Al començament del mes de desembre passat, el popular Sergio Vilar arrabassava l’alcaldia de la localitat valenciana de Montserrat, a la comarca de la Ribera Alta, al socialista Josep Maria Mas –que governava en minoria amb Compromís– després que prosperara la moció de censura que el PP va impulsar amb Vox i la formació local Aigua. L’edil del partit d’ultradreta Juan José Rández es quedava amb les delegacions de Serveis Socials, Seguretat Ciutadana, Noves Tecnologies, Comunicació i Cultura, i una de les seues primeres decisions al capdavant d’aquesta regidoria ha sigut vetar la revista Saó i anul·lar la subscripció municipal a la degana de les publicacions en valencià.
Tal com ha fet pública la mateixa revista, la nova corporació municipal, “en un breu correu electrònic”, els comunicava que “des de la Regidoria de Cultura (...) s’ha decidit donar de baixa amb efecte d’1 de gener de 2024 la subscripció que teníem contractada amb la vostra editorial”. Els responsables de la publicació han afegit: “Fins ací la decisió de l’Ajuntament”, que arriba a penes unes setmanes després que el nou equip de govern haja pres possessió dels seus càrrecs.
Des de Saó, “sense entrar a valorar la moció de censura” que es va produir fa poc més d’un mes, sí que consideren “sorprenent” la “persecució malaltissa i selectiva al valencià, i ara en concret a la revista Saó, que és la degana de la premsa en valencià i que ja prepara el número 500”. A més, asseguren que desconeixen si la decisió és exclusivament de Vox, que assumeix Cultura, i el PP i el nou alcalde “són incapaços d’evitar aquest veto a la revista i al valencià”. En qualsevol cas, prossegueixen, és una decisió “sectària i d’odi cap a la llengua que es parla majoritàriament al poble de Montserrat”.
El primer número de Saó, la publicació periòdica en valencià més longeva de tota la premsa sorgida des del segle XIX, va eixir al carrer el juliol del 1976 i des de llavors s’edita amb una periodicitat mensual. La singularitat d’aquesta revista d’anàlisi i reflexió especialitzada en temàtica valenciana és, tal com ells mateixos destaquen, que es tracta d’una publicació fundada i impulsada per sectors cristians progressistes, “fermament compromesos amb el valencianisme cultural, la normalització lingüística i social de la llengua i les premisses renovadores del Concili Vaticà II basades en el diàleg de l’Església amb la cultura, la política i la societat”.
Saó constitueix “una crònica viva de la societat valenciana que gira al voltant de dues temàtiques, la societat i l’Església, fet que la converteix en una eina bàsica per a conéixer l’estat d’opinió al País Valencià”.
Un cas més de censura
El cas de Montserrat no és ni l’únic ni el primer veto de l’extrema dreta a les publicacions en valencià. El primer cas d’aquesta onada reaccionària contra els drets lingüístics el vam poder veure el mes de juliol passat, quan l’edil de Cultura de Borriana (Castelló), també de Vox, va vetar diverses publicacions en valencià de la biblioteca municipal i en presumia en xarxes socials amb un “ha arribat la Inquisició”, una decisió que fins i tot va provocar la mobilització dels veïns a manera de protesta. El mateix regidor, Jesús Albiol, va censurar posteriorment llibres d’educació sexual de la biblioteca juvenil municipal per considerar-los “pornogràfics”.
Però n’hi ha més exemples. La localitat de Torrent, governada també pel PP i Vox, va retirar primer el nom del fundador del grup de folk en valencià Al Tall de l’auditori de la ciutat i posteriorment va cancel·lar la subscripció municipal a la revista infantil en valencià Camacuc.
Però les topades amb el valencià no sols s’han produït als ajuntaments. El conseller d’Educació, el popular José Antonio Rovira, poc després d’accedir al càrrec va qüestionar la legitimitat en matèria lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua impulsada per Eduardo Zaplana quan era president de la Generalitat per a pacificar el conflicte lingüístic. I l’escriptor Manuel Baixauli també va denunciar censura per part de la Conselleria de Cultura, en mans del vicepresident de Vox, Vicente Barrera.