Isaura Navarro no es presentarà a les oposicions per a lletrat convocades per les Corts Valencianes. La diputada de Compromís, advocada, ha decidit desistir-ne per la pressió política i mediàtica patida des que va transcendir la seua intenció. “És dur i desagradable ser el centre del debat”, confessa durant una conversa amb aquest periòdic.
El PP va denunciar l’aspiració de Navarro, que també va ser criticada pel PSOE, per Ciutadans i, fins i tot, per membres del seu partit, Iniciativa, una de les potes de Compromís. Aquest és el cas del conseller de Transparència: “La intenció d’Isaura Navarro no és pertinent. L’ètica força a no fer determinades coses en un càrrec públic” i actituds com aquesta no fan cap favor al sistema, ha dit Manuel Alcaraz.
Navarro hi renuncia, però pensa que la seua actitud és impecable: “Com tothom reconeix, que m’haguera presentat a l’oposició és totalment legal. A més, és èticament irreprotxable. No és un cas de portes giratòries, ja que no sóc un alt càrrec, sinó diputada. Optaria a una oposició duríssima, pública i transparent. I qualsevol membre del tribunal que poguera estar contaminat renunciaria a avaluar-me”.
Una altra qüestió és que en el tribunal per a elegir un treballador de les Corts Valencianes hi haja polítics. “Potser això s’hauria de canviar. Els avaluadors haurien de ser tècnics”. Navarro, dolguda, veu irònica la reacció del PP, que va denunciar la seua temptativa d’opositar amb virulència. “Un partit caracteritzat per la corrupció, l’amiguisme i l’arbitrarietat es queixa perquè una ciutadana, amb una vida professional més enllà de la política, es presente a una oposició en què, per la seua preparació, pot competir”.
Navarro és advocada de professió –ha treballat per al sindicat CCOO; ara en té excedència– i va ser diputada a Madrid per EU entre el 2004 i el 2008. El 2007 se’n va anar d’aquest partit per integrar-se en Iniciativa. En la legislatura passada, va treballar com a assessora de l’actual vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, a les Corts Valencianes. Actualment, promou una llei per a impedir les portes giratòries i endurir les incompatibilitats dels alts càrrecs.