Héctor Illueca (València, 1975) és un home de conviccions fermes. Procedent de la tradició política de Julio Anguita, a qui reivindica constantment, està convençut que es necessita un model republicà per a aprofundir en les transformacions econòmiques del país, que la seua formació ha de buscar l’electorat descontent per augmentar la seua força.
Illueca va ser cap de llista al Congrés d’Unides Podem per València i ha sigut director general de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el ministeri de Yolanda Díaz. Des de fa un any i mig és vicepresident segon de la Generalitat Valenciana, on té les competències en Habitatge, i ara candidat a la presidència amb la coalició Unides Podem-Esquerra Unida.
És la seua tercera campanya electoral. Com ho porta?
La porte bé, amb il·lusió, amb molta esperança de veure la gent tan animada i tan mobilitzada per a portar les nostres propostes fins a l’últim racó. És cert que és exigent, però ho donarem tot per arribar tan lluny com puguem.
Al final concorren en coalició amb Esquerra Unida, un pacte que trontollava. Com ha sigut?
Hem portat a la Comunitat Valenciana la lògica de la unitat fins a les últimes conseqüències. Hem aconseguit una aliança àmplia on estan Esquerra Unida, Els Verds, Aliança Verda, i crec que representa alguna cosa més que una aliança, representa la síntesi política de tres tradicions: l’ecologisme polític, la lluita pels drets socials i la democràcia i la tradició dels indignats, la gent que se’n va anar a les places a tractar de transformar el país i posar fi a la corrupció. Hi ha un fermall que uneix les tres tradicions, que és la figura de Julio Anguita, el primer dirigent estatal que va dialogar de debò amb l’ecologisme polític, el fundador d’Esquerra Unida i l’únic dirigent polític a qui el 15M va reconéixer com a interlocutor. Crec que és una síntesi molt profitosa, és un espai que està il·lusionat.
Els hauria agradat que Compromís se sumara a l’acord?
Sobre això he dit tot el que havia de dir. Crec que hem aplicat la lògica de la unitat fins a les últimes conseqüències. No ha sigut possible ampliar més aquesta aliança, perquè Compromís ha rebutjat qualsevol possibilitat de coalició amb nosaltres. És la seua decisió, la respecte i no tinc res més a dir sobre aquest tema. És l’hora de mobilitzar cadascun al seu electorat i de discutir projectes i programes.
Sobre Sumar, van comentar fa un parell de setmanes que estaria bé que hi haguera un acord abans de les eleccions autonòmiques.
Sumar no es presenta a les eleccions autonòmiques. És un projecte il·lusionant que obri una expectativa d’ampliació real de les aliances polítiques i socials en l’àmbit de l’esquerra i tinc plena confiança que Yolanda Díaz serà capaç d’aconseguir-ho després de les eleccions. Però Sumar no es presenta a aquestes eleccions. Nosaltres hem aconseguit una aliança àmplia, una síntesi de tres tradicions que crec que és imprescindible en l’esquerra i que estarà amb molta força en el Govern valencià.
Com veurien que Yolanda Díaz fera actes de campanya amb Compromís?
Aspire que la campanya siga com més unitària millor, que el nostre projecte recapte el suport de tots els referents de l’espai polític on estan Ione Belarra, Irene Montero, Enrique Santiago, Alberto Garzón i, per descomptat, Yolanda Díaz. En tot cas, l’important és que la base de la nostra campanya serà l’esforç dels simpatitzants per a portar el nostre projecte.
Els tres socis del Pacte del Botànic comparteixen espai polític?
Crec que som socis de Govern. Tenim coincidències, però també diferències. El que ens uneix és una voluntat permanent de diàleg per a anar superant-les. Sí que és veritat que al llarg d’aquest any i mig, ho he percebut com a vicepresident de la Generalitat Valenciana, el Partit Socialista no assumeix la pluralitat de l’esquerra. Mai va voler governar amb nosaltres i ho ha fet perquè l’han obligat les circumstàncies, l’aritmètica electoral, però es resisteix a acceptar una realitat ineludible: només podrà governar amb nosaltres. Crec que això ha afeblit una acció de govern. És important que la ciutadania sàpia quina és la dialèctica real en el Govern d’Espanya i la Generalitat Valenciana. Jo he estat en les dues administracions i, quan es planteja un avanç social, qualsevol mesura que afecta les estructures de poder, Unides Podem empeny per a dur-la a terme, treballa perquè els canvis siguen profunds i sempre xoca amb el PSOE. Aspirem a un govern progressista amb una correlació de forces que permeta polítiques valentes a l’altura del que la societat necessita.
Aquesta dialèctica s’ha traduït en punts de conflicte. En aquesta precampanya hi ha hagut uns quants xocs amb el PSPV i Compromís. Hi ha tensió?
Hi ha diferències que són absolutament normals en qualsevol govern de coalició en què coexisteixen projectes diferents. Això ho veiem cada dia en l’esquema de negociació de qualsevol mesura que afecta les estructures de poder. Ho hem viscut aquesta legislatura amb la taxa turística, amb la reforma fiscal, amb la negociació del decret llei per a combatre l’assetjament immobiliari, que es va dur al límit per introduir-hi obligacions als fons voltor. Jo crec que les diferències són normals en un govern de coalició, però és molt important que la ciutadania sàpia quina és la dialèctica real dins del govern, on cada avanç hem de bregar-lo, i xoca amb una resistència del Partit Socialista.
Quan aquestes diferències es fan públiques, generen bastant de conflicte. Els preocupa que puga desmobilitzar l’electorat?
Crec que és important que la ciutadania siga conscient de què significa un govern de coalició. És un fòrum on coexisteixen diferents projectes polítics que es posen d’acord sobre una base programàtica. Hi ha diferències que unes vegades se superen amb diàleg i altres vegades ens exigeixen continuar dialogant. Aquesta és la realitat d’un govern de coalició, és el que va triar la ciutadania i crec que continuaran existint. El que seria desmobilitzador seria ocultar a la ciutadania aquestes diferències i transmetre la imatge que som el mateix projecte polític, perquè no és veritat: nosaltres som un projecte polític autònom i diferenciat respecte del PSPV i Compromís, que lluitem per cada mesura en defensa de l’interés general de les classes mitjanes i treballadores. Crec que les pròximes eleccions només es poden guanyar per l’esquerra, mobilitzant sectors escèptics i desencantats com els nostres joves, que encadenen una crisi darrere d’una altra i necessiten tornar a creure en la promesa de la política, que diria Hanna Arendt. L’única força política que pot mobilitzar els sectors desencantats es diu Unides Podem.
Parlava abans de la taxa turística, la reforma fiscal i les renovables, l’any i mig que és vicepresident segon del Govern valencià li agradaria haver anat més enllà?
Sens dubte. Ens hauria agradat que la taxa turística fora més ambiciosa, que les renovables apostaren de manera més intensa per la democratització de l’accés a l’energia, per un sector públic potent, que la reforma fiscal arribara més lluny en l’impost sobre successions, que el decret per a combatre l’assetjament immobiliari implicara obligacions addicionals per als fons voltor i els fons d’inversió, però no ha sigut possible. Crec que la ciutadania entén que en un sistema parlamentari els governs de coalició es constitueixen en proporció a la força relativa que ens donen els vots. Nosaltres tenim el pes que tenim i per això volem estar amb més força, perquè els canvis siguen més profunds.
I què implicaria que Unides Podem tinguera més força en el Govern valencià?
Implicaria, d’entrada, una cosa molt senzilla: els canvis transcendents que s’han dut a terme en les polítiques d’habitatge, en què hem establit les bases per a construir un sistema públic en la nostra terra, que a més han sigut un referent per a altres territoris, pogueren estendre’s a altres àrees de govern. En l’àmbit de la sanitat pública, si Unides Podem està en el govern, farem realitat els tres eixos que han de vertebrar aquesta àrea: arribar al 25% de la inversió en atenció primària, continuar el procés de desprivatitzacions i millorar les condicions del personal sanitari.
Significa això que volen gestionar la Conselleria de Sanitat?
Unides Podem aspira a un nou govern progressista amb una correlació de forces diferent favorable a l’alternativa al Partit Socialista. La distribució de les responsabilitats dins del Consell no és una cosa que haja de debatre’s ara, és moment de parlar de propostes, projecte i programa.
A vegades fa la sensació que centren més la seua campanya contra els seus socis de govern que contra la dreta i l’extrema dreta.
Pel que fa a nosaltres , no és així en absolut. Aspirem a un nou govern progressista, no podem consentir que el passat ens atrape. No hi ha alternativa al Govern del Botànic. La dreta viu a hores d’ara una crisi orgànica sense lideratge, sense projecte, amb un passat de corrupció, balafiament i degradació dels serveis públics que està molt present en la societat valenciana. Però al mateix temps cal afegir que el govern progressista ha de tindre unes bases diferents de l’actual, ha d’enfortir el bloc alternatiu al PSOE, perquè la nostra societat ho necessita.
Aquest model sense projecte i del passat té bastants possibilitats, segons les enquestes, d’empatar o fins i tot guanyar alguna alcaldia, amb un model absolutament contrari al seu.
Les enquestes són un instrument d’intervenció política de primer ordre dels mitjans de comunicació i de les forces polítiques. N’hi ha per a tots els gustos. Nosaltres treballarem per crear les bases d’un nou govern progressista que estiga a l’altura del que la societat necessita. Estem convençuts que la societat valenciana donarà suport a aquest model.
Estan còmodes amb el model del Botànic? En la coalició, l’acord, el mestissatge...
Jo m’hi sent còmode des del primer dia. Vaig dir que venia a enfortir la unitat del Govern. És cert que he tingut posició pròpia en tots els temes, crec que vaig complir la meua paraula, però també respecte de la lleialtat amb els socis. Els meus socis s’han assabentat sempre per mi, no pels mitjans de comunicació, de les meues posicions. M’agrada la discreció en política, que les negociacions siguen honestes i ho hem practicat aquests anys. Em sent còmode amb els meus socis de govern sabent que tenim diferències.
A més de vicepresident és conseller d’Habitatge. Com ha evolucionat el parc públic aquesta legislatura?
Comence amb una dada: quan va començar la legislatura la conselleria tenia un pressupost de 100 milions d’euros i hui és superior a 400 milions. Les dades són reveladores de la centralitat que hui tenen les polítiques d’habitatge en el conjunt de l’acció de govern de la Generalitat Valenciana. Hi ha diversos aspectes que em semblen remarcables, com l’ampliació del parc públic, en què hem adquirit més de 1.300 habitatges aquesta legislatura. En aquest procés ha tingut un pes decisiu el dret de tanteig i retracte, que el PP va recórrer al Tribunal Constitucional i una sentència recent ha ratificat de manera plena. A més, caldrà afegir els 600 habitatges que estem pendents de tancar amb la Sareb perquè siguen incorporats al parc públic. Parlem d’una ampliació històrica del parc públic, de quasi el 10%, que permetrà que moltes famílies puguen tindre una llar.
Hem posat en marxa el programa de rehabilitació de barris més ambiciós, sense precedents en una altra comunitat autònoma, amb més de 140 milions d’euros per a regenerar barris vulnerables en 23 municipis, on estan les grans ciutats. Hem reactivat la promoció d’habitatge, hem dictat el decret llei contra l’assetjament immobiliari, que imposa multes de fins a 950.000 euros davant conductes inacceptables que assetgen inquilins vulnerables perquè els fons puguen especular amb els habitatges. Fa poc vaig arribar a un acord amb el president Ximo Puig per a incrementar en 30 milions d’euros les ajudes del bo jove, perquè cap persona es quedara fora per falta de pressupost enguany. El millor que podem dir és que, després d’aquesta legislatura, la Generalitat Valenciana ha creat les bases per a construir un sistema públic d’habitatge, tenim polítiques públiques d’habitatge. Però ens movem en un àmbit en què les necessitats són dramàtiques, tot serà poc.
Les ajudes al lloguer i mobilitzar els habitatges buits són prou per a les demandes actuals? Creu que cal construir habitatge públic?
Crec que cal construir, hem reactivat la promoció pública. Tenim el cas de la Torre, a València, que suposarà la construcció de 200 habitatges, el 40% per a destinar-los a la gent jove. Era un símbol de la corrupció i la pilota urbanística que hui va camí de convertir-se en habitatges socials. Però la construcció d’un sistema públic d’habitatge, com de sanitat o d’educació pública, no és cosa d’una legislatura, és un esforç de la societat valenciana que ha de prolongar-se en el temps. El que hem fet és crear les bases perquè aquest sistema siga una realitat, hem començat a caminar, però el camí és llarg; per això és tan important el mentrestant. Mentre construïm un sistema públic d’habitatge i fem un esforç per a garantir el dret a un habitatge, és fonamental donar la mà als joves i regular el preu dels lloguers. La gent no espera, les necessitats són dramàtiques, els preus són desorbitats. Per això és tan important la regulació; quan estiga en vigor la llei d’habitatge la portarem fins al final.
Ara que existeix aquest instrument que unifica les competències, què faran amb ell?
Ara mateix la pilota està en la teulada de les comunitats autònomes, que han d’aplicar la llei d’habitatge, regular el preu dels lloguers i desplegar els mecanismes que preveu. Ens enfrontem dos models: el govern que protegeix els diners davant del poble i el govern que protegeix el poble dels diners. El primer cas l’il·lustra la senyora Díaz Ayuso; ja ha dit que no aplicarà la llei d’habitatge i que hi recorrerà. Si nosaltres estem amb força en el govern valencià, portarem la llei fins a les últimes conseqüències, declararem zones tensionades i regularem el preu dels lloguers.
Alguna cosa que vulga recalcar de la seua campanya?
Nosaltres aspirem a estar amb més força en el Govern per col·locar en el centre del Consell el canvi de model productiu. És el gran repte que té la Comunitat Valenciana: passar d’un model injust i sostenible a un altre de just, sostenible, democràtic, que integre els sectors productius, les petites i mitjanes empreses, els treballadors autònoms i assalariats, economia social i cooperativisme. Portarem al Botànic la idea de planificació ecològica: és fonamental que el nou govern siga capaç de pilotar la transició ecològica amb una Administració a l’altura de les circumstàncies. Jo ho anomene una Generalitat republicana, que tinga la capacitat d’intervindre en sectors estratègics com l’energia o la indústria farmacèutica; que pose en peus una aliança amb els ajuntaments per a planificar des de les comarques un desenvolupament sostenible en tot el territori. És el gran repte que tenim al davant i serà el nostre eix fonamental.