Les conseqüències de l’augment de preus de la cistella de la compra en l’alimentació de les famílies suposen una de les preocupacions principals dels nutricionistes valencianes. Luis Cabañas és el president del Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (Codinucova) i des de la seua experiència en nutrició clínica valora la situació actual, les solucions plantejades fins ara pel Govern i aporta alguns consells que poden repercutir en una compra més assequible i saludable, malgrat l’alça dels preus.
Quins són els productes bàsics que més han pujat i en quin percentatge?
Segons dades de l’OCU, el juliol del 2022, i de l’INE, el setembre d’aquest any mateix, la cistella de la compra podria ser fins a 830 euros més cara a l’any per a una llar mitjana (unitat familiar de 2 adults i 1,5 fills). En general, detectem una pujada de preus mitjana de l’ordre d’un 20% en tots els frescos comparant preus del 2018 i el 2022. Fins i tot veiem increments d’un 50% més, la qual cosa és especialment rellevant en peix, carn i algunes verdures (per exemple, l’encisam de 0,36 euros a 0,74 euros, la tomaca de 0,75 euros a 1,90 euros, el pimentó verd de 0,75 a 1,90 euros).
Aquests productes frescos són bàsics d’una alimentació saludable. El problema potser no és que hi haja una fluctuació a l’alça i que els percentatges ballen, sinó que tampoc sembla que hagen d’acabar d’abaixar. En els aliments, especialment frescos, sempre hi ha fluctuacions (per exemple, segons l’estacionalitat): però acaben moderant-se. Aquesta ocasió, no sembla que haja de ser així.
Quins perills creu que pot tindre aquest increment de preus per poder seguir una dieta saludable?
Els mateixos i per a les mateixes persones que quan parlem del dret a l’habitatge amb els preus actuals: si cada vegada destinem al consum més del que guanyem, sense augmentar el que guanyem, d’algun lloc caldrà retallar per a qui necessite retallar. És a dir, si hi ha una despesa més gran en productes frescos a causa de l’increment de preus, ix a compte comprar per volum (envasats, empaquetats, blísters, ofertes 3x2, etc.), no al detall. I ací, en les compres per volum, sempre es tria pitjor. És a dir, comprar 3 quilos de creïlles i no tres creïlles, que és el que necessitem.
Quines dades manegen quant a obesitat i sobrepés en menors i en adults? Quina evolució hi ha a hores d’ara i com hi pot afectar aquesta crisi?
El problema del sobrepés i l’obesitat, entenent-los com un excés patològic de massa grassa, és un símptoma a llarg termini. Podem augurar que les dades aniran a pitjor, com ho han fet durant 20 anys –el màxim al que hem aspirat és a mantindre estable la tendència–. Actualment, i com va alertar el Ministeri de Sanitat el 9 de juny de 2022, l’obesitat infantil arriba al 18%. El problema és que, segons dades europees, d’aquestes xiquetes i xiquets amb un excés tan elevat de massa grassa –obesitat–, el 70% continuarà patint-la a l’edat adulta, amb tots els problemes de salut que implica, i arribaran abans. El 2012, ja s’avisava que l’edat mitjana de debut de diabetis havia abaixat 20 anys només en una dècada.
Manegen dades a escala més local?
Des del Col·legi Oficial de Dietistes Nutricionistes de la Comunitat Valenciana hem començat un estudi que es diu ENPIV: Estat Nutricional de la Població Infantil de València. Lliguem les dades d’excés de massa grassa a costums, però també a poder adquisitiu, renda i, en el fons, a on vius. No és casualitat que qui menja pitjor siga perquè també té menys ingressos (l’excés de massa grassa té una forta correlació amb un pitjor estatus socioeconòmic). Les dades són lamentablement esborronadores. Pitjor del que esperàvem. Reforcen la idea de la pobresitat.
Ens trobem que potser més d’un 30% de la nostra població infantil té un excés de massa grassa compatible amb obesitat. Espanya continua sent l’únic país d’Europa sense dietistes nutricionistes en Sanitat Pública i estem fermament convençuts que aquestes xifres es reduirien si prestàrem assistència en primera línia a través dels centres de salut des de la prevenció, la promoció de la salut i l’educació alimentària.
Com valora la proposta del Govern d’una cistella de la compra amb un preu màxim?
Insuficient i trist. Trist, perquè fa la sensació que s’espera que aquesta situació no tinga una solució. I insuficient, perquè ressenya que la població no té un coneixement clar sobre què és menjar millor, o com pot fluctuar la seua cistella de la compra per comprar millor i més barat. Perquè es pot, ja que menjar sa no és necessàriament car, només que menjar malament és insultantment barat.
En termes econòmics, seria més coherent buscar alternatives al sistema de distribució que es té actualment. Socialment, seria molt més coherent que aquesta proposta estiguera destinada a mercats de barri, a verduleries, fruiteries, pescateries, locals de venda a l’engròs. Comprar d’ací i comprar d’ara, i en les quantitats que es necessiten.
Quins productes creu que han d’entrar en aquesta cistella?
Analitzem la llista de la compra a Espanya el 2019, per ser l’últim any “normal”. Segons l’Informe de Consum del 2019: El 43,1% era de producte fresc: fruites fresques, hortalisses fresques, incloent-hi creïlles fresques, carns fresques, peix fresc, marisc o mol·lusc fresc, pa fresc i ous, llegums, aigua, fruita seca i lactis. El 56,9% eren altres productes alimentaris.
D’aquests, un 4,33% de plats preparats, 0,67% salses, 0,93% brioixeria, 2,2% galletes, 8,41% begudes amb alcohol, 2,18% refrescos. Tot això suposa un 20% aproximat, que no formarà part mai d’una dieta saludable, i sense tindre en compte el desaprofitament alimentari que suposa un 30% del que comprem.
Per això, acudir a llocs de venda a l’engròs o a verduleries ens dona per a comprar el que necessitem (ajustar el consum i, per tant, la despesa del que es consumirà), i evita que comprem altres coses. En qualsevol cas, per a això cal temps i, sobretot, educació. Però això ara a Espanya és impossible: no hi ha dietistes nutricionistes a l’accés públic que ens hi puguen ajudar.
Una llista bàsica hauria d’incloure productes frescos: ou, peix, llegums, cereals integrals, fruita, verdura, oli d’oliva i, si pot ser, fruita seca.
Quines altres mesures implementaria per lluitar contra la inflació en la cistella de la compra?
En primer lloc, educar el consumidor. En l’enquesta ‘Com mengem a la Comunitat Valenciana’ (segona edició) impulsada pel Codinocucova ja ho alertem: els productes superflus augmenten, desplacen els frescos i cada vegada més gent pren aquesta decisió pel preu per volum, per quantitat (no per pes). Si eixim al carrer a preguntar a la gent si vol menjar malament, segurament ens diran que no. Ens insistiran que no. No obstant això, ningú ens dirà com, o si es rep algun missatge és: “Doncs, dieta mediterrània!”. Aquest era un altre context, amb menys productes superflus en el mercat, amb més activitat i, sobretot, amb molta més cuina.
En segon lloc, adaptar la distribució. No pot ser que la taronja passe d’un preu en origen de 0,15 euros fins a 1,48 euros quan la compra el consumidor (una variació d’un 887%).