Les escombraries del diluvi

Després de la sorpresa, la por i la tragèdia, després dels morts i la destrucció, després del dolor i la ira, queden les escombraries del diluvi. Tones de ferralla, enderrocs, mobles i fang endurit que cal retirar, que cal reciclar. Material tan brut com contaminant que també és un dels tràgics efectes de la DANA que va assolar les localitats al sud de València durant del 29 d’octubre passat. Un perill que no és quimera, que ja és una realitat térbola, com han demostrat els dos incendis altament tòxics d’Alberic i Catarroja.

Els apilaments de cotxes destrossats, a la vora de carreteres, places, solars i polígons industrials, provoquen imatges espectaculars, com si es tractara d’escultures conceptuals i apocalíptiques. Molts veïns dels pobles afectats per la DANA comencen a preocupar-se pels problemes de salubritat que això pot provocar si el procés de neteja d’escombraries es prolonga massa. Estem davant un tema molt complex pel volum fenomenal de residus acumulats en un sol dia i la sempiterna falta de mitjans.

Julio Valera, responsable d’Aigua i Residus de Greenpeace, explica com s’està abordant el tema dels residus en els municipis afectats per la DANA a València. “Ara”, diu, “s’està encara en la fase de neteja dels habitatges, les plantes baixes, els carrers. Encara queden bastants soterranis amb llots a Catarroja, per exemple. Així que la retirada dels residus és una segona fase encara no resolta. Els veïns afectats veuen depositar els residus a pocs metres dels seus habitatges i s’espanten. Necessiten que els lleven això de damunt prompte.”

La por dels bacteris, les rates i la contaminació preocupa els veïns de Catarroja, Sedaví, Massanassa... Veuen com les muntanyes d’escombraries creixen al seu voltant, i veuen com les ajudes externes han anat disminuint. Ja no veuen els bombers pels carrers, el nombre de militars s’ha reduït i també el de voluntaris. 

“El que passa és que s’acumulen els residus en qualsevol lloc, fins que aquests residus es puguen gestionar de manera correcta”, continua Julio Valera. “Tot això es deixa en espais situats dins dels municipis, amb, per exemple, esplanades plenes de cotxes molt pròximes als habitatges. És lògic que això preocupe, sobretot, amb aquests incendis recents. Si aquest procés s’allarga, pot haver-hi possibles complicacions per a la salut, principalment per als més vulnerables”.

Aquest és el cas de Carmelo Casañ, veí de Catarroja de 70 anys, que veu amb inquietud com al carrer Miracle, just davant de ca sa mare, a 4 o 5 metres de distància, l’altura dels cotxes acumulats no para de créixer. Té por per la salut de la seua mare.

Carmelo no pot dormir bé a les nits a causa dels malsons que va viure el dia fatídic. En la foscor va veure com uns quants veïns tiraven cordes fetes amb llençols, mentre altres il·luminaven amb llanternes i mòbils, per a poder salvar 4 persones de la planta baixa del seu edifici, on l’aigua arribava a més de 2 metres d’altura en la zona del pati. Carmelo també va poder alertar els seus dos fills pel mòbil perquè continuaren el seu viatge de tornada a Catarroja. Pocs minuts després es van tallar la llum i les línies telefòniques. 

María, una altra veïna de Catarroja, contempla ara com la zona verda pròxima al seu habitatge de l’avinguda del Rei Jaume I s’ha convertit en un abocador i un cementeri de cotxes. Les torres de vehicles fan desenes de metres d’altura. “Ens espanta molt que s’obliden de nosaltres i ens deixen així, amb les escombraries ací davant”, diu.

Julio Valera, de Greenpeace, continua explicant: “En un sol dia s’han generat més residus dels que es generen en un any sencer en tota la Comunitat Autònoma de València”. Són centenars de milers de tones que cal retirar, ja no sols de llot, sinó de vehicles, d’escombraries, d’enderrocs, de mobles, de tot.

Els llots es traslladen a una pedrera i això inclou, a més, el contingut de les clavegueres més els olis i les gasolines dels cotxes, les gasolineres i els tallers. És un còctel al·lucinant impossible de separar i regenerar. En els contenidors d’escombraries, hi ha arbres, mobles, electrodomèstics, en fi, de tot, així que serà molt complicat separar-los i reciclar-los. Una autèntica tasca d’Hèrcules.

Ho comenta Asunción Hidalgo, enginyera química i professora titular de la Universitat de Múrcia: “No se sap com es processaran tots aquests residus, per la varietat de materials i perquè estan tots junts. La dificultat és que hi ha molts residus diferents i que estan molt mesclats entre si, a més que n’hi ha un volum gran; això dificultarà una gestió correcta dels residus a escala mediambiental”.

La neteja de tots aquests enderrocs, tots aquests cotxes, tots aquests llots, totes aquestes escombraries portarà mesos. Haurien d’anar per ells tots els camions de les escombraries de Barcelona i Madrid. “El metàl·lic”, diu Julio Varela, “pot ser el més fàcil de recuperar, perquè té valor en el mercat i pot extraure’s amb imants”. Es parla de 120.000 cotxes que aniran a desballestaments. El problema principal són les coses que no són metàl·liques. Els mobles, els sofàs, els armaris, els plàstics… tot això s’acabarà triturant junt.

Hi ha 70 o 80 pobles afectats, Catarroja, Sedaví, Massanassa, Benetússer, Paiporta, Alfafar… Ara mateix no hi ha capacitat humana per a llevar tot això amb la rapidesa necessària per a evitar problemes addicionals de salut i contaminació. 

Els cotxes es poden recuperar com a ferralla, però fins i tot això és una tasca lenta. Cal retirar amb grua cotxe per cotxe i portar-lo a la seua destinació. Però cal veure de qui són aquests cotxes i quina assegurança tenen. “No et pots emportar aquests cotxes a la lleugera, perquè cadascun té un amo. I si ja no pots recuperar-lo, almenys has d’intentar cobrar els diners de l’assegurança”, diu Julio Varela.

El procés de descontaminació i eliminació de cada vehicle s’acredita mitjançant el Certificat de Destrucció, que justifica la seua baixa definitiva en els registres de la Direcció General de Trànsit. “Tot això no sé com es gestionarà, atesa la magnitud de la catàstrofe”, comenta Asunción Hidalgo, enginyera química. “Hi ha”, prossegueix, “els centres autoritzats de tractament de vehicles, CAT. En aquests llocs els lleven les substàncies perilloses, els líquids de frens i els olis del motor són molt contaminants, per a començar. Es necessita una gestió mediambiental correcta”.

Hi havia molts vehicles en la zona afectada per la DANA, molts vehicles aparcats en a banda i banda de carrers molt estrets. La riuada els va arrossegar fins a convertir-los en terrorífiques torres metàl·liques. Julio Varela equipara la DANA de València a l’huracà Catrina que va arrasar Nova Orleans, però a la ciutat americana es va poder evacuar abans pel millor funcionament de la previsió i l’avís.

Un comentari habitual en la Zona 0 de la catàstrofe valenciana és que sembla un escenari de guerra. Inquieta el funcionament de les depuradores d’aigua per als municipis. Inquieta la pols que sura en aquestes poblacions. Una pols carregada, sens dubte, d’elements tòxics. Inquieta l’amuntegament d’escombraries. Els veïns esperen que els llots i tots els residus orgànics puguen ser retirats per complet abans del pròxim estiu. Tenen por que, en cas de no poder fer-ho, es multipliquen les plagues de mosquits i tota mena d’insectes, i també les de rates. Ara hi ha escombraries orgàniques pertot arreu, com si fora el resultat d’una colossal vaga d’escombriaires. On anirà a parar tot aquest greixum? De moment, la gent desitja que els ho lleven del mig.