“Estan fent apostasia de la Transició”, ha acusat aquest dimecres el diputat Luis Santamaría en les Corts Valencianes als promotors de la Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència, durant el debat de totalitat del text legal presentat pel Govern del Pacte del Botànic. Segons el PP, que ha vist rebutjada la seua pretensió que el projecte de llei fóra retirat, les al·lusions de la norma a la doctrina de Nacions Unides la col·loquen en contra de la Llei d'Aministia i dels pactes polítics que es van establir fa 40 anys.
El PP no ha arreplegat la invitació al diàleg que ha formulat la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, en presentar una llei que, no solament pretén exhumar més de 300 fosses comunes existents en territori valencià de la Guerra Civil i la dictadura per a identificar a 11.000 víctimes tant del franquisme com de la repressió republicana, sinó que preveu la recuperació del dret “a la veritat, la justícia, la memòria i la reparació”.
La llei, que crea un Institut Valencià de la Memòria Democràtica, reconeix a les víctimes directes i indirectes, d'acord amb els criteris de l'ONU, preveu la retirada en un any de tots els vestigis i símbols franquistes que queden i la incoporació al sistema educatiu de la memòria democràtica per a “tancar les ferides” i posar en evidència la veritat.
“No hi ha una sola al·lusió al govern del Front Popular i els seus abusos”, ha insistit Santamaría per a sostenir que es tracta d'una llei que oblida a una part i promou “una visió esbiaixada” de la història. Després d'al·ludir als represaliats per les seues creences religioses, a les víctimes de les txeques i als afusellats en zona republicana, el diputat del PP, en una de les rèpliques, ha arribat a assegurar que “el Front Popular va canviar la llista de carrers com Joan Ribó”. El parlamentari ha indicat que els republicans van posar als carrers nom com els de Màximo Gorki, UGT o Pablo Iglesias. “Això és el que van fer i el que tornen a fer”, ha insistit en al·lusió a l'alcalde de València.
La comparació de Santamaría s'ha produït al final d'un tibant debat amb les diputades del PSPV-PSOE Mercedes Caballero; de Podem Llum Quiñonero, i de Compromís Marian el Campello. Per la seua banda, Rosa García, de Ciutadans, ha defensat la posició del seu grup d'abstenir-se en la votació, la qual cosa no li ha estalviat crítiques per part del PP.
La socialista Mercedes Caballero ha assegurat que els populars “se senten incòmodes” amb la llei de memòria democràtica perquè mantenen reminiscències franquistes en la seua actuació. Li ha recriminat a Santamaría que parlara del colp d'estat de Franco com de l´“alçament nacional” i li ha recordat que, en plena democràcia i fins i tot amb la llei de la memòria històrica en vigor, Rita Barberá, l'exalcaldesa de València que va morir el passat mes de novembre, va impedir durant anys que s'exhumaren les restes d'un represaliat de la dictadura en el cementeri de València.
Llum Quiñonero, de Podem, ha enlletgit al PP valencià la seua postura quan els populars no han tingut problema a recolzar en Catalunya la nul·litat de les condemnes dels tribunals franquistes i ha apostat per no perpetuar “el silenci dels pactes de la transició”.
Marian Campello, de Compromís, ha recordat al PP diversos casos d'exhibició de símbols franquistes de les seues joventuts i de càrrecs o militants del partit. “Això solament els ocorre a vostés, és made in PP”, li ha retret. Ha sigut aleshores quan el diputat del PP ha acusat a Ribó, que és també de Compromís, d'actuar “com el Front Popular”, quan compleix la llei estatal de la memòria històrica que estableix la retirada de símbols i el canvi de noms dels carrers i places que es referisquen al franquisme. “Gràcies a vostès”, ha replicat la diputada, “a Alacant el barri de Miguel Hernández s'ha tornat a nomenar barri de José Antonio”. Al·ludia al fet que un recurs del PP va aconseguir que, per una qüestió de forma, s'anul·laren els canvis de nom dels carrers en aqueixa ciutat.