L’Ajuntament de València avança en la protecció de l’antiga presó de dones, testimoni del salvatgisme franquista

L’antiga Presó de Dones, un edifici que acull hui dia el col·legi públic 9 d’Octubre, al carrer de la Democràcia número 32 del barri de la Petxina de València, està cada vegada més prop de ser inclosa en el catàleg de Béns de Rellevància Local (BRL). L’Ajuntament de València ha iniciat la fase de consultes i informació pública, amb un període de 45 dies hàbils per a presentar al·legacions, segons publica dilluns el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. 

Així doncs, el consistori que governa Joan Ribó ha sol·licitat informes a les administracions autonòmiques i els serveis municipals afectats: entre altres, a la Direcció General de Cultura i Patrimoni, a la de Qualitat Democràtica, o al Servei de Jardineria Sostenible i al de Patrimoni Històric i Artístic. També ha notificat l’inici de la fase d’informació pública, en qualitat de públic interessat, a l’Associació de Veïns Nou Moles i al Centre d’Educació Infantil i Primària 9 d’Octubre, entre altres.

L’espai, que ja té una placa per a recordar l’antiga presó, va ser testimoni del salvatgisme de la dictadura franquista durant la postguerra. El centre penitenciari femení va estar en actiu fins a la dècada del 1980. “Quan hi vam entrar allò estava pleníssim de gent; per passar havíem d’anar xafant caps i peus; els corredors, les habitacions, tot estava ple”, li va contar Ángela S. a la militant comunista Tomasa Cuevas en el seu llibre Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas(Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2004). 

Josefa B. conta en el mateix llibre la seua experiència a la presó durant quatre anys i mig: “Estàvem molt malament; passaven les rates per damunt de nosaltres, menjàvem les faves plenes de cucs i ens donaven molt mal tracte”. Ángela S. va ingressar en la “cel·la de mares” de la presó provincial, que “en principi era per a cinc persones, i quan hi vam entrar la tia i jo n’érem quaranta-dues”.

La Presó Provincial de Dones, un edifici construït el 1925 en el solar d’un antic hospital, es va saturar amb l’ingrés de 1.486 preses entre abril i novembre del 1939. En la presó, “dones amb xiquets eren internades en condicions infrahumanes i la tuberculosi i les plagues de xinxes s’escampaven per tota la presó”, recorda la historiadora Vicenta Verdugo en la guia didàctica Mujeres y represión franquista (PUV, 2017).

En el recinte penitenciari, a tocar de la Presó Model, es van tancar unes quantes generacions de lluitadores antifranquistes. Les impulsores de la col·locació de la placa commemorativa van ser precisament tres expresoneres polítiques comunistes que hi van estar tancades en les acaballes de la dictadura: Lucila Aragó, Judith García i Carmen Pérez Navarro.