6,05 milions d'euros, menys d'un 0,1% del pressupost de la Conselleria de Sanitat Universal de la Generalitat Valenciana el pressupost de la qual assoleix els 6.390 milions en els comptes de 2018, és el cost “extra” que suposa a les arques valencianes l'atenció integral de 30.000 immigrants sense papers a la Comunitat Valenciana. Aquest era l'esforç que va aprovar el govern del Botànic que suposava garantir la sanitat a tota la població i que ara ha sigut tombat pel Tribunal Constitucional.
La xifra no és nova, es coneix des de fa ja més d'any i mig quan ho assenyalava la pròpia consellera Carmen Montòn en una resposta, recollida per Europa Press, a la pregunta parlamentària formulada per Juan Ginés Còrdova, diputat de Ciutadans.
En aquesta resposta Montón assenyalava que el decret 16/2012 del Govern de Rajoy excloïa de la sanitat universal a 127.000 immigrants irregulars “basant-se en un suposat estalvi econòmic que no va ser avalat ni acreditat per cap informe, i no es va tenir en compte, a més, el sobrecost que suposava la derivació a l'atenció d'urgències, on el cost és molt superior al de l'atenció primària”.
Contra açò la llei valenciana volia “corregir un greu problema social”, però en aquesta ocasió realitzant una avaluació d'impacte econòmic. Així en la memòria econòmica es calculava que la llei beneficiaria a 30.000 persones, i que ascendia a un cost de 6.050.000 euros, dividits en 3.250.000 euros en prestacions farmacèutiques i ortoprotèsiques i 2.800.000 euros en la pròpia assistència sanitària.
A més aquests poc més de 6 milions era una quantitat menor que la cobertura que mantenia el decret del Govern de Rajoy per a dones sense papers embarassades, menors d'edat i persones sense dret a atenció sanitària en situació d'urgència, que es xifrava en 6,8 milions.
Xifres a la baixa
No obstant açò aquesta xifra inicial donada a principis de 2016 necessitaria una revisió encara a la baixa, ja que dels 30.000 beneficiaris actualment s'assenyala una xifra més concreta menor, 23.663 persones. A més Montón assenyala que el cost inicial per a atendre a aquestes persones per urgències -una via més cara- s'“atenua” conforme “estan integrades en la sanitat i tenen el recurs de ser vistos per l'Atenció Primària”.