Ximo Puig (Morella, 1959) està preparat per a suportar tota l’artilleria pesant que la dreta política i “els seus adlàters” descarreguen sobre ell i la seua gestió en els pròxims 20 dies. Ja han començat. Sap, com tots, que la Comunitat Valenciana és el principal objecte de desig d’un PP que busca una pista de llançament per al seu líder, Alberto Núñez Feijóo, en les generals. “Aquesta és la seua gran feblesa, la seua inconsistència, la seua insolvència i la seua incapacitat d’entendre que aquesta societat necessita un projecte potent d’autogovern i no ser simplement una sucursal”, denuncia.
Competeix per un tercer mandat i creu que els valencians encara no han passat la pàgina de la corrupció que van deixar els populars, amb tres presidents de la Generalitat imputats per l’Audiència Nacional i 135 condemnats. Déu li’n do. “No podem oblidar, perquè sabem què van fer i sabem què faran. No sols mai han demanat perdó, sinó que aplaudeixen la gent que ha estat en la presó”, lamenta, alhora que desafia qualsevol que intente buscar sota les seues catifes. “Ja estic molts anys en la vida política i mai he tingut una imputació. Em poden escorcollar, perquè desgraciadament no tinc molts recursos i cap mena de problema”, afirma, categòric.
A diferència d’altres presidents autonòmics, Puig fuig dels espais de confrontació, cosa que no li impedeix defensar sempre el que pensa davant propis i estranys. No utilitza les formes d’Ayuso ni sent la necessitat, com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, de desmarcar-se contínuament del Govern de Pedro Sánchez. Ans al contrari. Més enllà de la seua ‘agra polèmica’ amb la vicepresidenta Teresa Ribera pel decret del Tajo-Segura, defensa que el Govern d’Espanya acumula més fortaleses que febleses.
I a l’esquerra a la seua esquerra li demana que els egos els facen “subsidiaris de l’interés general”. D’ells i del resultat que obtinguen el 28M, especialment Podem, depén la seua continuïtat en el Palau de la Generalitat. Perquè la Comunitat Valenciana, com molts altres llocs, només va de blocs. O sumen el PSPV amb Compromís i els morats o sumen el PP i VOX. No n’hi ha més. I Puig ho té clar: la disjuntiva està entre Volkswagen o Gürtel, entre una regió líder en inversió industrial i al capdavant en innovació o una regió devastada per la corrupció.
Si hi ha vida intel·ligent més enllà de la M-30, com sol dir vosté, per què aquesta campanya va de Sánchez o Feijóo?
És que aquesta campanya no ha d’anar sobre Sánchez o Feijóo. Aquesta campanya a què estan convocats els ciutadans és per a saber cap a on van els ajuntaments i les comunitats. Menysprear aquest debat és un error greu, perquè una part fonamental de l’estat del benestar està en les comunitats autònomes. Per això també és cert que hi ha fins i tot presidentes o presidents autonòmics que estan molt interessats a portar el debat a un altre àmbit, no al de la gestió, no al de saber què ha passat en la sanitat, en l’educació, o què passa, en definitiva, amb el creixement econòmic i el desenvolupament d’aquestes comunitats. En el nostre cas, la comunitat autònoma és el que a mi em preocupa i el que han de dir els valencians i valencianes és si tornem arrere, al temps de la corrupció i de l’atur, o continuem consolidant una via valenciana que està en aquests moments generant beneficis col·lectius. Tots els indicadors econòmics i socials són millors ara que l’any 2015 i això és del que nosaltres volem parlar, perquè això és respectar els ciutadans.
És tan estret el marge, com diuen les enquestes, perquè vosté continue al Palau?
Crec sincerament que no serà tan estret aquest marge. És cert que la situació de polarització que s’ha viscut en general en la política espanyola no hi ajuda. Si fem una anàlisi històrica, a la Comunitat Valenciana fa quatre anys també va haver-hi una situació semblant a la que es dona en aquestes circumstàncies. Però és que ara, després de la pandèmia i del que han significat les conseqüències de la guerra, estem en millors condicions per a oferir una eixida diferent dels ciutadans. S’ha vist perfectament com es va abordar la crisi financera i com s’ha abordat aquesta d’ara. I el que està clar és que fins i tot en aquesta situació de màxima dificultat hi ha 438.000 persones més treballant a la Comunitat Valenciana. Estem en rècord d’ocupació i d’atracció d’empreses estrangeres, perquè el que s’ha demostrat és que no sols vam governar des de l’esquerra o des de l’àmbit progressista millor la política social, també vam governar millor l’economia a través del diàleg social. Som la comunitat autònoma que ha aconseguit atraure més capital estranger i això és una fortalesa del país.
I si la resultant d’aquests anys és aquest panorama que vosté dibuixa, si el 28M sumen les dretes, a qui caldria imputar la responsabilitat: a Podem, a Sumar o a Pedro Sánchez?
Mire, jo crec que cadascú ha d’assumir la seua responsabilitat sempre. I en aquest cas els ciutadans i ciutadanes decidiran si volen tornar a aquest passat de corrupció i atur o si volen continuar avançant, malgrat les dificultats i les insuficiències. Perquè és cert que açò no és el paradís i que jo no estic escrivint un món feliç, perquè no és així. Hi ha moltes febleses, tenim molts problemes en tots els àmbits. Necessitem crear més ocupació de qualitat i amb millors salaris. Necessitem també, per descomptat, millorar la formació. Però hem aconseguit grans èxits com, per exemple, disminuir a la meitat el fracàs escolar, encara que tenim, sí, un problema de gran importància en el mercat laboral i hem vist que la sanitat necessita revitalitzar-se, perquè cal invertir més. Nosaltres hem augmentat més del 50% de la inversió en sanitat, però no és prou. Per tant, el que vull dir-li és que cadascú sempre ha d’assumir la seua responsabilitat i ací no hi haurà govern de progrés si entra o no entra Podem. Ací hi haurà govern de progrés si tenim vots suficients, sobretot des del PSOE, per a generar una majoria social que va més enllà de les fronteres d’aquest partit.
La pregunta anterior no era una pregunta parany. Li ho deia perquè vosté continua tenint, després de huit anys de mandat, una valoració bastant alta. Els valencians consideren que vosté seria millor president que la resta dels candidats i la gestió del seu govern està més ben valorada que la de Pedro Sánchez. Amb aquesta radiografia, com explicaria, si passara, que els valencians donaren un suport majoritari a les dretes?
No em pose en aquest paràmetre. Crec que els valencians estan en aquests moments convocats per a decidir el seu futur i estic convençut que optaran pel progrés, perquè els valencians mai miren arrere, sempre miren cap avant.
Quina part de les enquestes no es creu?
Les enquestes sempre són retrats fixos de situacions determinades. En aquest moment, encara que els professionals són bons i, per descomptat, jo no els menyspree gens, hi ha una gran quantitat de persones indecises. És cert també que tots els analistes diuen que la presa de decisió cada vegada és més cap al final de la campanya, que, per tant, serà molt important. Nosaltres fins aquest moment hem estat absolutament bolcats en la gestió. A partir de la convocatòria és quan hem començat a mantindre aquesta conversa dinàmica amb la societat, no sols per a dir el que hem fet, sinó també per a rebre els inputs necessaris en aquesta formulació d’una conversa per al futur. I, per tant, aquesta campanya és molt important i intentarem, per descomptat, explicar i atendre.
Les últimes donen una base electoral notable a Compromís. Joan Baldoví és millor candidat que Mónica Oltra?
Cada lideratge té el seu moment i les seues circumstàncies. Mónica Oltra va ser en el seu moment una líder que va aportar molt a Compromís. I Baldoví ara crec que és una persona que ha tingut un paper destacat en el Congrés dels Diputats i que, per tant, és un bon candidat.
La seua relació amb Compromís va canviar amb l’eixida d’Oltra del Govern?
Nosaltres hem mantingut sempre una relació de respecte amb els dirigents que cada moment ha situat Compromís. I el que és cert és que hi ha una bona sintonia, a pesar que en moltes coses a vegades no estem d’acord, si bé intentem gestionar aquesta diversitat de la manera més raonable possible. És el que han decidit els ciutadans. A mi m’agradaria tindre majoria absoluta, però no per res, sinó perquè podria dur a terme més el projecte en què crec. Però el que és cert és que el respecte als ciutadans és fonamental i tindre aquesta capacitat de gestionar la diversitat és un fet molt positiu per a la Comunitat Valenciana. Això forma part del moment valencià, perquè som l’única comunitat de les quatre grans d’Espanya que durant huit anys ha aprovat dins del termini i en la forma escaient els pressupostos. I això dona compte de l’estabilitat política que, juntament amb el diàleg social i l’estabilitat social, han fet possible grans avanços. Aquests indicadors que no ixen del cel, els forja la societat valenciana.
Si poguera triar com a soci de govern, qui preferiria, Compromís o Podem?
Intentaré governar sol si poguera. No per res, perquè en qualsevol cas sempre cal governar dialogant, però m’agradaria avançar en alguns objectius que crec que tenim més i millor dissenyats. Però seran els ciutadans els qui ho decidiran, i si ells decideixen que continue un govern de coalició com el que hem tingut, treballarem junts com ho hem fet i governarem amb els que diga la ciutadania.
“Els egos cal fer-los subsidiaris de l’interés general”
Què li suggereix l’entropia permanent entre els partits a l’esquerra del PSOE?
A vegades, melancolia. Però, en qualsevol cas, crec que al final cal pensar en els ciutadans i cal veure què ens juguem. I això dels egos que hi ha, n’hi haurà i formen part també de l’escenari polític, perquè ningú està absent d’aquesta qüestió, cal almenys fer-los subsidiaris del que és l’interés general. I l’interés general, si volem que Espanya continue avançant des del progrés i la igualtat, és que hi haja els millors factors de cohesió. És bàsic per a explicitar clarament a la ciutadania posicions que pensen en l’interés del conjunt de la major part de la societat.
Les eleccions de desembre es decidiran, en bona part, pel resultat de la Comunitat Valenciana? Se sent pressionat amb aquesta anàlisi?
No, jo crec que les coses són sempre molt més complexes. És evident que qualsevol resultat de les autonòmiques i les municipals tindrà una lectura. Però també és cert que ara es pregunta als ciutadans sobre una qüestió molt evident, que és el local i l’autonòmic, a pesar que alguns vulguen nacionalitzar o estatalitzar les eleccions.
Almenys estarà d’acord que la seua Comunitat és el principal objecte de desig del PP en aquestes eleccions i que…
Clar, aqueixa és la gran feblesa del Partit Popular. El PP no té projecte per a la Comunitat Valenciana i el que vol és, d’alguna manera, fer de València una mena de trofeu o una palanca per a altres eleccions. Aquesta és la seua gran feblesa, la seua inconsistència, la seua insolvència i la seua incapacitat d’entendre que aquesta societat necessita un projecte potent d’autogovern i no necessita simplement ser una sucursal.
I quines conseqüències a escala nacional tindria per al PSOE perdre la Generalitat?
És que no vull posar-me en aquest escenari. Jo crec que a partir de les eleccions començarà una nova dinàmica. Començarà la presidència europea i al final d’any serà el moment també de fer balanç del que ha sigut el Govern. I crec que el Govern d’Espanya pot afrontar aquest procés quan pertoque amb les seues fortaleses que estan derivades d’una eixida de la crisi que efectivament ha sigut diametralment diferent de la que va fer la dreta. I totes les polítiques socials, tot l’acompanyament amb els ERTO i tot el que ha significat l’eixida de la pandèmia crec que és molt positiu tant en la política que ha fet el Govern d’Espanya com la que ha fet la Generalitat. Per tant, jo estic confiat tant en les eleccions d’ací com en les eleccions generals.
Ayuso o la reina està nua
Però vosté creu que en aquest moment de polarització la gestió importa o puntua més baixar al fang, com fa Isabel Díaz Ayuso?
Els ciutadans hauran de decidir quin model de política volen, perquè no podem dir, d’una banda, que no ens agrada la crispació i després fer costat a persones que fan de la política simplement un eix de confrontació. Hi ha comunitats autònomes en què tots els resultats sobre la gestió de la pandèmia i en la sanitat, que són factors fonamentals, els volen arraconar del debat, perquè saben que ací perden. El nacionalisme i el populisme tenen aquestes derivades que, d’alguna manera, obtenen resultats curtterministes. Però més prompte que tard es descobreix què és el que hi havia i que el rei estava nu. O la reina.
Nua però fregant la majoria absoluta…
Sí, però Rajoy també va traure majoria absoluta i després va passar el que va passar. Jo crec que aquesta és una vella recepta del populisme i el nacionalisme que, certament, té bons resultats en moments conjunturals de polarització, però la realitat que viuen els ciutadans és una altra. Mentre que a la Comunitat Valenciana cada vegada hi ha més cohesió i més igualtat, a la de Madrid hi ha cada vegada més desigualtat. I el que és cert és que això també desafecta una part de la població i, bé, això està bastant desenvolupat ja amb la societat dels 3/3, aquest retorn al thatcherisme i a l’escola de Chicago que tanta fractura social va portar. Perquè aquest és l’experiment que s’intenta dur a terme i que costaria molta misèria a molta gent.
Ha dit que l’escut social i la protecció als ciutadans en aquesta crisi han sigut decisions encertades, però quina decisió del Govern de Sánchez ha pogut restar-li a vosté com a president de la Generalitat?
El que no m’agrada és situar en l’agenda espais de confrontació que no ajuden a formular un projecte de progrés amb solvència. Però, en general, jo crec que la immensa majoria de les mesures que ha pres el Govern han sigut mesures que han anat en la direcció correcta. N’hi ha algunes que nosaltres hem orientat d’una altra manera, però cada govern té la seua responsabilitat i té la seua manera d’actuar i, per tant, al capdavall, cal ser també respectuosos amb les formes de govern. Jo em queixe quan a vegades algú vol interferir en un moment determinat. No és lògic. Ha d’haver-hi una situació de diàleg permanent i de buscar també les diferents mirades. No és el mateix governar Espanya que governar una comunitat autònoma.
No al patrioterisme de l’aigua
I què va ser de la seua agra polèmica amb Teresa Ribera pel decret Tajo-Segura?
Sempre tendisc a buscar una eixida negociada a qualsevol situació de dificultat, però mai deixaré de defensar allò en què crec. Amb fortalesa i al mateix temps amb voluntat de diàleg. Fer de la política hídrica un bàndol electoral no té cap sentit. I ho fa sempre la dreta, i també altres. Però aquest patrioterisme de l’aigua no té cap sentit. Sabem en aquests moments que tenim un gravíssim problema d’estrés hídric, que tenim un canvi climàtic que té conseqüències i, per tant, nosaltres no som aliens a això. No fem com la dreta, que permanentment nega de fet el canvi climàtic. El que volem és que es faça compatible un regadiu que dona milers de llocs de treball, que és prosperitat i que genera divises per a Espanya, amb un transvasament ajustat del Tajo-Segura. I, sobretot, és fonamental que hi haja un mix de recursos alternatius: màxima depuració i reutilització de l’aigua, màxima dessalinització de qualitat i a un preu que puguen pagar els regants. Per això, el suport entre la Generalitat i el Govern d’Espanya per a aquest preu de dessalació. I, per descomptat, la modernització dels regs. El Govern d’Espanya ha plantejat una gran inversió per a la modernització, que nosaltres la complementem. Crec que aquest és el camí. I el punt de discrepància, sobretot, amb la ministra en el seu moment –que és una persona molt solvent i a qui respecte profundament– va ser per l’actualització del cabal ecològic. Som conscients que ha d’haver-hi un cabal ecològic, però l’única cosa que déiem i continuem defensant és que l’any 2025 es faça un ajust o una avaluació abans de la presa de decisió de pujar més el cabal ecològic. Cal veure l’estat de les aigües, cal d’una vegada per sempre aconseguir que la Comunitat de Madrid, encara que siga invertint l’Estat, depure les aigües que són de gran qualitat i que desgraciadament ixen de la Comunitat amb una mala qualitat, per a buscar que tinguen la millor qualitat i saber dins de dos anys com està l’estat de les masses forestals i com està també el pla d’inversions que farà possible la disminució en un moment determinat d’aigües del transvasament. Però entre parèntesis, i a pesar que el que el PP fa permanentment d’això un gran espectacle i una qüestió de greuge, he de dir que el Govern de Pedro Sánchez ha generat més transvasament –1.200 hectòmetres més– que el Partit Popular de Rajoy, que en va fer 800. Per tant, 400 més. Així doncs, no es pot dir que el PSOE vulga posar fi al transvasament. És una gran mentida. El que sí que és cert és que hem de ser conscients del canvi climàtic, adaptar-nos-hi i enfortir aquesta agricultura de qualitat que tenim, que és l’horta d’Europa –tant a Alacant com a Múrcia o a Almeria– i que hem de preservar.
A València es percep aquest antisanchisme de què parla la dreta?
Quin projecte es pot construir des de l’‘anti’? El projecte del PP en aquests moments és l’antisanchisme. I això demostra la fluixedat absoluta intel·lectual i política dels dirigents populars. Ací només es parla d’‘antisánchez’ i d’abaixar impostos…
Vosté també va abaixar impostos…
Clar, però jo els vaig abaixar als que menys tenien. Quan la dreta parla de reformes fiscals, és per als impostos als rics. Quan nosaltres parlem de reforma fiscal és per a abaixar els impostos als pobres. És que hi ha una cosa que és impressionant. Resulta que a la Comunitat Valenciana, quan nosaltres vam arribar al Govern, les rendes més baixes eren les que més pagaven d’Espanya i les rendes més altes, les que menys pagaven d’Espanya. El que vam fer va ser una reforma per a complir simplement la Constitució i que la fiscalitat fora progressiva. I ara les rendes baixes són les que menys paguen d’Espanya i les rendes més altes són de les que més paguen d’Espanya. Aquesta és la qüestió. Vam fer una reforma fiscal que afectava totes les rendes, fins i tot en algun cas d’una manera menor, a rendes mitjanes i mitjanes altes en un moment determinat, perquè pensàvem que calia compassar tot l’efecte inflacionari. I aquesta reforma fiscal es va aprovar per unanimitat en les Corts Valencianes. Tots els partits la van aprovar. Per tant, escolte, jo crec que aquesta és una via raonable, que és la que...
Perquè el seu partit en aquell moment sembla que no estava molt d’acord amb el que vosté va fer.
Inicialment. Perquè es pensava que era una qüestió que estava més o menys vinculada al que feien a Madrid i va ser precisament el contrari que van fer allí o a Andalusia. Nosaltres hem mantingut sempre l’impost sobre el patrimoni. Ara, afortunadament, aquest impost ja no servirà per a fer dúmping fiscal i crec que això és positiu. Però, al capdavall, el que no pot ser és que hi haja una fiscalitat en què aporten més els que menys tenen. No és raonable.
Què opina d’aquesta successió d’anuncis que ha fet Sánchez en les dues últimes setmanes? No creu que poden perdre’s en el ressò de la campanya electoral?
Home, és important que arriben als seus destinataris. Tots aquests anuncis van en la direcció correcta. Situar l’habitatge com una gran qüestió és fonamental. Fa uns mesos ja ho vaig dir i de fet nosaltres vam fer una Conselleria d’Habitatge per intentar reactivar aquesta qüestió que és bàsica. La primera llei que va aprovar el primer Botànic va ser precisament la Llei social de l’habitatge, però estava en aquell moment vinculada contra els desnonaments i per a intentar augmentar l’habitatge de lloguer, encara que és cert que no s’ha avançat prou. I és cert també, i s’haguera de comprendre, que hem tingut una legislatura en el cas valencià, que va començar amb una DANA que va tindre terribles conseqüències al Baix Segura. Vam continuar amb la pandèmia i, després, la guerra. Per tant, hi ha hagut molts accidents en aquesta travessia. Ara, per descomptat, aquesta ha de ser sí o sí la legislatura de l’habitatge per a garantir un projecte de vida als joves, però també per a moltes famílies que en aquests moments no poden accedir a un habitatge digne i de qualitat. Per tant, cal fer un pla des d’una mirada molt plural i molt diversa. Nosaltres, per descomptat, volem explorar totes les possibilitats que ens dona la llei d’habitatge i les utilitzarem per a afavorir l’habitatge de lloguer i la baixada dels preus del lloguer. Generarem un pacte amb promotors i constructors amb una aliança entre ajuntament, Generalitat i també, en la mesura que siga possible, el Govern d’Espanya per a formalitzar una gran operació de construcció i recuperació.
Les ajudes a les hipoteques per a joves són una infàmia que agraden a Botín, al PP i a Vox, com diuen els seus socis de Podem?
A qui agraden aquestes mesures és als joves, que tindran la possibilitat d’aprofitar-les i de tindre un habitatge digne. Cal tindre una mirada no dogmàtica i no gens equidistant amb el que és la realitat. I hi ha persones que poden i volen tindre un habitatge en propietat i altres prefereixen de lloguer, que per descomptat és una grandíssima prioritat. Després, cal entendre també aquestes polèmiques en el context electoral. Però, després el que cal fer és asseure’s i desenvolupar la llei d’habitatge que s’ha aprovat. Aquesta és la competència del Govern d’Espanya, que és desplegar-la. I nosaltres també en la part que és competencial, perquè l’habitatge és una competència substancialment autonòmica i local. Per tant, el que cal sumar és una aliança entre institucions, fer com més acords millor per anar més enllà d’una legislatura i aconseguir finalment que Espanya tinga un parc d’habitatge de lloguer que facilite fins i tot també la mateixa dinàmica de localització de les persones i de poder tindre més llibertat de moviment.
Un dels seus eslògans de campanya ha sigut “Gürtel o Volkswagen”. Creu que els valencians han passat la pàgina de la corrupció del PP?
No podem passar definitivament la pàgina de la corrupció del PP, perquè continua en els jutjats. Encara hi ha moltes peces que estan jutjant-se. Per exemple, en l’Audiència Nacional hi ha tres presidents imputats i tenim més de 135 condemnats. I, per tant, encara no ho podem oblidar. Fins i tot ahir veia, per exemple, que el senyor Fabra, condemnat per corrupció, era aplaudit en un míting del Partit Popular. Sabem què van fer i sabem què faran. Per tant, no podem oblidar. És que, a més, mai han demanat perdó. No sols no han demanat perdó, sinó que aplaudeixen gent que ha estat a la presó per corrupció.
El cas Azud, que afecta el PP, però també el PSOE, és una dosi de record dels pitjors anys de la corrupció a València?
Sí, sens dubte. És una dosi de record del que va passar en aquells temps. I és cert que nosaltres sempre hem dit que, si en aquell moment alguns responsables del Partit Socialista van cometre alguna activitat il·lícita o no ajustada a la llei, s’actuarà en conseqüència quan pertoque. Però ja li dic que en aquests moments no hi ha cap persona vinculada a aquell temps que haja tingut cap mena de capacitat de decisió o que estiga imputada i que tinga alguna responsabilitat en el Partit Socialista. En el PP, sí. En el Partit Popular hi ha persones que estan directament vinculades als dirigents i que continuen en aquest espai polític. Però és que a més aquest cas va nàixer quan governaven l’Ajuntament i la Generalitat, el Partit Popular. Per tant, jo estic molt interessat que s’arribe al final amb totes les conseqüències. I per descomptat, nosaltres hem actuat en tot moment. Mire, en la legislatura anterior, per moltíssim menys d’algunes de les qüestions que es veuen aquests dies en el PP, vam actuar contundentment. Mire, és que ara a Oriola (el Baix Segura), que és una ciutat important, es presentarà pel PP un home a qui s’ha obert judici oral i a qui el fiscal demana set anys per estafar a Hisenda. És a dir, per robar a tots els ciutadans i encara així el presenten a les eleccions. Això no és raonable. Quan el que ha passat a Oriola és que tots els alcaldes del Partit Popular en aquella ciutat han acabat en el mateix lloc. Per tant, sincerament, els valencians, per descomptat, han de saber que mirar al passat cal fer-ho perquè no torne. Nosaltres ara estem en una altra dinàmica. La Comunitat Valenciana del 2023 no té res a veure amb la de 2015. En aquests moments som referència en qualitat democràtica, i abans estàvem al final en la cua. No ho dic jo, ho diu la Unió Europea i ho diu l’índex de la Universitat de Göteborg, que situa la Comunitat Valenciana per damunt de la mitjana de les regions europees en qualitat democràtica. I això ho hem fet tots els ciutadans. Ho ha fet la societat valenciana, que ha deixat, ha superat aquesta hipoteca reputacional. Hem de continuar insistint en aquesta via. Una altra dada important: som la comunitat que més ha avançat en innovació i la comunitat que ha aconseguit atraure la inversió industrial més important. Clar que sí. Cal donar suport a inversions com Volkswagen i cal oblidar la Gürtel.
“Que m’escorcollen!”
I què diria als valencians que lligen aquests dies informacions sobre les subvencions que la Generalitat ha atorgat a l’empresa en què treballa el seu germà?
Doncs, els diria que forma part de l’operació de descrèdit que vol muntar el PP. Jo en tot moment he dit que, si l’empresa en què treballa el meu germà ha fet alguna cosa que no està d’acord amb la llei, que s’actue. I s’actuarà segur, perquè la justícia actua per a tots igual i actuarà en la seua conseqüència. Però això no té a veure amb la Generalitat. De fet, van voler dir que les ajudes que havia donat la Generalitat l’havien beneficiat i la justícia ha dit que no, i va arxivar aquest cas fa temps. El que s’intenta és una operació de descrèdit. Mire, jo estic molts anys en la vida política i mai he tingut una imputació. Em poden escorcollar, perquè desgraciadament per a mi tinc molts recursos i no tinc cap mena de problema. Em fa mal pel que afecta terceres persones que es veuen involucrades simplement perquè volen atacar-me a mi. Però això forma part del que és aquesta situació d’amoralitat que presideix en el Partit Popular i els seus adlàters.
Creu que en el PSOE hi ha algú pensant en el post-sanchisme?
Seria bastant absurd en aquests moments. El que ha de pensar qualsevol persona del PSOE en aquest moment és com ajudar per a tindre el millor resultat electoral en aquestes eleccions pròximes, les locals i les autonòmiques. I després, en les eleccions generals. No és el moment d’aquestes elucubracions que, per cert, són molt pròpies de la M30.
I a què atribueix els desmarcatges constants del seu company Emiliano García-Page?
No ho sé. Li ho haurà de preguntar a ell.
Què va ser de la federalització i la cogovernança per la qual tant va clamar durant la pandèmia?
M’agradaria que s’accelerara aquest procés, que es va iniciar molt positivament en la pandèmia i que ara ha quedat estabilitzat. Ha quedat paralitzat, sobretot perquè, entre altres coses, a Espanya la cultura de l’acord està en crisi. I això crec que és el que hem de superar. Espere que després d’aquestes eleccions i les pròximes es puga superar, perquè el que a mi m’ha produït una enorme frustració és que el nou lideratge de Feijóo, lluny de situar-se en un àmbit més centrat o més moderat que el del seu antecessor, s’ha situat en els mateixos marges de radicalitat. I ho hem vist no acceptant una qüestió que és absolutament exigible a qualsevol demòcrata, que és complir la Constitució. S’ha complit en tots els anys de democràcia. Per què ara el Partit Popular bloqueja la renovació del Consell General del Poder Judicial? Si no s’és capaç d’avançar en pactes tan absolutament raonables i exigibles, doncs ja què li he de dir del finançament autonòmic o de la federalització d’Espanya. Crec que, per descomptat, cal anar a aquesta cogovernança, perquè quan parlem de finançament o de cogovernança en l’àmbit de l’estat de les autonomies parlem d’enfortir Espanya, des de la meua perspectiva.
Tampoc en el PSOE tothom entén el federalisme en aquest sentit.
Probablement, el problema més important que té la federalització és el nom mateix, però el concepte és la realitat d’Espanya. Espanya és així i no com a vegades es pensa en àmbits de les elits més centralistes. Espanya és diversa. Ara estem ací, al Palau de la Generalitat, podem veure el Saló de Corts d’aquest mateix edifici i fa quatre segles ací hi havia un autogovern que es va suspendre fa tres segles. Aquesta és una idea d’Espanya. I l’Espanya real és més forta que l’Espanya centralista. I per això crec que tot el que siga avançar…
Aquest centralisme, president, també existeix en el PSOE. No tothom entén aquest concepte de repartiment de poder com el model alemany que vosté defensa. No és una qüestió de sigles.
No, no, no. Ja dic que certament aquesta és una cultura, la federal, que és difícil d’implantar. Però hi ha més cultura federal en el PSOE que en altres partits, molt més que en el PP. I, per descomptat, que en altres partits que volen fer desaparéixer l’estat de les autonomies i amb els quals pacta el PP. I, d’altra banda, quin projecte de govern tenen, per exemple, a la Comunitat Valenciana? L’únic projecte polític que té una part d’aquest pretés govern de coalició és fer desaparéixer l’estat de les autonomies. Ja em dirà vosté. Això és una disgregació respecte del que parlàvem. Però la realitat és que Espanya, com més es reconeix en aquesta visió plural que encara que no es vulga dir federal, és federal en altres països, li anirà millor. No pot ser que en el Congrés permanentment es discutisquen qüestions territorials que han d’estar evidenciades al Senat, on han d’estar els governs autonòmics, perquè ha d’haver-hi una situació d’exigència de pacte. En la cultura federal el pacte és absolutament inherent, i això crec que convindria molt a Espanya.
Creu que hi haurà un nou model de finançament la pròxima legislatura?
És imprescindible.
També ho era en aquesta
Sí, sí, però és absolutament imprescindible, perquè cada vegada va a pitjor aquesta situació. I, mire, no és només imprescindible per a la Comunitat Valenciana, que ho és, és imprescindible per a Espanya. Primer, perquè el sistema de finançament ha de garantir la suficiència financera de l’estat autonòmic. I l’estat autonòmic en aquests moments té residenciada la sanitat, l’educació, els serveis socials i després també l’impuls econòmic, la innovació i tot el que són aspectes d’incentiu econòmic molt importants. I només en la sanitat tots som conscients que s’ha augmentat d’una manera extraordinària la capacitat d’invertir. És absolutament imprescindible. Ho hem vist després de la pandèmia. Per tant, cal situar més recursos en l’estat autonòmic i després cal repartir-los d’una manera equitativa per no generar divisió entre els espanyols o situacions de desigualtat i falta d’equitat com les que passen en aquest moment. Això és una qüestió que concerneix el conjunt d’Espanya. Volem una Espanya com més cohesionada millor i això necessita una visió més enllà de cadascú. Lleialtat federal és això. Lleialtat federal és pensar en els teus interessos, òbviament, però pensar en els de l’altre.
Diga’m un resultat del PSPV per al pròxim 28 de maig.
Crec que intentarem… Ha, ha, ha… Li contestaré. Però vull dir-li que jo crec que traurem bastant més bon resultat del que hui diuen algunes enquestes publicades.
I més bon resultat que fa quatre anys?
Més bon resultat que fa quatre anys, en qualsevol cas. Hi haurà un govern de progrés més clar a la Comunitat Valenciana del que diuen les enquestes.
La seua primera decisió si revalida mandat.
Institucionalitzar més el diàleg social.
Dotze anys serien prou per a pensar en altres horitzons?
No hi haurà altres horitzons polítics, encara que sí personals. Tant de bo!. Si la salut i l’ànim ens acompanya, per descomptat. Però la meua única obsessió ara és que aquests quatre anys aprofitem bé la gran oportunitat que té la Comunitat Valenciana. Hem posat la Comunitat en condicions de ser una de les regions més avançades d’Europa. Ho tenim a les nostres mans. I a això em dedicaré en cos i ànima aquests quatre anys.
No s’escape. Aquest seria l’últim mandat?
Vaig dir una vegada que serien huit anys. I no tornaré a caure en el mateix error. No diré res, perquè ara crec que no és el moment procedimental oportú.