L’estratègia de les faules del PP en les emergències: Mazón va deixar caure que els bombers estaven darrere d’un incendi forestal

La gestió de l’emergència de la DANA per part del Govern valencià que presideix Carlos Mazón es caracteritza per la propagació de faules i canvis de versions per a tractar de justificar, entre altres coses, el retard en l’enviament del missatge d’alerta que finalment es va enviar a les 20.12 del dimarts 29 d’octubre, quan milers de valencians estaven ja atrapats per les pluges torrencials.

Si dijous la consellera responsable de les emergències, Salomé Pradas, va mentir sobre el moment en què es va començar a debatre la necessitat de llançar l’alerta a mòbils i va dir que desconeixia l’existència d’aquest sistema, divendres s’ha sabut per fi què va fer Mazón durant cinc hores clau el dia de la DANA. Un pretés dinar, que en un primer moment la Generalitat va dir que era privat, que després es va convertir en una “trobada de treball” i que al final va resultar ser un dinar amb la periodista Maribel Vilaplana, expresentadora de la tele pública valenciana en l’anterior mandat del PP.

Són només alguns exemples de com es gestiona l’emergència en el terreny comunicatiu per a tractar de desviar l’atenció de la petició de responsabilitats per part de la ciutadania, com es va evidenciar en la gran manifestació en què 130.000 persones van exigir la dimissió de Mazón.

L’estratègia, no obstant això, no és nova. Fins a la irrupció de la DANA, que s’ha cobrat més de 200 morts, l’incendi forestal de Montitxelvo havia sigut l’emergència de més envergadura a gestionar pel Govern de Mazón, llavors encara amb Vox com a socis i responsables de la Conselleria de Justícia.

L’incendi va arrasar 2.500 hectàrees i es va declarar l’1 de novembre de 2023. Dos dies abans, el 30 d’octubre, els bombers es van manifestar a les portes del departament que dirigia llavors Elisa Núñez per a protestar per la no pròrroga del servei dels quasi 300 professionals que finalitzaven els contractes l’endemà, el 31 d’octubre, i que en els últims anys, amb el Govern del Botànic, s’havien allargat fins al 31 de desembre.

Després d’aquesta concatenació d’esdeveniments, el president Mazón, el dissabte 4 de novembre, va afirmar sobre la investigació relativa a les causes de l’incendi que si es confirmava que el foc havia sigut provocat, l’autor no havia sigut “un amateur ni un disbauxat”, sinó “algú que sap de foc o alguns que saben d’això. Jo no estaria tranquil perquè anirem per ells”, va comentar amb les protestes dels bombers encara en la retina.

El col·lectiu no va tardar a reaccionar pel fet d’interpretar-ho com una acusació indirecta, o almenys, com una manera de llançar sospites, i es va manifestar el 13 de novembre de nou a les portes de la Conselleria de Justícia, per aquesta qüestió i altres. En un manifest firmat pel Sindicat Professional, CCOO, CGT i UGT, van condemnar les insinuacions de Mazón: “Amb una investigació en curs que només ha pogut descartar les causes naturals per qüestions òbvies (no va ser un llamp), qualsevol altra insinuació és d’una gran irresponsabilitat, especialment si la fa el màxim representant de la Generalitat Valenciana. Dir que és gent que sap de foc i que anirem per ells, sense evidències que apunten cap a la possible intencionalitat o qualsevol altra variable, només pot entendre’s com un atac a tot un col·lectiu que havia deixat en evidència els seus errors de gestió”, deia el document.

Els representants sindicals dels bombers es van reunir posteriorment amb Mazón i li van traslladar el seu malestar per aquestes paraules, i també que els hauria agradat una disculpa pública. El president va afirmar que s’havien malinterpretat les seues paraules i que mai va voler assenyalar-los. La investigació de la Guàrdia Civil va concloure el foc es va originar per una descàrrega elèctrica provinent dels cables de mitjana tensió pròxims.

Una altra de les faules que van propagar en aquell moment el PP i Vox va ser que a les portes de les eleccions del 28M, la consellera de Justícia socialista llavors, Gabriela Bravo, va intentar colar 1.800 noves ocupacions públiques en la Societat Valenciana de Gestió Integral de Serveis d’Emergències (SGISE), cosa que diferents representants sindicals van afirmar que directament “és mentida”, i van explicar: “L’any passat, per a optimitzar, es va apostar per una reducció de categories i es va crear la figura del bomber polivalent. Això obliga a duplicar places perquè els efectius s’integren en aquesta nova categoria, però quan això passa, s’elimina l’anterior, de manera que no hi ha una duplicació de personal, simplement era una reorganització que no implicava augmentar la plantilla”.

Infrautilitzats en la DANA

Els Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana s’han queixat del poc servei que entenen que el Govern valencià els ha requerit per a actuar durant la crisi de la DANA. En un comunicat firmat per tots els principals sindicats (CCOO, UGT, CGT, CSIF, SPPLB i EMAD) afirmen que “des del primer moment de la catàstrofe i veient les xifres de mobilització, sembla que el govern valencià no acaba de considerar necessària la nostra ajuda, malgrat que som un servei essencial en els diferents plans especials d’emergències”.

Davant aquesta mena de situacions excepcionals, han afirmat que “hauríem de ser informats detalladament, avisats i activats en mode preventiu i proactiu”, a més asseguren que “els protocols escassos i raquítics actuals han fallat”, i que “la importància que hi va donar des d’un principi l’Administració actual que ens governa ha sigut com a mínim negligent”.

També han criticat que la gestió operativa i l’activació dels mitjans dels bombers forestals és “insultantment ineficient i està fonamentada en el corporativisme dels diferents consorcis provincials”. Això, afirmen, ha causat “la no actuació de gran part dels nostres recursos i unitats BF de les províncies de Castelló i d’Alacant en la tragèdia actual”.