A la Comunitat Valenciana hi ha registrats més de 459.000 habitatges buits sobre un cens total de 3.221.385 cases, segons consta en l’última estadística elaborada per l’INE del 2021. D’aquestes, aproximadament el 3,2% pertanyen a grans propietaris (unes 102.573) –a Espanya, aquest percentatge arriba fins al 4,3% del parc total immobiliari (1.046.188); és a dir, són d’amos de més d’una desena de propietats. Aquesta xifra arriba a 166.749 si tenim en compte als propietaris de més de cinc residències.
En concret, 64.176 habitatges pertanyen a tenidors de 6 a 10 residències, 48.711 corresponen a propietaris de 10 a 50 cases, 10.897 són d’amos de 50 a 100 pisos i 42.965 són propietat de grans tenidors amb més d’un centenar d’apartaments, segons es desprén d’una investigació elaborada per elDiario.es.
Per localitats, la ciutat de València és on més immobles pertanyen a grans propietaris, 59.948. D’aquests, el 8% (33.268) són de tenidors de més de cinc pisos, el 4,9% (20.667) pertanyen a amos de més de deu propietats i l’1,4% (6.013) corresponen a tenidors de més de 100 cases.
En la segona ciutat valenciana per població, Alacant, són 22.000 els habitatges propietat de grans tenidors: el 5,9% (11.120) són de propietaris de més de cinc immobles, el 3,7% (7.005) pertanyen a tenidors de més de 10 pisos i el 2,1% (3.932) són d’amos de més de cent cases.
A Castelló de la Plana trobem prop de 13.000 habitatges buits propietat de grans propietaris: 6.596 (7,5%) són d’amos de més de 5 pisos, 3.991 (4,5%) pertanyen a persones o entitats jurídiques que tenen més d’una desena d’immobles i 2.126 (2,4%) són grans tenidors, amb més d’un centenar de propietats.
En altres grans ciutats, com és el cas de Benidorm, veiem que hi ha més de 9.500 immobles desocupats que són de propietaris de més de cinc cases. En concret, 5.155 (8,4%) pertanyen a amos de més de cinc cases, 3.484 (5,7%) a propietaris de més de deu i 983 (1,6%) als que en tenen més de cent. O a Elx, amb més d’11.000 immobles sense habitar, 6.217 (5,4%) són de persones –físiques o jurídiques– amb més de cinc propietats, 3.421 (3%) dels que en tenen més de deu i 1.743 (1,5%) d’amos de més de cent.
Més de cinquanta propietats
A la Comunitat Valenciana hi ha quaranta propietaris que tenen més de cinquanta habitatges buits, dels quals 23 posseeixen més d’un centenar de cases. Tots, tret de dos, són persones jurídiques. En l’estadística figuren dues persones físiques: l’una a Orpesa (la Plana Alta) que té 63 propietats i l’altra, a la ciutat de València, que és propietària de 318 pisos i cases. Es tracta del tercer propietari valencià amb més immobles, tan sols superat per dues societats establides a Almassora (la Plana Alta) i Finestrat (la Marina Baixa) que tenen 336 i 326 habitatges buits respectivament.
Alguns grans propietaris
Segons un article publicat per Civio, una desena de societats sumen més de 8.500 vivendes llogades en el territori valencià, mentres que 59 corporacions o entitats públiques controlen el 13.94% del parc de vivendes llogades. D'aquesta manera, la Generalitat Valenciana controla 5.611 vivendes a través de dos filials; CaixaBank té 2.671 per mitjà de sis filials i Banc Sabadell posseïx 1.350 cases per mitjà de dos societats. Per davall del miler de propietats es troben els fons nord-americans Cerberus (980 pisos), CRB (971) o Blackstone (774), entre altres entitats financeres. La Sareb és propietària de 732 cases.
Per a aquesta informació s‟han utilitzat el llistat de titulars cadastrals amb més de 10 immobles d‟ús residencial donats d‟alta com a subjectes passius de l‟IBI i els registres del nombre d‟immobles d‟ús residencial d‟aquestes forquilles a cada municipi. Les dades han estat obtingudes perelDiario.esdesprés de presentar dues sol·licituds d'accés a la informació pública davant del Ministeri d'Hisenda.
Gràcies a les dades obtingudes és possible conèixer el nombre d'immobles que es troben en mans de propietaris amb més de 5, 10, 25, 50 i 100 habitatges al seu nom a cada municipi i saber quin és el nombre d'habitatges del parc que hi ha a les mans de grans propietaris. Les dades per municipi engloben els titulars amb +10 habitatges a la província a què pertany el municipi, una xifra que coincideix al 99% amb les xifres del llistat de casolans amb més de 10 habitatges a nivell nacional.
El llistat facilitat pel Cadastre està anonimitzat, per la qual cosa no es pot conèixer la identitat de les empreses o entitats públiques que tenen més de 10 habitatges al territori. Les dades trameses per l'organisme sí que diferencien segons el tipus de propietari: persona física, jurídica o pública, identificades a partir dels seus codis d'identificació fiscal (NIF). Cal tenir en compte que cada NIF es comptabilitza de forma independent a les xifres. Per exemple, els grups empresarials no tenen agregades les xifres de les filials.
Cal tenir en compte que les xifres del Cadastre són conservadores, ja que l'organisme comptabilitza com un sol immoble els edificis amb diversos habitatges que no tenen executada la divisió horitzontal de la propietat, ja que està a nom d'un únic propietari. Per exemple, el cas de la ciutat de Barcelona, ​​les estimacions delObservatori Metropolità de l'Habitatgecalculen que el nombre d'habitatges de propietaris amb més de 10 passa de 53.264 a 136.324, segons explica el codirector, Carles Donat.
En un primer moment, el Ministeri d'Hisenda va inadmetre l'accés a la informació a les dues sol·licituds (estadística amb el nombre d'immobles en mans de grans forquilles i titulars de béns immobles) al·legant que es tractava d'una informació que requeria una “ acció prèvia de reelaboració” i que “l'obtenció de les dades sol·licitades requeriria una nova i complexa explotació de la base de dades”. Després de dues reclamacions presentades per aquest mitjà davant el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), l'organisme, independent i encarregat de resoldre en matèria d'accés a la informació pública, va estimar les dues reclamacions i va resoldre a favor de conèixer les dades, recordant el ministeri que “l'extracció de la informació sol·licitada d'una única base de dades no es pot considerar una tasca que excedeixi la reelaboració bàsica o general que comporta tota sol·licitud d'accés”. Finalment, Hisenda va lliurar tots dos llistats, encara que sense la totalitat de la informació sol·licitada.
Informacions com aquesta són possibles gràcies al suport dels nostres socis i sòcies.Fes-te soci, fes-te sòcia aquí.