L’artista Marta Hofmann (Buenos Aires, 1946) està indignada amb la poca atenció que han fet les institucions valencianes al mural inèdit de Josep Renau, en contrast amb centres culturals de primer nivell de Madrid i Barcelona que negocien amb l’autor de l’obra pòstuma una mostra de la peça. “El que no entenc gens és que València no pose aquest mural en algun lloc, és un dels millors que va fer Renau”, manifesta en una conversa telefònica amb elDiario.es des d’Alemanya, país en què resideix des de fa quasi sis dècades.
Javier Parra, secretari general del Partit Comunista del País Valencià, va materialitzar el mural de 32 metres quadrats, amb autorització de la Fundació Josep Renau, a partir de l’esbós que l’artista republicà va fer per encàrrec de les autoritats de la República Democràtica d’Alemanya (RDA) el 1969. La peça, titulada El futur treballador del comunisme i que representa un jove manejant un compàs i una palanca, estava destinada inicialment a decorar un edifici de la indústria electrònica del barri berlinés de Wuhlheide, però va ser rebutjada per la burocràcia del socialisme real, amb la qual l’artista va tindre els seus pros i els seus contres. “Em sorprén que València no estiga orgullosa de tindre un Renau”, lamenta la seua alumna.
L’esbós es va quedar a la biblioteca de Josep Renau en la seua residència de Kastanienallee. “Des que vaig conéixer Renau, aquest mural era un dels seus treballs preferits”, assegura Marta Hofmann, una de les principals deixebles de l’artista valencià. La il·lustradora, nascuda a l’Argentina de pares alemanys, va arribar amb la seua germana a l’RDA el 1965 gràcies a una beca. A principis de la dècada de 1970, per recomanació de Reinhard Stangl, company de l’Escola de Belles Arts de Weissensee de Berlín, Hofmann es va integrar en les classes que Renau feia a joves alemanys els dissabtes en el seu taller. “Amb ell vaig aprendre a pintar i a dibuixar, em va ensenyar tot el que tenia a veure amb l’art”, recorda l’artista.
Després d’una primera fase d’exili a Mèxic, on va col·laborar amb muralistes de la talla de David Alfaro Siqueiros, Josep Renau va marxar a l’RDA, on paradoxalment va aflorar el seu vessant menys ortodox. “Es desviarà del seu dogma marxista i introduirà en les seues idees una dosi significativa d’heterodòxia, reflectirà en els seus últims fotomuntatges les seues passions més íntimes, alienes per complet al contingut i el destí polític de tota obra d’art digna de consideració, segons ell va mantindre sempre”, escriu el periodista Fernando Bellón en la seua biografia de l’artista.
Per invitació de Renau, la jove Marta Hofmann es va traslladar a viure al seu taller. “Vaig treballar 11 anys en el taller, ho vaig aprendre quasi tot d’ell”, assenyala Hofmann. En aquell ambient, Josep Renau fumava i bevia café sense parar i formava els seus joves deixebles, entre els quals destacaven els artistes Petra Flierl, Reinhard Stangl, Gudrun Kühme, Ulrich Müller Reimsacken, Anette Becker i les models Undine Kaedine i Dagmar Sutarska.
“Renau sabia explicar tot el que a l’escola d’art no t’explicava ningú, la geometria o el color. Ens ensenyava a geometritzar per repartir l’espai artístic, així vaig aprendre a dibuixar de veritat”, recorda Marta Hofmann. El cartellista dissenyava els murals exteriors tenint en compte la perspectiva del vianant. “Ens ensenyava el moviment dels espectadors, deia que els murals exteriors es veuen des de lluny o de prop, de totes bandes, tenen moltes perspectives, no són com els murals interiors a manera de quadre de cavallet”, afig la seua deixebla.
En la biblioteca de l’artista exiliat, un dels principals artífexs de l’evacuació del tresor artístic espanyol dels bombardejos franquistes durant la Guerra Civil, va quedar l’esbós de l’obra, que les autoritats de l’RDA van tornar a rebutjar el 1975, quan Josep Renau la proposa de nou per a un mural en el Palast der Republik.
L’alumna de Renau està estupefacta i indignada amb la poca empenta de les institucions culturals de la ciutat natal de l’artista, que han deixat escapar la cessió gratuïta de l’obra inèdita per part de Javier Parra. La consellera d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana, Raquel Tamarit, ha anunciat que es reunirà amb l’autor dilluns que ve per estudiar la possibilitat d’exposar la peça de Renau, després del desinterés inicial per la icònica obra.
Marta Hofmann destaca les inversions a Alemanya per a conservar alguns dels murals que l’RDA va encarregar a Josep Renau durant el seu exili, exposats en la mostra que l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) va dedicar a l’artista. “S’han adonat que l’home era un gran pintor i és un honor per a Alemanya tindre aquests murals”, afirma Hofmann.
La deixebla sosté que “seria una vertadera ofensa no posar a València un mural de Renau” i elogia l’obra de Javier Parra, que ha seguit el detallat disseny original. “Aquest muralet és preciós i està molt ben reproduït”, postil·la.
“El mural seria un orgull per a València i a més Renau s’ho mereix, haurien d’estar orgullosos de tindre un pintor de primera qualitat”, diu Marta Hofmann.