Mazón va ocultar en la seua conferència en el Ritz que va telefonar a Pradas després de les 19.44 per no dir que va arribar al Cecopi després de l’Es-Alert

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va acudir a l’Hotel Ritz a Madrid el 24 de febrer passat a la recerca de la seua redempció. El líder dels populars valencians, a qui els pesos pesants del partit van deixar al marge, tenia sota la mànega una estratègia comunicativa que recanalitzara la seua reputació després de la DANA: presentar-se com a víctima d’un procés contra ell. “Soc un mal col·lateral”, va dir davant un nodrit auditori.

No hi estaven ni Feijóo, ni Ayuso, però sí rostres importants del PP: la secretària general, Cuca Gamarra, el portaveu parlamentari, Miguel Tellado, el vicesecretari d’Institucional, Esteban González Pons, o l’econòmic, Juan Bravo. Davant ells, el president valencià va descarregar tota la responsabilitat del que havia passat en el Govern central i els organismes tècnics estatals i va arribar a assegurar que l’SMS d’alerta es va enviar 11 minuts només des que el Govern central va informar del risc de desbordament de la presa de Forata. Com si fora una mostra d’una actuació amb celeritat, cosa que la jutgessa instructora de la causa qüestiona reiteradament.

De la mateixa manera, el president de la Generalitat va negar haver estat absent el dia de la DANA i va assegurar que va rebre o va emetre 16 telefonades aquella vesprada. Va començar el seu llistat, això sí, “des de les 17.37” del dimarts 29 d’octubre. I va llegir: “Vaig parlar amb la consellera d’Emergències [Salomé Pradas] amb qui vaig tornar a parlar a les 18.16, a les 18.25, a les 18.30 i a les 19.43”, va sostindre. “A les 18.48 [vaig parlar] amb el director general de Comunicació de la Generalitat. A les 18.57, dues vegades amb el síndic del PP, que estava fent ronda de preparació amb els alcaldes”, va tancar. El seu relat va deixar perplexos els assistents, que no van poder ocultar el seu rostre d’incredulitat.

El relat de les telefonades de Mazón va concloure a les 19.43. Ja no va en comptar cap més. Va obviar deliberadament que va tornar a telefonar a la consellera d’Emergències a les 20.10, un minut abans que el missatge d’alerta arribara als telèfons mòbils de la provincial de València. Va obviar una altra telefonada, que també va fer ell, a les 20.19 hores. Les dues figuren en l’acta notarial que la consellera Pradas ha entregat al jutjat que instrueix la causa per les 227 defuncions. El president va obviar també que la consellera va tractar de localitzar-lo unes quantes vegades, a les 19.10 i a les 19.36, i que el cap del Consell no va contestar el telèfon. La relació de les telefonades de Pradas evidencia que no va poder parlar amb el president en moments clau en la presa de decisions, quan el Cecopi havia desconnectat els que havien convocat telemàticament. Segons altres testimoniatges, com el del president de la Diputació, en aquesta franja horària es debatia l’enviament de l’alerta, el contingut i l’abast.

Amb quin propòsit Mazón va ocultar les telefonades als seus companys de partit fetes a partir de les 20? Haver mostrat les telefonades de les 20 hauria portat a deduir que no estava en el centre de la presa de decisions en moments crítics, incrementant la pressió sobre ell. Haver-les narrades hauria evidenciat que va arribar tres hores i mitja després de l’inici de la reunió, quan l’Horta Sud ja estava arrasada. Fins a la data, el president havia mantingut que va arribar al Centre d’Emergències “a partir de les 19”, sense més concreció. Se l’havia situat en l’òrgan en el moment d’enviament de l’alerta. Cal recordar que bona part de les crítiques al president es basen en el fet que no va estar presencialment en el centre d’emergències, haver-se’n anat a dinar quan s’inundava Xiva, haver estirat la sobretaula, i en l’hora cega des que ix d’El Ventorro fins que arriba a l’Eliana.

La conferència de Mazón començava a preparar el canvi en la seua defensa, que ja ha passat de política a purament judicial. A partir d’aquesta conferència, envoltat d’empresaris i polítics, el president mostraria que tots els passos que fa van encaminats a allunyar la seua crida al jutjat. Va ser un dia després que la Generalitat va difondre un informe a través de l’Agència EFE que indicava que Mazón va arribar al Cecopi a les 20.28 hores, per a tractar d’apuntalar la tesi que la seua participació –en concret, la seua presència– no era necessària per a l’enviament de l’alerta.

Aquesta setmana, després de conéixer-se la relació de telefonades de la consellera Pradas, Presidència insisteix que Mazón no va estar incomunicat i, al seu torn, que no va participar en l’enviament d’alerta. El president mateix va dir dimecres que va estar “perfectament comunicat amb tot el que em va voler telefonar”. La seua consellera ho va fer a les 19.10 i a les 19.36 i no ho va aconseguir. Continua sent un enigma què va fer Mazón entre l’eixida d’El Ventorro (cap a les 17.45, si es dona per bona la versió de la periodista) i la seua arribada al Centre d’Emergències, a les 20.28. El seu gabinet va dir que estava al Palau treballant.