Els investigadors de la repressió franquista de postguerra que necessiten consultar els expedients penitenciaris en l’Arxiu del Regne de València resen per trobar-los, perquè no hi estan tots. Una quantitat indeterminada encara es conserven a la presó de Picassent. En el Tribunal Superior de Justícia també es conserven alguns expedients del Tribunal de Responsabilitats Polítiques que, en principi, haurien d’estar catalogats en l’Arxiu del Regne íntegrament.
Si l’investigador no té sort i els papers que busca no estan en l’edifici de l’Albereda, comença una “carrera d’obstacles”, segons denuncia un informe de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València a què ha tingut accés aquest diari.
L’Aula d’Història i Memòria Democràtica, que agrupa els investigadors més prestigiosos de la repressió franquista, adverteix a la Generalitat sobre la “situació caòtica que, si no s’afronta, pot tindre conseqüències irreversibles per a l’estudi del període”. Els investigadors constaten una “sèrie de problemes i manques que són cridaneres, si tenim en compte els [44] anys transcorreguts des del final de la dictadura”.
L’informe al·ludeix també a l’“enorme espai en blanc” que suposa no saber “què hi ha exactament en expurgació judicial o què es guarda sobre el funcionament de les presons franquistes a la presó de Picassent , així com què és el que es conserva en els arxius” que no està a la disposició del públic.
Segons apunten els investigadors, entre el 2011 i el 2015 la major part dels expedients penitenciaris de la postguerra es van traslladar des de la presó de Picassent –on la humitat i algunes inundacions en van deixar “inservibles un bon nombre”– a l’Arxiu del Regne. No obstant això, encara hui dia roman a la presó una altra documentació “imprescindible per a aproximar-nos al món carcerari i a les condicions de vida dins d’aquests espais”. Segons critica l’informe de la UV, en l’Arxiu del Regne “no s’ha fet cap mena d’ordenació, garbellament o catalogació d’aquesta documentació ni sembla que haja de fer-se”.
L’Arxiu del Regne conserva 61 caixes amb documentació sobre el Tribunal de Responsabilitats Polítiques, un àmbit repressiu paral·lel a la jurisdicció militar franquista, però és probable que no incloguen “ni la meitat” dels expedients. La documentació que manca està dispersa en el Tribunal Superior de Justícia, en l’expurgació judicial de Riba-Roja o en diferents arxius municipals. “No podem aventurar una quantitat ni tan sols aproximada”, adverteixen els investigadors.
Pel que fa a la documentació que sí que està salvaguardada en els diferents arxius públics de la Generalitat, l’informe també constata “catalogacions amb errors històrics greus en els inventaris i/o en desordre”. Segons denuncia, no hi ha una “unitat de criteri pel que fa a les mesures que cal adoptar sobre la preservació, la catalogació i l’accés públic”.
En altres casos, els investigadors hauran d’acudir a l’Arxiu General i Històric de Defensa de Madrid si volen consultar els sumaris militars. Segons explica l’informe, aquesta documentació hi va ser traslladada el 2009 en règim de depòsit “després d’unes quantes dècades en què va patir catàstrofes naturals i condicions de conservació roïnes en instal·lacions de diversos tipus”. “A això es van unir trasllats i fins i tot manipulacions indegudes que van contribuir al seu actual estat i la desorganització del fons”, afig.
La riuada del 1957 va afectar greument una part dels sumaris que “encara estan sense restaurar i en molts casos ha d’admetre’s que segurament seran irreparables”. La titularitat d’aquests documents, imprescindibles per a la recerca de la repressió franquista de la postguerra, és del Ministeri de Defensa, però l’informe demana que el Consell “sol·licite oficialment la conservació, catalogació, digitalització i devolució correctes d’aquests fons a València”.
Les propostes que preveu l’informe impliquen uns quants departaments de la Generalitat Valenciana. La competència sobre els arxius públics correspon a la Direcció General de Cultura i Patrimoni que dirigeix la socialista Carmen Amoraga. La Conselleria de Justícia va elaborar la Llei de memòria democràtica valenciana, aprovada el 2017, que adjudica la responsabilitat sobre els fons de la repressió franquista a la Generalitat Valenciana. “Els poders públics adoptaran les mesures necessàries per a la protecció, integritat, descripció, identificació i difusió dels documents de la memòria democràtica valenciana, en particular en els casos de més deterioració o risc de degradació, protegint-los especialment davant la sostracció, destrucció o ocultació”, apunta l’article 18 de la llei esmentada.
A més, la llei també preveu, en un termini màxim d’un any, la constitució d’una comissió tècnica, les conclusions de la qual seran públiques, per a investigar la “desaparició de fons documentals públics a la Comunitat Valenciana durant el període de memòria democràtica”. Segons expliquen fonts de la Conselleria de Justícia, el gener passat es va constituir aquesta comissió tècnica.
De la seua banda, fonts de la Direcció General de Cultura i Patrimoni asseguren que no tenen constància de l’informe i, per tant, “no s’ha pogut estudiar ni avaluar”, encara que recorden que la Conselleria atorga tots els anys un contracte per a la digitalització de documents dels arxius dependents de la Generalitat que el 2019 va ser de 211.556,40 euros.