Pocs partits tenen tanta propensió a la disputa com els socialistes valencians, una federació amb tantes trames familiars enfrontades com una novel·la russa. El PSOE va fulminar dimarts qualsevol intent d’una guerra en la federació valenciana en les primàries amb vista al congrés extraordinari. L’acord que no va ser possible en un mes i mig de negociacions entre tres aspirants es va liquidar en una intensa jornada en la seu de la direcció federal al carrer de Ferraz, a Madrid. El secretari d’Organització, Santos Cerdán, va convocar els secretaris provincials de València i Alacant, Carlos Fernández Bielsa i Alejandro Soler, que el dia anterior van formalitzar el repte a la direcció nacional en presentar-se a les primàries. Ho van fer, tot siga dit, després d’advertir-ho en públic i abans que la ministra Diana Morant, que va ser l’última a confirmar que ho faria i a registrar la seua candidatura. Poc després, la direcció federal va cridar també a la ministra perquè se sumara a la trobada que es prolongaria fins a quasi la mitjanit.
Després d’una jornada maratoniana, els tres precandidats van acordar que Morant, que partia com a favorita per al procés, encapçalarà la candidatura per a la Secretaria General. En les més de nou hores de reunió es va produir un pols entre els responsables de València i Alacant davant de la ministra. Totes les parts han anat afirmant que tenien prou números per a fer suar la resta, però mai han deixat d’apel·lar a una integració. Que calguera la intervenció de la direcció indica que ningú tenia tanta força com exhibia. O que no l’hauria tinguda sense un espectacle de desgast dels socialistes, que van perdre fa mig any la Generalitat Valenciana malgrat els seus bons resultats.
En el PSPV estan acostumats a la guerra congressual, més violenta quan la precedeix una derrota, per la qual cosa tot semblava apuntar que aquesta vegada el procés seria intens. Però no comptaven amb el factor Pedro Sánchez. Els secretaris provincials van triar el pitjor dia per a enfadar el president, que venia de perdre la segona votació en el Congrés en 20 dies amb un dels temes més polèmics de la legislatura. Segons les fonts consultades, el secretari general va intervindre en la trobada per a posar punt final a la discussió. Una vegada van consensuar que la ministra seria la secretària general valenciana, el president va fixar posició perquè mantinguera la secretaria d’Organització, un càrrec clau per a qualsevol direcció política. Els secretaris provincials, molt enfadats amb la direcció de Ximo Puig, no volen que el partit continue controlat per aquest sector. La trobada es va saldar amb un repartiment de poder sobre el qual es construirà la resta: Morant tindrà Organització, Soler la Presidència del partit i Bielsa la Sotssecretaria, a més de mantindre el seu estatus provincial.
Passades les deu de la nit, els tres precandidats van emetre un comunicat conjunt escarit en què donaven suport a Morant com a única candidata. D’acord amb el text publicat, la “finalitat principal” és generar “un nou projecte polític il·lusionant” que estiga, al seu torn, “alineat amb el projecte que representa Pedro Sánchez a Espanya” i que siga “capaç de combatre guanyar les dretes en l’àmbit de la Comunitat Valenciana”. Per a fer-ho, justificaven que ha de “visualitzar-se un canvi d’actors i processos” que estiga “basat en un nou consens en què cada militant puga desenvolupar-se lliurement i plenament”. Una manera subtil de ventilar-se el procés de primàries després de dies apel·lant a la voluntat de la militància.
L’endemà, quan s’ha représ la trobada per a polir els equilibris en l’executiva, les posicions semblen més calmades. En públic tots els missatges apel·len a la unitat, cosa que contrasta amb els tripijocs que es donaven en privat. Els entorns de Bielsa i Soler ja han afluixat la corda per no seguir en la pugna, però insisteixen que perquè done una integració en la candidatura que encapçalarà Diana Morant “ha d’existir de veritat aquesta integració” en l’executiva.
Bielsa ha sigut el primer a trencar el silenci després de la crida a l’ordre: “Estic convençut que el que hui necessita el meu partit és la força que dona la unió de totes les mirades i sensibilitats de què afortunadament es nodreix, amb l’objectiu final de construir un nou projecte polític per a recuperar la confiança de la ciutadania”, ha escrit en la xarxa social X –antic Twitter–. “Jo simplement vull un futur millor i compartit per a tots i totes. I només una estratègia d’unitat pot fer front a les grans amenaces del temps en què ens ha tocat viure i conviure”, continua el missatge en què confirma la negociació.
Després d’ell s’ha pronunciat Alejandro Soler, que ha passat el matí en la Comissió d’Hisenda en el Congrés, on és diputat. El parlamentari ha afirmat que l’acord “naix des del consens i el diàleg”, amb l’objectiu de guanyar en les eleccions autonòmiques del 2027. “Des d’aquesta candidatura hem sigut i som defensors de l’impuls de la militància. També som conscients que són importants els acords. Qui camina sol arribarà ràpidament, qui ho fa acompanyat arribarà més lluny”, ha apuntat en les seues xarxes.
Des del Congrés, abans de la seua compareixença, la ja virtual secretària general ha volgut agrair als seus oponents la cessió. “Vull agrair el compromís i la generositat dels altres precandidats que han apostat per tindre candidatura única”, ha apuntat dimecres Morant, que ha celebrat: “Si els militants volen, em convertiran en la primera secretària general dona del PSPV i amb aquesta força i aquesta il·lusió plantarem cara al govern més reaccionari de la Comunitat Valenciana”.
Malgrat que Morant va ser l’última a mostrar les seues intencions, no es pot dir que des del PSOE no llançaren senyals de suport. La primera, la de Santos Cerdán demanant un procés unitari. L’última, l’acte de llançament de la candidatura de la ministra, que semblava més aïna una candidatura a la presidència de la Generalitat. Envoltada de militants i de representants locals, va apel·lar a la recuperació del Govern autonòmic i a les polítiques públiques de Pedro Sánchez, en la mateixa plaça en què ell la va avalar com a candidata a l’alcaldia de Gandia.
El calendari del congrés no experimentarà variacions. Es cancel·len les votacions i la campanya, però es manté el cap de setmana del 22 de març per a les ponències i l’executiva. Seran dos mesos llargs en què, si no hi ha un acord beneficiós per a les parts, es poden empitjorar les ferides. Falta per veure si els socialistes valencians, propensos a la carnisseria familiar, respectaran la Quaresma, que arranca el 14 de febrer i es prolonga fins al seu congrés.