Sánchez premia Pilar Bernabé, dona forta de la DANA, i la situa per a la batalla en Igualtat en el PSOE

Pilar Bernabé (València, 1979) és una dona que dona la cara, encara que sàpia que això implica que li la poden partir. La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana ha sigut un dels rostres més visibles de la DANA, no sols per la mobilització dels efectius, sinó perquè és qui ha acudit als municipis afectats en els moments de màxima tensió. Va ser ella qui va assistir al centre educatiu de Massanassa quan hi va morir un treballador i va aguantar la indignació dels veïns, mentre el president valencià s’escudava en el Palau de la Generalitat, i és ella qui assisteix diàriament al Centre d’Emergències amb les botes brutes de fang, un detall que xoca amb la roba impol·luta de la resta dels dirigents polítics.

Dona forta en el partit a València, fallera i amb bones referències en el teixit veïnal, amb la gestió de la DANA ha eixit a relluir el seu caràcter com a cap polític: no ha volgut entrar en polèmiques estèrils i s’ha centrat a defensar la seua faena i la dels efectius a càrrec seu amb més faena en compte de paraules. Bernabé ha sigut l’ariet davant Carlos Mazón amb declaracions diàries, mostrant les contradiccions de la Generalitat Valenciana i tractant de retornar a la ciutadania la confiança en l’Estat, molt tocada per la descoordinació de les primeres tasques després de les inundacions del 29 d’octubre passat. La representant governamental ha sigut un dels rostres més visibles en els municipis, de les poques dirigents que s’ha atrevit a visitar les zones afectades diàriament, malgrat el desconsol que hi campa.

Dissabte va veure l’esforç recompensat amb el seu nomenament com a secretària d’Igualtat del PSOE, un lloc que equival a ser la número 4 del partit i la veu en una matèria clau per a l’esquerra, en un moment de ple debat. Bernabé assumeix una responsabilitat que fins ara havia sigut assignada a la ministra Ana Redondo i haurà de tractar de pacificar el debat feminista en el PSOE: un sector enfrontat amb un altre i, al seu torn, amb els socis de Govern pel reconeixement de les persones trans i les identitats queer en la lluita feminista.

L’assumpte, que ve ja des de lluny, amb el debat de la llei trans impulsada per Irene Montero (Podem) en el Ministeri d’Igualtat com a màxim exponent, ha generat una nova brega en el congrés dels socialistes, en què la majoria ha tombat una esmena per a incloure la Q i el + (que representen les anomenades dissidències sexuals) en les sigles del col·lectiu LGTBI. Hi ha una part del partit que es resisteix a assumir aquest discurs i continua disposat a plantar batalla davant un corrent a què li retrau no integrar els drets de les persones trans en un context d’auge de la ultradreta, fer-los el joc.

En el seu primer front, Bernabé ha argumentat que el partit continuarà defensant els drets de les persones amb independència de les sigles que porten en l’ideari, perquè així ho porten en el seu ADN. “El PSOE és un gran partit que té massa anys d’història d’avanços, de lluitar pels drets de les persones, de les dones i també dels col·lectius més vulnerables. I aquest és l’esperit en què el PSOE se centra, a continuar treballant per defensar els drets de totes les persones”, ha assenyalat després de la primera reunió de l’executiva a què s’incorpora. La formació, considera, “té debats, perquè és el partit que més s’assembla a la societat que representa (...) debats, a més, pioners i que cap partit ha tingut o no té per diferents motius”. “El Partit Socialista estarà en contra d’aquesta intolerància i d’aquest atac permanent a les dones i als seus drets. Hem de tindre una Secretaria d’Igualtat forta, perquè necessitem una societat feminista per a poder fer front a aquestes dretes que volen llevar-nos drets”, ha recalcat.

Bernabé va recordar Carmen Alborch amb el seu nomenament: “El teu caràcter transformador ens va ajudar a situar el feminisme en el lloc que sempre va meréixer. Gràcies a la teua generositat, aquest llegat és patrimoni de les dones i del PSOE, ara ens toca cuidar-lo, defensar-lo i fer-lo créixer”, va escriure en ser nomenada responsable d’Igualtat del partit. Alborch va ser la primera ministra de Cultura, tot un referent per a les socialistes valencianes, que va reivindicar en un dels seus últims discursos, pronunciat el 2018, que “el feminisme hauria de ser declarat patrimoni de la humanitat”. L’al·lusió a la referent és una declaració d’intencions en nom de la conciliació dins del partit: ningú discuteix el paper d’Alborch des dels anys noranta, una pionera en la lluita per la igualtat des de les institucions. La nova secretària d’Igualtat també cita referents com Maria Ibars, Paca Aguirre, María Beneyto, Carmen Conde, Carmelina Sánchez-Cutillas, Concha Alós, Carme Miquel o Juana Inés de la Cruz, homenatjades en els actes del Dia de les Escriptores que ha presidit com a representant del Govern.

La delegada ha anat fent mèrits en els últims anys per a convertir-se en una dona forta en el PSOE. De família socialista pota negra –el seu germà Antoni Bernabé ja va ser delegat del Govern amb Zapatero–, es va afiliar a les Joventuts Socialistes als 18 anys, quan va estudiar Filologia Hispànica i Comunicació Audiovisual a la Universitat de València. Va treballar com a assessora en les Corts Valencianes i en el grup municipal a València amb Sandra Gómez, llavors vicealcaldessa. El 2019 va ser elegida regidora d’Ocupació i Esports, fins que el 2022 va substituir Gloria Calero com a delegada del Govern, poc després de l’eixida de José Luis Ábalos del Ministeri de Transports, mitjançant la negociació entre Sánchez i la federació valenciana encapçalada per Ximo Puig. El seu ascens recent a l’executiva de Sánchez es veu com el preàmbul a la campanya de les municipals el 2027, on sona com a cap de cartell per a l’Ajuntament de València. De moment, haurà de lliurar la batalla de la igualtat, en tensió constant.