi argumentant que l’estat de mínima consciència era incompatible amb la capacitat de fer certs moviments que presentava la pacient. Per contra, la neuròloga proposada com a perita per l’asseguradora, en to més vehement, va assegurar que l’anciana estava “mig en coma”. “No em puc creure que aquesta dona tinguera capacitat per a atorgar testament”, va concloure la perita.