Els capitosts de Gürtel qualifiquen els enregistraments del cas com una “insuportable violació” de la intimitat

Els capitosts de Gürtel han fet aquest dimecres un nou intent de tombar els enregistraments que van permetre desmuntar la trama corrupta. Davant el Tribunal Suprem, els seus advocats han carregat contra els enregistraments que va realitzar el delator José Luis Peñas perquè suposen una “insuportable violació del dret a la intimitat”. També han exposat que el cas ha de ser anul·lat pels enregistraments que va ordenar Baltasar Garzón als acusats i els seus advocats, que encara que van ser apartades de la causa, han “esguitat” tota la investigació.

En la vista pública celebrada aquest dimecres els advocats dels principals implicats han exposat els seus recursos contra la primera condemna de Gürtel. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va condemnar al febrer del 2017 a 13 anys de presó els capitosts de la trama, Francisco Correa i Pablo Crespo; a 12 al seu lloctinent Álvaro Pérez El Bigotes i a 9 l'exconsellera del PP, Milagrosa Martínez.

Ha sigut la filla de Pablo Crespo, Margarita Crespo, l'advocada encarregada d'exposar els arguments contra els enregistraments que va realitzar Peñas, exregidor del PP en Majadahonda i amic íntim de Correa. Els DVD que va lliurar amb 58 hores d'enregistraments obtinguts entre febrer del 2006 i desembre del 2007 són, segons el parer dels condemnats, “la vertadera pedra angules sobre la qual s'ha construït aquesta causa”.

Crespo ha criticat que els diferents sumaris de les peces separades de Gürtel no conste “una transcripció literal” de les converses i les ha qualificat com una “insuportable violació del dret a la intimitat”. Segons ha explicat, aqueixos enregistraments es van produir per l'amistat entre Correa i Peñas i en llocs privats com despatxos, domicilis particulars o menjars privats.

Peñas “va estirar de la llengua” Correa

L'advocada s'ha centrat en una d'elles, cèlebre perquè Correa va admetre haver-li portat “mil milions” de pessetes al PP i Luis Bárcenas. Aqueixa confessió és fruit de l'estreta amistat dels interlocutors: Peñas va preguntant a Correa, “el va estirant de la llengua” i ajudat per “la locuacitat” del capitost de Gürtel pot “arribar al punt que volia”, ha explicat.

La filla de Crespo també ha criticat que els enregistraments complets (62 hores enregistrades en dos pendrive) no es van conèixer fins al 2014, set anys després que esclatara el cas. A més, ha cridat l'atenció sobre que Peñas tenia clar des del principi que cercava lliurar aqueixos enregistraments a la Policia i a la Fiscalia -com va declarar durant el judici- la qual cosa invalida aqueixa prova.

Al final del seu al·legat i amb veu greu, Margarita Crespo ha demanat a la Sala que pose un “dic contra tants abusos”, i ho ha fet tirant mà d'una frase inclosa en la sentència del Suprem que va inhabilitar Garzón i que va dictar el Suprem: “La justícia obtinguda a qualsevol preu acaba no sent justícia”.

El jutge Andrés Martínez Arrieta, que presideix la Sala que examinarà els recursos, va demanar als advocats que es repartiren l'exposició dels seus arguments contra la sentència. A Juan Carlos Navarro, lletrat de Correa, li ha tocat carregar contra les escoltes que va autoritzar el primer jutge del cas, Baltasar Garzón -inhabilitat per ordenar aqueixes escoltes-, als detinguts quan es trobaven a la presó. Aqueixes converses van ser excloses de la causa, però els advocats creuen que han influït definitivament en la investigació.

“Van permetre a la Policia obrir noves vies de la investigació, en la sol·licitud de prorroga d'aqueixes intervencions s'analitzen els resultats i les estratègies de defensa que s'estan duent a terme”, ha al·legat Navarro. L'advocat de Correa, que ha demanat per a ell una rebaixa de la condemna i no l'absolució, ha assenyalat que és “impossible” saber fins a quin punt aqueixos enregistraments han “esguitat” la investigació posterior.

“Van tenir accés a una informació fonamental el magistrat instructor i la fiscalia, i la policia investigadora”, ha afegit Navarro, que ha sigut especialment crític amb aquests últims. Ha enlletgit a la UDEF que fera una “selecció” dels enregistraments que lliurava al jutge i s'encarregara de fer informes sobre la base d'aqueixes intervencions, amb “dades desconegudes fins llavors i que van permetre obrir noves vies d'investigació”.

L'advocat de Correa ha criticat també que el cas Gürtel es creara al principi com un “hipermacroprocés” que després es va fragmentar en diverses peces separades. Aquesta situació ha provocat, diu, que els acusats estiguen siguen jutjats per diverses vegades per les manyagues delictes.

La defensa d'Álvaro Pérez 'El Bigotes', per la seua banda, ha centrat el seu al·legat a demanar l'anul·lació del judici perquè un dels magistrats que va signar la sentència havia resolt abans sobre els seus recursos contra l'obertura de procediment abreujat. Això provoca que la Sala estiguera “contaminada” i calga tornar a repetir el procés. Sobre el seu client, ha insistit en allò que ell mateix ha defensat des de l'esclat del cas: era un home dedicat als aspectes creatius que no va tenir paper algun en els aspectes comptables de les empreses de Gürtel.

Una organització per a guanyar contractes manipulats

En la condemna recorreguda, el tribunal va considerar provat que els acusats van crear una trama empresarial per a obtenir diferents contractes de la Generalitat Valenciana en diverses fires de turisme (fonamentalment en les pavellons de Fitur entre 2005 i 2009) després de realitzar diverses actuacions encaminades a manipular, alterar i influir al seu favor en la tramitació dels procediments administratius d'adjudicació dels treballs.

El tribunal va acceptar les tesis de la Fiscalia: les adjudicacions es van fer malgrat la falta d'experiència de la companyia, dels seus preus, quasi sempre els més cars, i que la justificació dels treballs es feia al·legant tasques no fetes o directament amb factures falses. Orange Market va facturar 5 milions d'euros només amb els seus encàrrecs per a Fitur.

El grup d'empreses de Correa, va assenyalar la sentència, era una organització empresarial creada ex profeso per a manipular concursos públics i participar activament en el canvi de les condicions exigides als adjudicataris. És més, les mercantils de Correa -Orange Market i altres- mancaven de mitjans personals i materials per a executar aqueixos treballs, que es limitaven a subcontractar a tercers.