La Comunitat Valenciana va rebre el 2016 prop de 25 milions de visitants, dels quals 7,5 van ser turistes estrangers. Només a València, la previsió és acabar el 2017 amb 5 milions de pernoctacions, excloent-ne els allotjaments il·legals. El sector turístic constitueix a escala autonòmica al voltant del 13% del PIB. Amb les dades damunt la taula, governs i residents es plantegen dues qüestions: Cal posar límit als turistes que es poden rebre? Fins a quin punt el turisme beneficia els municipis?
Mentre la Generalitat valenciana es planteja aquesta qüestió –el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, contrari a la taxa, fa mesos que posposa el debat argumentant que ha d’estudiar-se amb el sector–, Podem ha agafat la iniciativa i l’ha portat a les Corts valencianes. Colomer considera la taxa una manera de “penalitzar el sector” i una “sobrecàrrega d’impostos” i que la recaptació ha d’aconseguir-se perseguint els allotjaments il·legals. El mateix argument de la patronal hostalera. La formació morada pretén passar per damunt del secretari autonòmic i implementar la taxa a través de la Llei d’acompanyament dels pressupostos. Amb el suport de Compromís i l’abstenció del PSPV-PSOE –en Presidència tampoc agrada la mesura–, en el debat de Política General es va aprovar una resolució de la formació morada que instava el Consell a impulsar una taxa turística. Dies després, el seu portaveu, Antonio Estañ, va assenyalar la taxa com una de les seues prioritats per a donar suport als comptes del Botànic.
La taxa turística existeix en pràcticament tots els països europeus en què aquest sector és rellevant per al PIB. França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Àustria i la República Txeca, per esmentar-ne alguns exemples, tenen diferents regulacions per a aquest gravamen i difereixen si la recaptació és local o estatal.
La formació morada fa dos anys que treballa la implantació d’aquest gravamen que considera una prioritat per a aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2018. Segons defensa David Torres, que s’ha encarregat de treballar la qüestió, la taxa és també una manera de lluitar contra la precarietat del sector i evitar que s’agreuge. La formació morada, explica, ha anat avançant en la seua proposta mitjançant reunions amb associacions de treballadors, sindicats i federacions de veïns, encara que prefereixen no donar noms per no entrar en confrontació.
El seu model implica adaptar el sistema de Barcelona, una taxa de recaptació mixta, en què la Generalitat fixaria un mínim i un màxim (entre 0’50 i 5 euros) i cada municipi fixaria el que estimara convenient; un impost finalista amb exempcions per a menors d’edat, jubilats i descomptes en temporada baixa. Els dirigents autonòmics, no obstant això, demanen no afanyar-se en el debat i consensuar-ho amb el sector. Un sector amb què Podem també està negociant.
On està el conflicte? En el que anomenem sector. Quan l’Agència Valenciana de Turisme parla d’obtenir el suport del sector com a condició per a aprovar la taxa, es refereix a la patronal, comentava un diputat de Podem.
La patronal Hosbec i els responsables de grans empreses turístiques, majoritàriament els de la província d’Alacant, s’han oposat fermament a la implantació de la taxa, fins i tot han elaborat un manifest de 20 punts amb els seus arguments. Els empresaris alacantins consideren que fomenta l’economia submergida perquè grava l’allotjament reglat i restarà competitivitat a la Comunitat Valenciana. Exceltur, una altra associació que representa els empresaris, subscriu el seu argument.
Fotur (la federació d’oci i turisme de València), encara que no va signar el manifest de la patronal, tampoc es mostra convençuda del model de Podem, encara que va aportar algunes idees per al que consideren una millora: que la gestió siga transparent, que una part de la recaptació vaja per a la formació dels treballadors i que una altra part es destine a promoció internacional de la Comunitat Valenciana com a destinació desestacionalitzada.
Però el sector, defensa la formació morada, també són els sindicats, els treballadors i els veïns, que és a qui afecta de manera directa aquesta activitat. L’augment de l’afluència de visitants té impacte en la qualitat de vida dels residents.
Els veïns d’alguns municipis han vist els seus impostos multiplicats per 4 per a fer front a les despeses derivades del turisme. Amb aqueixos impostos –l’IBI, entre altres– es finança la neteja dels carrers, infraestructures i serveis de transport que la resta de l’any –en temporada baixa– es redueixen. La Federació de Veïns de València considera que si es consensua amb la resta dels agents i la xifra és raonable, “qualsevol aportació que ajude a les despeses de neteja i els desperfectes és benvinguda”. La patronal, com assenyala en el manifest, no vol que s’incremente la pressió fiscal sobre l’activitat.
Des de l’associació de veïns del Carme, per exemple, lamenten la saturació del Mercat Central cada vegada que arriba un creuer carregat de turistes, encara que no consideren la taxa una prioritat per a València i prefereixen dedicar esforços a perseguir els apartaments il·legals. “L’impacte de la massificació turística sobre el litoral, les aglomeracions o el transport sí que comporten el risc de generar un efecte bumerang que faça decaure l’activitat turística” assenyalava també el senador de Podem Ferran Martínez.
En el que sembla que hi ha consens és en la persecució del model Airbnb –i d’altres plataformes– que facilita la difusió d’allotjaments irregulars i a posar damunt la taula mesures per a controlar l’afluència turística, que no dóna senyal de tenir límits, així com també de l’impacte que puga generar sobre els municipis. El sector, i els veïns, en general, opten per un model en què prevalga la qualitat del turisme per davant de la quantitat de visitants, enfront del turisme de baix cost que s’instal·la a la Comunitat Valenciana com demostren les dades de l’INE: l’estada mitjana és superior i la despesa diària està a la cua. N’hi vénen més, durant més temps i gasten menys. El problema sembla que està clar, però no la solució.