A mesura que s’instal·la definitivament la calor sufocant de l’estiu, els valencians aguanten la respiració davant del perill imminent dels incendis forestals, malgrat que en els últims anys aquestes catàstrofes mediambientals han descendit feliçment (l’any 2019 va acabar amb la xifra més baixa d’incendis en els últims 33 anys).
La immensa majoria dels focs es deu a l’activitat humana, per causes tan variades com estúpides. En una dècada, un centenar d’incendis a la Comunitat Valenciana han estat causats per fumadors, 70 per fogueres i barbacoes i 42 per focs artificials. Després de la primavera més plujosa en cinc dècades, l’estiu pot ser letal per al territori valencià i, singularment, per a les zones d’interior, amenaçades per més presència humana com a conseqüència de les transformacions del turisme que ha afavorit la crisi sanitària de la COVID-19.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat a la ciutadania “prudència” i “responsabilitat” per a preservar els boscos i els espais naturals valencians. “Enguany ens enfrontem a una de les campanyes més difícils”, reconeix la consellera Gabriela Bravo, del departament de què depén l’Agència de Seguretat i Emergències.
Així doncs, inaugurem l’estiu amb un 40 % de la superfície protegida (integrada en la Xarxa Natura 2000) en risc greu d’incendi, segons el mapa de l’Institut Cartogràfic de la Generalitat Valenciana. Zones àmplies de la serra de Martés, dels parcs naturals de la serra d’Espadà i de la Calderona, i de la serra del Negret, i també el nord de la comarca del Baix Maestrat, entre altres, tenen un risc greu de patir incendis forestals, segons la classificació de la perillositat que estableix el Pla d’Acció Territorial Forestal autonòmic.
El mapa, elaborat amb el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana, mostra en roig les zones protegides en risc greu d’incendis forestals i inclou en verd els parcs naturals, les zones especials de conservació, les zones de protecció especial per a ocells i els llocs d’importància comunitària.
Els càlculs, proporcionats per l’Institut Cartogràfic a petició d’aquest diari, indiquen xifres inquietants: de les 900.713,98 hectàrees que tenen diferents graus de protecció, 363.762,33 estan en perill greu d’incendi. És a dir, el 40 % dels espais protegits valencians tenen perill de ser devorats pel foc.
A aquest escenari s’enfronta la branca operativa de la lluita contra els incendis formada pels equips de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (SGISE), l’empresa pública que agrupa el conjunt dels bombers forestals i que disposa de 56 unitats terrestres (vehicles autobomba i tot terrenys 4x4) i 18 mitjans aeris (9 avions i 9 helicòpters).
“Estem contents perquè la campanya s’ha iniciat bé pel règim de pluges; ha plogut més, però amb una distribució millor”, explica Jaime Páramo, coordinador autonòmic de la SGISE. Així doncs, “els conats que tenim corren amb molta menys velocitat que en anys anteriors” encara que els responsables de la lluita contra el foc han tingut incidències de l’anomenat “combustible fi” (molts matolls, pasturatges i herbassars que ja estan secs). “Aquest combustible, quan està sec, es crema molt ràpidament i el risc és que, al final, passe al bosc”, afirma Páramo.
El 69 % dels incendis es deuen a l’activitat humana, principalment per negligències i accidents o incendis intencionats. En l’última dècada, un 18 % del total d’hectàrees cremades han sigut per incendis intencionats, segons l’Anàlisi de Causes d’Incendis Forestals a la Comunitat Valenciana (2009-2018), elaborat per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.
La Comunitat Valenciana té la seua pròpia dinàmica d’incendis: la província de València pateix quasi la meitat del total de focs, seguida de la d’Alacant (27%). La gran majoria es deu a una gamma ben àmplia de negligències o accidents no intencionats (principalment les cremes agrícoles que, en una dècada, han provocat 411 incendis). A Castelló, on un de cada dos focs es produeix per un llamp, la mitjana d’incendis intencionats és molt inferior a l’autonòmica.
“Els incendis es produeixen tot l’any”, recorda Ferran Garcia, d’Acció Ecologista Agró. L’històric activista Carles Arnal també incideix en el perill que suposa el “procés de degradació i de reducció dels boscos i dels ecosistemes naturals en general”. “Si no hi ha foc, no hi ha incendi, i tot gran incendi s’inicia en un focus puntual i menut, que presenta una finestra d’oportunitat per a controlar-lo abans que siga tard”, postil·la Arnal.
El departament que dirigeix Mireia Mollà ha destinat quasi cinc milions d’euros al manteniment i la conservació dels camins i de les pistes forestals, fets malbé pel temporal Glòria i els episodis de la DANA al gener i al setembre. Mollà ha destacat durant la presentació aquesta setmana de la campanya ‘Estop al foc’ el treball dels més de 800 professionals, entre agents mediambientals, tècnics i treballadors del Servei de Vigilància Preventiva, dedicats a la prevenció d’incendis.
L’ecologista Carles Arnal pensa que una “bona i rigorosa ordenació i regulació de certes activitats humanes en territori forestal, especialment en zones d’alt risc, podria evitar la gran majoria dels focs i disminuir molt les extensions cremades”.
Malgrat que la clau per a evitar els incendis forestals és la prevenció, segons coincideixen totes les fonts consultades, només 268 municipis valencians del total de 542 tenen un pla municipal de prevenció d’incendis aprovat (i això que la xifra ha augmentat molt després de la inversió d’1,5 milions d’euros de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural).
“Les dues línies bàsiques per a la planificació en matèria d’incendis forestals són evitar la iniciació de l’incendi i, en cas que es produïsca, minimitzar-ne els efectes de la propagació actuant en els elements que afavoreixen que es reduïsca la superfície afectada”, explica el director general de Prevenció d’Incendis Forestals, Diego Marín. La primavera plujosa d’enguany ha provocat un “augment de la vegetació, que obliga a intensificar les tasques de desbrossament en observatoris, depòsits i instal·lacions recreatives”, alerta Marín.
La Generalitat Valenciana ha prohibit la crema en terrenys forestals “amb caràcter general” fins al 16 d’octubre. Als parcs naturals de la serra d’Irta, del Desert de les Palmes, de la serra d’Espadà, de la serra Calderona, del Carrascar de la Font Roja i de la serra de Mariola, queden suspesos fins i tot els plans locals de cremes.
La consellera Mireia Mollà també ha destinat més de 400.000 euros per a incrementar els recursos de prevenció a l’estiu i ha reforçat amb 47 treballadors la gestió de l’eliminació de la biomassa i les infraestructures de vigilància. L’executiu autonòmic i alguns ajuntaments han optat per col·laborar amb els llauradors amb unes unitats de trituració de la biomassa com a alternativa a les cremes agrícoles.
Als parcs naturals, les unitats de trituració funcionen des de fa un parell d’anys i intenten “que es creme el mínim possible”, explica el director general de Prevenció d’Incendis Forestals. Les restes agrícoles i de jardineria triturades s’escampen després pel camp, aporten material orgànic al sòl i redueixen l’erosió, entre altres avantatges (la més important, la reducció objectiva del risc d’incendis).
“Els costos no poden repercutir en els llauradors”, adverteix Ferran Gandia, d’Acció Ecologista Agró, que advoca perquè l’Administració destine més recursos i generalitze la trituració de restes agrícoles perquè “no es creme res”. “El punt important és aplicar veritables polítiques de prevenció d’incendis i reduir-ne els riscos, perquè encara continuen produint-se moltes negligències”, afig. Les mesures necessàries en matèria de prevenció, recorda Carles Arnal, “implicarien uns costos infinitament més baixos que els dedicats a actuacions d’extinció, que, a més, disminuirien”.
L’activista ecologista Ferran Gandia reconeix que “estem tenint uns anys bons” i destaca que cada vegada hi ha més restriccions a les cremes agrícoles. Malgrat això, encara és “prompte per a cantar victòria”, adverteix.
Els responsables de combatre el foc mantenen la calma de moment: “Esperant com va el juliol, la previsió de grans incendis forestals molt complexos la veiem per a mitjan agost i, si plou una miqueta aquest estiu, potser ens n’anirem al setembre”, sosté el coordinador autonòmic de la SGISE. “Més o menys tenim un retard respecte de campanyes anteriors d’uns dos mesos, aquest juny és com si estiguérem a final d’abril de l’any passat, però dependrà bàsicament de com vaja la meteorologia al juliol”, conclou Jaime Páramo.