Llúcia (nom fictici) té una faena i una família formada de membres “de quatre potes” de què cuidar. Fora d’això, la seua ocupació principal és acudir a festejos taurins per a evitar que es duguen a terme o, almenys, poder gravar-los. Fa lustres que ho fa i té moltes anècdotes. S’ha amagat en canyissos per parar la caça d’ànecs. S’ha lligat al piló de la plaça d’un poble per a evitar un festeig taurí. Fins i tot s’ha disfressat de flamenca per a passar desapercebuda en un tancament de jònecs i poder gravar-ho.
L’activista oculta el seu nom real perquè té por. Les seues accions antitaurines solen portar-la a pobles menuts sense vigilància policial, on es troba amb veïns normalment ebris després d’una jornada de festes patronals. En aquest ambient, els aficionats solen rebre amb hostilitat qualsevol que pretenga privar-los de les seues tradicions. Els inconvenients de Llúcia a mostrar la seua identitat tenen a veure, a més, amb els seus dubtes sobre la completa legalitat de tots els seus boicots als festejos, que ella considera formes de tortura. No obstant això, l’activista accedeix a contar la seua història.
Contra els “bous al carrer”
Llúcia i les seues dues companyes habituals recorren pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana i Catalunya. La seua activitat creix a l’estiu, època en què gran part de les localitats celebren les seues festes patronals. En aquestes zones, el protagonista involuntari de molts d’aquests festejos és un bou. Són els anomenats “bous al carrer”.
Entre les modalitats d’aquesta festa, n’hi ha una d’especialment odiada i denunciada. És el “bou embolat”, que consisteix a col·locar una bola d’un material inflamable en cada banya del cap i pegar-li foc. Després, l’animal queda solt per uns quants carrers, delimitats per barreres. Corre de banda a banda durant una estona, mentre les boles apegades a les seues astes continuen cremant i els participants en el festeig corren al seu voltant.
L’objectiu principal de Llúcia i les seues companyes és gravar els actes per a “demostrar que ells (els que organitzen i executen l’”embolada“) incompleixen la seua pròpia normativa”, afirma, pel que fa al Reglament de festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana. Llúcia conta que ha vist nombroses infraccions de la llei. Com ara que els participants arruixen amb líquid inflamable el cap del bou per a revifar el foc de les boles quan sembla que estan a punt d’apagar-se.
Que “els punxen amb pals perquè es moguen”, afig. Explica també que nombrosos participants estan visiblement borratxos. També ha vist, assegura, que alguns pares permeten l’entrada al recinte a xiquets menors de cinc anys, i fins i tot romanen ells mateixos en l’interior portant xiquets de bolquers al braç. Afirma, a més, que han mort bous després d’estar tota una vesprada d’estiu dins d’un remolc metàl·lic, a l’espera de l’hora del festeig.
Reglament o paper mullat
El problema principal, explica, és “la impunitat”. “Volem demostrar que no val gens una normativa perquè la incompleixen. La majoria són pobles molt menuts i no hi ha ningú per a obligar a complir les normes”. Aqueixa mateixa impunitat, relata, és el caldo de cultiu per a les agressions de nombrosos participants contra els activistes antitaurins.
El panorama que Llúcia i les seues amigues solen trobar-se és el d’una localitat menuda després d’un dia de festes patronals, amb moltes persones que han consumit alcohol i poca vigilància policial. A vegades, gens. Un exemple va tenir lloc a l’estiu del 2016 a Olocau del Rei (Castelló). Llúcia i 30 activistes més es van citar a través de les xarxes socials per acudir a aquest poble de 118 habitants. Enmig d’una gran tensió, es van lligar al piló que havia de servir per a subjectar el bou.
Van aconseguir evitar l’“embolada”, però van patir agressions: “Una lesió en el coll i em van partir el llavi”. En el cas d’Olocau, la falta d’agents es va deure al fet que els mateixos antitaurins havien anunciat prèviament que estarien en una altra localitat, i va ser allà on es van concentrar els efectius. Però, més enllà d’aqueixa circumstància, la falta de vigilància policial és habitual en les festes dels municipis menuts.
Objectiu: documentar les infraccions
“Per això no volen que els gravem”, es queixa Llúcia. Seria “la prova que se salten la normativa”. Lamenta que les ocasions que hi ha policia, els agents els demanen a ella i als seus companys que s’identifiquen i, fins i tot, les conviden a anar-se’n del poble. Segons la seua opinió, aquestes actuacions haurien d’anar dirigides als aficionats que les agredeixen.
L’últim lloc en què Llúcia diu que ha patit agressions és a Sant Joan de Moró, a final del juny. Allí es practica una modalitat d’embolada sorgida en els últims anys i que no està prevista en el Reglament. Consisteix en el fet que uns quants homes pugen al sostre del remolc on viatgen al voltant de sis caps de bestiar.
Amb torxes, boten foc a tots els bous al mateix temps i després obrin la porta perquè isquen en desbandada. La tècnica es pot observar en el vídeo que es mostra a continuació. És una pràctica diferent de l’habitual, en què uns quants aficionats subjecten un sol bou, el lliguen a un piló i peguen foc a les boles.
Era la segona vegada que Llúcia i les seues companyes visitaven aquest poble. Per això, “tots em van reconéixer. Van dir ‘ja han vingut, ja estan ací’. Érem tres xiques. Uns quants homes es van llevar les camisetes i les van alçar perquè no poguérem gravar. Ens pegaven colzades a les costelles, ens pegaven i ens insultaven”. Llúcia i les seues dues companyes van presentar una denúncia davant de la Guàrdia Civil.
En la denúncia, expliquen que uns quants veïns del poble les van insultar (“gossa, filla de puta, vine que et portaré a un lloc fosc, puta, bagassa”), els van escopir, les van llançar a terrades de dalt de les barreres i els van causar moradures en l’intent per evitar que gravaren. També explica que hi havia quatre agents de l’Institut Armat i dos policies locals en el poble, un d’ells present en els fets, “que es va quedar quiet”.
“Tenim llicència”, diu l’alcalde
L’alcalde del poble, Vicente Pallarés, nega categòricament les agressions. Accepta que pogué haver-hi insults “com en el futbol”, però “puc jurar que ningú els va tocar un pèl. No va passar absolutament res. Si hi haguera hagut una agressió, la Guàrdia Civil no ho hauria permés”. Pallarés, encara que es qualifica a si mateix com una persona “a qui no agraden els bous”, defensa la manera de procedir dels seus veïns quan embolen uns quants bous dins d’un camió.
“Tenim totes les llicències. Ens permeten fer-ho, i a més es fa en la meitat de pobles de Castelló”, afirma. Diu que l’embolada des del sostre del camió “no dura ni cinc segons” i que els bous “no es cremen”. Lamenta que la centraleta del Consistori, i fins i tot el seu correu personal, pateix una allau de telefonades i missatges de protesta dels activistes antitaurins.
Assegura que per les xarxes socials circulen faules que esperonen la gent contra el seu poble. “Es conten moltes mentires. L’altre dia una dona va cridar des de Màlaga per queixar-se que cremàvem un camió amb bous dins. Com hem de fer això? Creuen que som cromanyons?”, sospira.
Per la seua banda, la Generalitat Valenciana comparteix l’opinió de l’alcalde. L’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, encarregada dels festejos taurins, afirma que la pràctica és legal perquè és la “integració” de dues modalitats reconegudes pel Reglament, com són la celebració de bous embolats i els tancaments. Anuncien que estan preparant “una nova disposició en el Reglament” perquè l’embolada “no done peu al maltractament animal i garantisca el seu benestar”.
Denúncies en curs
Aquestes explicacions difícilment convenceran els defensors dels drets dels animals. La moda de l’embolada d’uns quants bous alhora dins d’un camió no sols ha indignat Llúcia i els seus companys habituals de protestes. També ha causat una onada de mobilitzacions entre conegudes organitzacions animalistes.
Anima Naturalis planeja denunciar el cas del Grau de Castelló. FEDENVA, la federació valenciana de protectores, ha enviat cartes advertint de la falta de legalitat amb destinació a l’Ajuntament de Sant Joan de Moró, a la Guàrdia Civil i a la Generalitat Valenciana.
José Manuel Gil, president de FEDENVA, opina que es tracta de “maltractament pur i dur”. Afig que “és una incongruència, tu no pots maltractar un gos, però un bou, sí. Tot el que fan als bous, en un animal domèstic està penat”. En el pla legal, recorda que el Reglament detalla com ha de fer-se una embolada. I l’opció de pegar foc a uns quants bous alhora temps no hi està prevista. Per això, opina que en aquests moments “no hi ha la possibilitat legal” de fer-ho.
L’oposició a la nova modalitat d’embolada és unànime entre les organitzacions i els activistes consultats. No obstant això, no hi ha el mateix consens sobre de la manera d’intentar evitar-les. Activistes com Llúcia aposten per gravar els episodis de maltractament, però també d’evitar que els festejos es consumen quan és possible. Ella se sent desprotegida i culpa les grans organitzacions de no protegir activistes “independents” com ella.
Rebuig social als boicots antitaurins
Aïda Gascó, presidenta d’Anima Naturalis a Espanya, respon a aquestes crítiques. Considera vital que les il·legalitats dels festejos taurins es graven. Però es mostra contrària als intents de boicot. “Creiem que és perillós per als activistes, que estan sent sancionats amb multes altíssimes. (...) Es pot convéncer l’opinió pública millor amb imatges impactants que amb aquest tipus d’accions, que en general la societat rebutja. Nosaltres no donem suport a actes com el de l’any passat a Olocau”, explica.
La falta de suport no fa efecte en la voluntat de Llúcia ni en la de les seues companyes. L’acció directa és per a ella l’única manera eficaç d’evitar la utilització d’animals per a fins recreatius. Acumula a favor seu una llista variada d’accions de boicot. Inclosa una visita a l’Albufera de bon matí, on es va amagar fins que va arribar el moment de cridar amb totes les seues forces, i espantar així els ànecs, davant de l’enuig dels caçadors que esperaven per a caçar-los amb les escopetes.
Segons el seu punt de vista, haver evitat una embolada a Olocau va ser un gran èxit. Recorda que a Algemesí, les festes van deixar d’incloure el 2015 les ferides amb espases als jònecs, “i va ser gràcies a activistes anònims, que van patir agressions molt fortes”. Va ser llavors que va haver de disfressar-se de sevillana, “amb una flor als cabells”, per a poder internar-se en la festa sense cridar l’atenció.
En cada una de les seues accions, Llúcia té por de ser reconeguda pels taurins. Però afirma que seguirà avant, i que aquest estiu tornarà a anar de gira pels festejos populars. Dels canyars de l’Albufera als volants flamencs en la falda, les circumstàncies diran quin tipus de camuflatge tria aquesta vegada.