Metges Sense Fronteres reprén les tasques de rescat a la Mediterrània: “La pandèmia no pot ser una raó per a no respondre”
Des que va esclatar la crisi de la COVID-19 a Europa, el mes de març passat, les ONG que operen a la Mediterrània rescatant refugiats que fugen des del nord d’Àfrica van deixar d’actuar. En aquests cinc mesos s’ha multiplicat per quatre el nombre de persones que ixen des de les costes de Líbia intentant arribar a territori de la Unió Europea, segons reconeix Mila Font, portaveu de Metges sense Fronteres (MSF) a la Comunitat Valenciana.
Per intentar ajudar aquestes persones, membres de l’ONG salparan des del port castellonenc de Borriana el pròxim cap de setmana –en principi, el dissabte 15 d’agost– a bord del vaixell de rescat Sea-Watch 4, un vaixell de 72 metres d’eslora i una capacitat d’acolliment de 120 persones que s’ha adaptat als condicionants de la pandèmia per poder desenvolupar aquesta tasca humanitària: “Es faran proves PCR a tot el personal de bord, a més de dur a terme un control de temperatura, i es durà a terme seguiment a totes les persones rescatades”. “La pandèmia no pot ser una raó per a no respondre, com està fent la Unió Europea”, apunta Font, per a qui es poden seguir les recomanacions sanitàries per a evitar contagis i mantindre les tasques de rescat.
Font explicava a elDiario.es que el Sea-Watch 4 serà l’única embarcació amb capacitat de rescat a la Mediterrània, ja que en l’actualitat hi ha quatre vaixells més que estan “retinguts” en ports italians per “diferents qüestions administratives”, en el que suposa “una criminalització de les organitzacions que treballen en el rescat de refugiats”. Metges sense Fronteres –que fins fa poc col·laborava amb l’ONG SOS Méditerranée a bord del vaixell Ocean Vicking– ha ajudat més de 50.000 persones en els sis anys que fa que opera a la Mediterrània.
Falta de resposta dels estats i de la Unió Europea
Metges sense Fronteres lamenta la falta de resposta per part de països com Espanya i d’organismes com la Unió Europea, que eviten fins i tot que hi haja mecanismes de rescat, “és la societat civil la que treballa per evitar les morts en la mar”. Així doncs, ha denunciat que, mentre la UE no respon davant aquest problema, Itàlia o Malta actuen amb “negligència”, ja que es neguen a recollir persones que van a la deriva en alta mar “durant hores i fins i tot dies”.
Així doncs, ha denunciat que Europa permet que Líbia, que exerceix de “guardaespatles” de la Unió, ha interceptat més de 5.600 persones en la mar, la guàrdia costanera les ha forçades a tornar a la costa nord-africana i han evitat d’aquesta manera que arriben a territori europeu. En aquest sentit, ha reclamat un “port segur” per a aquestes persones.
Un vaixell d’investigació reconvertit
El Sea-Watch 4 el va comprar al febrer Sea-Watch i la coalició United4Rescue, liderada per l’Església protestant a Alemanya. Es tracta d’un antic vaixell de recerca oceanogràfica que portava per nom Posidó. Des de llavors, ha sigut recondicionat per a operacions de cerca i rescat en la Mediterrània central.
Metges sense Fronteres, la secció alemanya de què també és part d’United4Rescue, proporcionarà assistència mèdica i humanitària a bord d’aquest navili, que roman al port de Borriana fins que el pròxim cap de setmana salpe a iniciar les tasques humanitàries.
0