L’eixida de l’exministre José Luis Ábalos del PSOE ha trastocat del tot els equilibris interns del socialisme valencià, encara en la taula braser després de la derrota de Ximo Puig en les eleccions autonòmiques del passat 28 de maig. “És obvi que ara, sincerament, tot el que és l’‘abalisme’ no existeix”, afirma una font de la direcció en funcions del PSPV-PSOE.
Els fidels a Ábalos no han amagat la seua decepció amb el PSOE després de la decisió d’apartar-lo del partit. La diputada autonòmica Mercedes Caballero creu que Ferraz ha caigut en el “parany de sempre del PP”, tot i que “l’objectiu sempre ha sigut i és el president del Govern”. “L’estratègia del meu partit és equivocada”, afirma amb rotunditat.
“Just el PP, que està sentenciat per corrupció com a partit, ens vol donar lliçons de com actuar davant la corrupció. No és bo per a nosaltres ni per a la democràcia que caiguem en el seu parany”, afig Caballero. Es tracta, segons la diputada autonòmica socialista, d’una “decisió molt dura” per part d’Ábalos, però “adequada”. “Una persona no pot acabar la seua vida política repudiada pel seu propi partit”, adverteix.
La federació valenciana afronta el pròxim congrés a Benicàssim (la Plana Alta) amb el lideratge de Diana Morant, actual ministra de Ciència, Innovació i Universitats, assegurat per la designació de Pedro Sánchez, l’aval de Ximo Puig i el pacte entre les famílies del PSPV-PSOE. La candidatura de Morant, una figura jove amb vista a una renovació del partit després de la desfeta electoral, pretén integrar com a número dos Alejandro Soler, diputat nacional i cap del PSPV a la província d’Alacant, i Carlos Fernández Bielsa, secretari del partit a València.
Els actuals dirigents en funcions del PSPV-PSOE no obliden les maniobres de l’‘abalisme’ en les primàries del 2017, en què van presentar l’alcalde socialista de Burjassot, Rafael García, contra Ximo Puig, llavors president de la Generalitat Valenciana.
Puig, pràcticament de camí al seu nou lloc d’ambaixador d’Espanya davant l’OCDE a París, va defensar dimecres que el PSOE ha actuat “adequadament” i va dir que Ábalos “hauria fet el mateix”.
Les famílies agrupades al voltant de Ximo Puig són ‘pedristes’ de tercera o quarta generació. Es van apuntar a rebuf del lideratge de Pedro Sánchez mentre, paradoxalment, Ábalos eixia del Govern de Pedro Sánchez. No obstant això, l’eixida del PSPV del Palau de la Generalitat, després d’una derrota electoral davant el PP de Carlos Mazón que va liquidar l’experiència del Pacte del Botànic, va prefigurar un nou lideratge en el partit a càrrec de Diana Morant.
A l’espera del Congrés de Benicàssim, previst per al 22 al 24 de març, les fonts consultades per aquest diari en el PSPV recorden que “Ábalos, ara mateix, és una figura a superar en el partit” i preveuen que la seua caiguda “transcendirà al seu feu”. Les mateixes fonts consideren que, sense l’‘abalisme’, Morant “tindrà molta més llibertat per a configurar el seu equip”. “Si ja tenia les mans lliures per a fer l’equip i el projecte que considerara, aquesta situació li dona encara més llibertat”, afirma un dirigent socialista.
Els últims ‘abalistes’
Els soldats ‘abalistes’ refuten aquesta possibilitat. Aarón Cano, diputat provincial de València del PSPV-PSOE molt pròxim a Ábalos, considera que la baixa de l’exministre del partit i el seu pas al grup mixt no té per què tindre conseqüències de cap mena dins de la federació valenciana i tampoc en el pròxim congrés: “No té per què tindre repercussió, almenys és el que espere, per part nostra no n’hi haurà. Hi ha una nova secretària general elegida i ja està”, diu Cano.
Els últims ‘abalistes’ segueixen amb detall l’argumentari de l’exministre. Aarón Cano manifesta obertament com de “tremendament injusta” que, a parer seu, ha sigut la direcció federal del PSOE amb l’exministre i defensa que “ni està imputat ni acusat de res, ni figura en cap moment en la causa ni en la denúncia, i fins i tot es diu que el contracte està ben fet”, en referència a les adjudicacions de les màscares a empreses de la presumpta trama.
“És molt dur que un partit a què has donat tot tota la teua vida intente tirar-te per la porta de darrere sota el concepte de corrupte”, abunda Mercedes Caballero. La diputada autonòmica creu que, “com passa en tots els partits, no tots els militants” estan d’acord amb les decisions de la direcció.
Aarón Cano sosté que “ara sembla que la línia roja és per una responsabilitat in vigilando per l’actuació d’un tercer, tot i que abans era la imputació, cosa que ja era una temeritat” i recorda que ell mateix va estar un any investigat per la denúncia del propietari d’un local d’oci situat a la Marina de València que el va acusar d’impedir l’obertura del seu negoci, cosa que va quedar en no res.
Elisa Valía, regidora socialista a l’Ajuntament de València adscrita al sector ‘abalista’, també considera “injusta” la situació d’Ábalos, ja que “no està imputat en res i ha dedicat tota la seua vida al partit, no es mereix acabar així”. Valía, això sí, reconeix que “les dades biogràfiques de Koldo amb els seus antecedents no ajuden en aquest cas”.
“El límit ara ja no és la teua activitat personal, és la responsabilitat política pel nomenament d’un tercer, però ningú explica com es vigila o com es controla aquesta persona o com s’accedeix als seus comptes corrents”, afirma Cano.
La batalla política i la judicial
El congrés de Benicàssim es preveia tranquil en contrast amb les batalles campals internes que va patir el PSPV des que Joan Lerma va perdre la Generalitat Valenciana el 1995 davant d’Eduardo Zaplana. Les guerres internes dels socialistes valencians van ser especialment crues mentre el PP va governar durant dues dècades. Una vegada desactivat el sector ‘abalista’ arran de la caiguda del seu cap de files, Morant es troba en un nou escenari.
L’‘abalisme’ tracta de mantindre posicions en la trinxera interna. “José Luis Ábalos, que jo sàpia, no es presentava a res en el congrés ni tenia ambició d’entrar en l’executiva regional, no va entrar en aquesta operació, res d’això”, afirma Mercedes Caballero.
Les fonts consultades en el PSPV, per part seua, asseguren que l’exministre “ha perdut la batalla política” i emmarquen la seua estratègia en l’àmbit judicial del cas Koldo. Encara que Ábalos no figura com a investigat (el seu nom ni tan sols apareix citat en la querella de la Fiscalia Anticorrupció), les possibles esguitades de les intervencions telefòniques de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i altres elements del sumari són un escenari a tindre en compte.