LLEGIR EN CASTELLÀ
Per a construir una bona trama es requereixen personatges variats i bigarrats. El guionista del cas Erial, l’última mutació genètica del perenne cas Zaplana, va treballar amb extraordinari zel tota la nòmina d’actors. No va descurar els secundaris. Des d’un Francisco Pérez López, àlies el Gasofa, a un Imad Al Naddaf Yalouk, el ciutadà sirià sense el concurs del qual mai hauria caigut l’expresident amb tota la seua banda. El Gasofa seria l’escarràs de l’organització, l’encarregat de la intendència, el que subministrava fuel al vaixell (una plataforma de negocis amb bandera pirata) i netejava la merda que els senyorets deixaven en el iot Loix. Perquè els senyorets se n’anaven tot just xafar terra en el port esportiu Luis Campomanes, d’Altea, segons va relatar amb amargor i efervescència lingüística. Imad és el contrari. El clàssic paio a qui es veu més còmode administrant silencis que gestionant paraules.
El testimoniatge d’Imad (que va declarar per videoconferència) era clau per a l’estratègia de defensa de Zaplana, que s’assenta en un trípode sobre el qual pretén construir la teoria de la conspiració denunciada per l’excomissari José Manuel Villarejo al Senat (a preguntes del zaplanista Luis Santamaría) i avalada per Marcos Benavent, quan va dimitir de ionqui dels diners i de col·laborador del fiscal per a convertir-se en defensor de l’expresident. Ací els tres vèrtexs del triangle de les Bermudes que ha de fer desaparéixer aquesta causa. Primer. Els papers que apuntaven al tripijoc de les ITV i el Pla Eòlic i esbossaven la creació de l’entramat societari luxemburgués per a canalitzar les comissions mai els va trobar Imad en el pis en què va estar d’inquilí i que havia pertangut a Zaplana. Va ser tot un muntatge. Segon: el registre del despatx de l’advocat de Benavent en què es va trobar aquesta documentació va ser il·legal. Un altre muntatge. I tercer. La investigació inicial d’aquests papers (l’UCO els va batejar com a full de ruta) va ser il·legal. La Secció Cinquena de l’Audiència ja va tombar dues vegades l’intent de Zaplana d’invalidar la causa. I els testimonis que han comparegut fins ara han apuntalat la legalitat de les actuacions en instrucció.
S’esgoten les bales de plata
A Zaplana li quedaven tres bales de plata per a enfangar l’origen del cas: el ciutadà sirià, Marcos Benavent i l’excomissari Villarejo. Els dos últims van ser fitxatges zaplanistes. I el primer, el somni de l’expresident d’incorporar-lo en el mercat d’hivern. La incògnita, doncs, era si Imad mantindria o no la versió oferida a la jutgessa d’instrucció , Isabel Rodríguez, al fiscal Pablo Ponce i a l’UCO, el 22 de març de 2017. A saber: que es va trobar els papers en el pis que va ocupar com a inquilí i els va lliurar al seu amic Benavent. Ja se sap que el testimoni no pot mentir, però ningú està a recer de perdre el fil de la memòria. L’edat, l’estrés, el magnetisme de l’expresident... Ja li va passar a Beatriz García Paesa, neboda de l’espia Paco Paesa, i fiduciària dels diners i les societats de Luxemburg. De sobte no va recordar qui li va presentar l’advocat uruguaià Fernando Belhot, testaferro de Zaplana com a gestor fiduciari dels diners la titularitat dels quals atribueix a l’expresident,
L’entorn zaplanista havia insinuat que dimecres 8 de maig un ventilador industrial escamparia un núvol tòxic, que almenys serviria per a agitar un judici que discorre molt tort per a l’exministre. Bàsicament pels acords de conformitat amb el fiscal per a reduir condemnes. El testaferro Pachano, i l’ex-cap de gabinet, Juan Francisco García, van vendre el seu cap. I després els Cotino, de l’empresa d’obra pública Sedesa, van construir una carretera que va des de la Ciutat de la Justícia a la presó de Picassent.
Darrere de dues portes
“Li recorde que el que vosté ha dit fins ara no importa, l’important és el que diga ara. I recorde que té obligació de dir veritat o pot incórrer en delicte de fals testimoniatge”. El president del tribunal, Pedro Castellano, va advertir Imad, que esperava en el plasma, de la transcendència de les seues paraules i el fiscal li va exigir que mostrara el DNI. La mitja hora d’interrogatori del fiscal i els vint minuts de preguntes de l’advocat de Zaplana van servir perquè es reafirmara en el fet que va estar d’inquilí en un pis de la setena planta del número 13 de la plaça de la Legió Espanyola. Just al costat de la Pagoda. Hi va residir ací entre el 2008 i el 2015. Va ser habitatge de Zaplana entre el 1998 i desembre del 2006, en què el va vendre. A un notari, que, al seu torn, el va traspassar a un altre notari.
Imad va corroborar que va trobar els papers el 2009: “a la dreta d’una caixa forta, en un buit menut, en un racó de davall d’una porta menuda, situada darrere de la porta de l’habitació principal”. Aquests fulls els va lliurar al seu amic Marcos Benavent: “Mira què he trobat”, li va comentar. “La seua reacció va ser immediata, va dir que podien ser documents falsos i va llevar importància a l’assumpte. Ací es va quedar la cosa”, va contar el ciutadà sirià, que resideix a València des dels 80.
El testimoni va explicar que aquests papers, amb ratllades i “doblegats”, li van cridar la seua atenció, perquè es referien “a parcs eòlics, a un període anterior”. “Benavent va aparentar que era material sense transcendència”, va contar. Per què no els va tirar al fem, els va entregar a la policia o a l’amo de l’habitatge? Li ho va preguntar Daniel Campos, lletrat de l’exministre. “Els vaig ensenyar a Benavent; dic, mira els tens tu”. Si eixien noms de societats potser pertanyien al seu amo, que els notaris “constitueixen societats”, va estrényer la lletrada de Mitsouko Henríquez, secretària de Zaplana. “Els notaris no creen societats amb esborralls”, va resoldre el sirià.
Res a veure amb el CNI
Llavors va arribar la pregunta clau a qui va explicar que, com a cara visible de la comunitat islàmica, mantenia “relacions” amb persones i estaments de “l’Administració”. Per això coneixia Benavent o Juan Cotino, entre altres. Quina relació tenia amb les Forces i Cossos de Seguretat, amb el CNI o els serveis d’intel·ligència? Amb el CNI, “mai” es va relacionar. Almenys “els que venien a parlar amb mi no s’identificaven com a CNI”. Perquè a parlar amb ell acudien sovint policies, atés el seu càrrec de màxim representant de la comunitat islàmica a València.
Així va ventilar Imad Al Naddaf Yalouk la que podria haver sigut la primera funció del circ zaplanista en Erial. El dijous, 9, Villarejo i Marcos Benavent plantaran l’envelat en la Sala Tirant per a estrenar l’espectacle conspiranoic. No descarten que en l’ensalada thriller, Villarejo introduïsca algun vell conegut seu com el traficant d’armes també sirià i col·laborador del CNI Monzer Al Kassar, l’anomenat Príncep de Marbella, a qui la DEA va atrapar a Barajas. Els col·laboradors de Zaplana parlaran de trames d’espies i muntatges, que en termes cinematogràfics és més o menys la versió sofisticada de les pel·lis de lladres i serenos de tota la vida. Lladres pistolers o de classe.