Mauricio va arribar a València el 20 d’octubre passat juntament amb la dona i els fills de 7 i 8 anys amb la seua furgoneta i els seus estris personals. Arquitecte de professió, va fugir de Colòmbia fa tres anys per estar amenaçat de mort pels paramilitars i va recalar en un primer moment a Màlaga, on va sol·licitar asil, cosa que li va permetre tindre permís de treball i de residència i treballar en el món de l’obra, de peó en un primer moment i fins i tot d’encarregat.
Després d’aconseguir reunir uns estalvis, va portar la dona i els fills de Colòmbia i es va traslladar primer a Àvila a la recerca de més oferta d’habitatge i més econòmic i posteriorment a Pamplona. En tots dos casos va tindre problemes per a allotjar-se en una casa, motiu pel qual va haver de fer ús d’hostals. Els estalvis van anar acabant-se i finalment es va posar en contacte amb la Creu Roja, organització que els va ajudar a trobar allotjament a Osca. S’hi van allotjar en un habitatge de la Fundació APIP-ACAM dedicada a l’atenció residencial a persones vulnerables en una casa compartida amb 40 persones més. Al mateix temps, se li denega la petició d’asil, per la qual cosa, segons Mauricio, encara que ha recorregut, automàticament se’l va donar de baixa del padró.
Enmig de tot aquest embolic administratiu, decideixen traslladar-se a València: “Es tracta d’una ciutat molt més gran on pensem que podem tindre més oportunitats laborals per a tirar avant la família. A més necessitava traure la dona d’aquest entorn, té problemes psiquiàtrics a causa de tota aquesta situació, va estar sis mesos ingressada i li han donat una invalidesa del 49%”.
En arribar a València, es van allotjar en la seua pròpia furgoneta posant un matalaf inflable a la part posterior per als xiquets esperant trobar una mica d’ajuda i faena per a millorar la seua situació. No obstant això, l’embull jurídic sobre la seua petició d’asil i la resposta sorprenent dels serveis socials de l’Ajuntament de València compliquen la seua situació en plena DANA: “Gràcies a una entrevista que ens van fer la setmana passada en el diari Levante-EMV sobre la nostra situació, l’Ajuntament ens va proporcionar un allotjament d’emergència en un hostal del 25 al 28 d’octubre, segons ens van dir, com a prevenció per les previsions meteorològiques. Però dilluns ens van dir que havíem d’anar-nos-en, just ara que empitjora el clima”.
Sobre els motius del desallotjament, ha explicat que els serveis socials municipals els han dit que no poden fer res, perquè no estan empadronats a València, sinó a Osca, i que, per tant, el que han de fer és tornar-hi, fins i tot els van dir que van ser uns “irresponsables” per anar-se’n d’allí i vindre a València.
Segons Mauricio, “en quedar-nos fora del programa d’asil, en teoria no hauríem d’estar empadronats, però no entenem que siga un impediment per a oferir ajuda d’emergència quan tenim dos menors dormint en una furgoneta en què, per cert, entra una mica d’aigua quan plou; estem desesperats, però seguirem ací fins que trobem una altra cosa, no podem fer res més”.
L'Ajuntament de València va habilitar este dimarts a la nit 50 places d'emergència en el poliesportiu de Benimaclet per a persones sense llar, encara que fonts municipals no van confirmar si Maurici i la seua família anaven a poder passar la nit allí.
Segons diverses organitzacions no governamentals consultades per aquest diari, ni en la llei de serveis socials ni en les ajudes d’emergència de la Generalitat Valenciana s’estableix que les persones beneficiàries hagen d’estar empadronades i de fet afirmen que s’han concedit ajudes a persones no empadronades moltes vegades. Aquestes entitats han afirmat que fa poc sí que els han arribat casos de persones a qui exigeixen sis mesos d’empadronament, cosa que deu respondre a instruccions internes, però que no estaria regulat per escrit.
Brega política entre PP i PSPV
El PSPV-PSOE va denunciar dimarts la situació d’“abandó i desemparament” de la família colombiana amb dos xiquets menors d’edat que s’ha vist obligada a viure en una furgoneta en ple carrer a la ciutat de València i va censurar que l’Ajuntament siga “incapaç d’atendre” aquesta emergència “molt greu”.
El portaveu socialista en el consistori, Borja Sanjuán, va lamentar que aquesta família en situació d’“extrema vulnerabilitat” no haja sigut atesa pels serveis municipals en “plena alerta climatològica” i malgrat que “s’han posat en contacte amb ells”, cosa que ha considerat “inconcebible”.
Sanjuán va destacar que les maneres com s’ha contestat aquesta família “no són maneres de tractar persones que dormen al carrer” i va instar l’alcaldessa, María José Catalá, a “interessar-s’hi” perquè aquesta família “no acabe el dia dormint en una furgoneta”. “La dignitat d’una ciutat es mesura en com respon davant aquests casos, no és una qüestió partidista, sinó de mera humanitat”, va expressar.
Per part seua, la regidora de Serveis Socials, Marta Torrado, va indicar que des de l’Ajuntament de València “sempre” estan disposats a atendre “qualsevol persona que arriba a la nostra ciutat” perquè les competències dels ajuntaments “parlen de la urgència”, encara que va especificar que aquest cas concret es tracta d’una família empadronada a Osca, amb dos xiquets menuts “amb obligatorietat d’escolaritzar-los” i amb el pare “amb una faena” en aquesta ciutat.
Per això, ha manifestat “no entendre com sense dir res” a l’Ajuntament d’Osca, al Govern d’Aragó i al d’Espanya “van decidir unilateralment, sense informar ningú, vindre a la nostra ciutat”. Malgrat això, va assegurar que l’Ajuntament de València, per “raons d’urgència i humanitat”, va atendre aquesta família “els primers dies”, però va recalcar que a Osca “els reclamen perquè tenen l’obligatorietat d’escolaritzar els dos menors” perquè hi estan empadronats.
Per tant, va argumentar Torrado, l’Ajuntament de València no pot proporcionar-los “cap ajuda d’emergència”, atés que el “primer requisit” per a això és, “lògicament”, que estiguen empadronats a la ciutat. A més, l’edil va indicar que des del consistori mantenen converses amb la família perquè tornen a Osca i, “a partir d’allí, se’ls puga continuar amb aquesta ajuda”, al mateix temps que va instar el Govern d’Espanya a “assumir les seues competències en matèria de protecció”.
Els socialistes van assegurar que havien posat en coneixement del Defensor del Menor i la Sindicatura de Greuges aquesta situació, perquè “no és la primera vegada que València és notícia per abandonar famílies al carrer”. “L’abandó del CAI i la retallada de places d’atenció d’emergència pel tancament de recursos porta al col·lapse els serveis socials de la ciutat”, van advertir, alhora que van qualificar de “vergonyosa” la gestió del PP.