Mazón dóna la clau del negoci del sol a un nucli reduït de zaplanistes

Els camps d'ametllers o de vinya són excepcionals decorats per a fotos d'exteriors, però ja fa lustres que sembrar adossats és econòmicament més rendible. Després van arribar els camps de golf com a collita fructífera. D'un temps ençà, hi ha qui considera que les renovables, i les fotovoltaiques en particular, són el nou cultiu del desenvolupisme. Els nous camps de golf de la bombolla immobiliària 2.0. Entre els objectius polítics del Consell de Carlos Mazón hi ha revisar l'anomenada Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV), l'instrument que defineix el model territorial. Donar un cop de timó al rumb marcat pel Botànic per aprovar una nova Llei de Costes i d'Urbanisme per tal de desbloquejar terra per regar el negoci.

En aquest context s'incardina l'aposta de Mazón perquè la Comunitat Valenciana “lidere la transició energètica, amb la fotovoltaica com a protagonista”. En aquest pla, el director general d'Energia i Mines, Manuel Argüelles, és un actor clau. Com ha explicat Eldiariocv.es, Argüelles és beneficiari d'autoritzacions per instal·lar plantes solars concedides pel departament que ell mateix dirigeix. O bé participa com a soci de l'empresa que ha obtingut la llicència o en l'enginyeria redactora del projecte.

El foment de la fotovoltaica des de la Generalitat respon oficialment a l'interès del cap del Consell per incrementar la producció d'energia renovable per tindre menys dependència externa. “En sobirania energètica, sóc més independentista que Puigdemont¨, va declarar en una entrevista de Víctor Maceda a El Temps. Hui dia, la Comunitat Valenciana només produeix el 67% de l'energia que consumeix.

Interessos teixits amb persones i canvis legals

A partir d'aquestes suposades intencions, el Consell ha conformat un còctel de poder, interessos i afinitats on les estratègies de control del sector estan dissenyades al mil·límetre, segons diverses fonts. Mazón aspira a convertir-se en una mena de rei Sol i ha decidit que al seu voltant orbiten pocs satèl·lits amb veu i vot en aquest negoci. Pocs i de la seua màxima confiança, alguns molt coneguts a la família zaplanista. Éssers de llum per impulsar la fotovoltaica.

El pla executat inclou canvis legals amb la presumpta intenció d'aplanar el camí a l'autorització d'instal·lacions, aprimar-se la burocràcia i desencallar expedients. A l'anterior Consell se'l va acusar de bloquejar les iniciatives pels conflictes entre PSPV i Compromís, i al si de la coalició valencianista. El maig del 2024, a l'any de la presa de possessió de Mazón, eren 350 els expedients pendents d'avaluar. Amb l'ànim d'agilitzar tràmits administratius, el Consell va aprovar el decret 7/2024, conegut com a decret motoserra, per la poda de 29 lleis i 37 decrets autonòmics anteriors. Una norma que solucionaria, deien, els embussos en la gestió de renovables. Mazón va explicar la setmana passada que el darrer any s'han “actualitzat” 74 plantes. El tap no s'ha diluït, ni de bon tros.

La llarga mà del clan de la Nucia

Les reformes legals pretenien, deia Mazón, simplificar la burocràcia. I, de passada, també facilitar un control polític més gran dels projectes. Aquest segon objectiu sí que s'ha complert. La instal·lació d'una planta requereix l'aprovació del projecte en tres aspectes: a l'àmbit urbanístic, des del punt de vista de l'impacte ambiental i al vessant paisatgístic. Amb el Consell del Botànic, els tràmits es feien en tres direccions generals diferents. Mazón les va unificar en una de sola: la Direcció General d'Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental. Al capdavant d'aquesta àrea va col·locar Miguel Ángel Ivorra, fins aleshores regidor d'urbanisme de la Nucia i mà dreta de l'alcalde, Bernabé Cano. Un poder a l'ombra d'aquest Consell per la proximitat a Mazón. De fet, després de la marxa de la consellera Nuria Montes per les seues ensopegades després de la DANA, el president la va substituir per Marian Cano. Persona procedent de la patronal del calçat i germana de Bernabé Cano.

Ivorra i Cano, embullats amb el ciment

Ivorra, plenipotenciari responsable de les avaluacions dels projectes de renovables, ha protagonitzat gairebé tantes polèmiques com l'alcalde de la ciutat epicentre dels pilots urbanístics. Diverses actuacions escomeses per Cano i Ivorra van ser judicialitzades. És el cas dels PAI de l'Algar, La Serreta o Peu de Monte.

Tan rendible resulta el cultiu de la reclassificació al municipi de la Marina Baixa que fins a la trama Gürtel va voler sembrar. El cap d'aquella màfia, Francisco Correa, va fracassar en el seu intent de compra del 50% de Montemar la Nucia, la urbanitzadora de Peu de Monte, el promotor zaplanista Francisco Murcia Puchades. La Gürtel va fer un segon intent d'invertir fent servir els contactes del número tres de la banda, Álvaro Pérez “El Bigotes”, amb l'alcalde Cano. L'alcalde que, segons el sumari, va organitzar una “festa amb ties” a la Núcia.

A més de veure's implicat en les polèmiques urbanístiques judicialitzades, l'exregidor Ivorra va ser portat als tribunals pels presidents de les quatre comunitats de regants menors que el van acusar de suplantar el de la Comunitat de Regants davant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, segons va explicar al seu dia el diari Informació. La connexió de Cano amb Mazón va portar el president de la Generalitat a col·locar també Ángela Cano, filla de l'alcalde, com a assessora al Palau. Havia ocupat el lloc número 20 a la llista autonòmica del PP per Alacant.

La terminal del lobby Avaesen

L'estructura dissenyada pel Consell per exercir un control absolut dels informes i la concessió de llicències té els seus terminals al sector privat de les renovables. Militar a la patronal Avaesen sol aplanar el camí als que aspiren a aconseguir autoritzacions, adverteixen des del sector. El seu president és Marcos J. Lacruz, i el seu director general, Pedro Fresco, que va ser director general de Transició Ecològica al Consell del Botànic.

Lacruz ha estat soci de l'actual director general Argüelles a l'empresa Silicon Valen, constituïda el maig del 2022 per tots dos amb l'objectiu de fabricar panells solars i “reduir la dependència xinesa”. A més, el president d'Avaesen és CEO de la societat NRG Investment. I qui treballava colze a colze amb el president del lobby fotovoltaic i amb Argüelles a Silicon Valen? Doncs un estret col·laborador de Lacruz i veterà zaplanista anomenat José Emilio Cervera Llavador. És el responsable de desenvolupament de negoci a Silicon Valen i també a NRG Investment.

Cervera va ser sotssecretari autonòmic de Relacions Institucionals al Palau de la Generalitat amb Zaplana. Quan, el juliol del 2002, l'expresident condemnat per corrupte va marxar a Madrid per ser ministre d'Aznar, se'l va endur com a assessor al Ministeri de Treball. Posteriorment, Camps el va nomenar secretari autonòmic d'Esports, on va romandre fins al novembre del 2004. Zaplana va col·locar Cervera a la Societat Parc Temàtic d'Alacant (SPTA), l'empresa controlava la participació de la Generalitat a Terra Mítica i Ciutat de la Llum. Hui és un altre dels éssers de llum en aquesta estructura modelada des del Consell de Mazón per tindre la clau del negoci de les renovables.