Quins efectes té la intel·ligència artificial en el treball? Una investigació de la Universitat de València busca respostes

Quines conseqüències té la intel·ligència artificial (IA) en el treballador. Aquesta és una de les preguntes que pretén respondre l’investigador Adrián Todolí, expert en productivitat laboral i professor de dret del treball de la Universitat de València (UV), en un estudi en què treballa per encàrrec de l’Agència Sueca per al Coneixement en l’Entorn Laboral, un organisme dependent del Govern del país escandinau.

Concretament, la investigació ha de respondre a com impactarà la IA en l’entorn laboral en el context de la Unió Europea, analitzant els desafiaments ètics i legals de la implementació de la intel·ligència artificial en la presa de decisions automatitzades i semiautomatitzades que afecten els treballadors i la seua interacció amb l’entorn laboral, tal com explica Todolí.

La investigació, en primer lloc, sintetitzarà el coneixement disponible sobre els desafiaments per als drets fonamentals dels treballadors, així com els desafiaments ètics en la introducció de la IA en el lloc de treball. En segon lloc, destacarà l’aparició d’àrees no regulades que podrien requerir noves polítiques públiques o la intervenció dels interlocutors socials en el lloc de treball. En tercer lloc, identificarà les polítiques necessàries per a regular aquestes àrees.

L’investigador valencià explica que Suècia, amb uns nivells de desocupació molt baixos (per davall del 8%), és el país d’Europa que més utilitza la intel·ligència artificial relacionada amb el mercat de treball davant la falta de mà d’obra, per la qual cosa necessita millorar la seua productivitat. Però aquest ús de la IA té conseqüències en el mercat laboral i en els drets dels treballadors, que és el que es pretén estudiar en aquesta investigació: “Volem saber quins són els usos que es fan de la intel·ligència artificial, per a què s’utilitza i com afecta els treballadors; per exemple, quant a discriminació, privacitat o dignitat, per a evitar que se’ls tracte com a autòmats i treballar en la prevenció dels riscos laborals”.

Todolí explica com Amazon als Estats Units té un algorisme que controla els seus treballadors i els permet acomiadar-ne aproximadament un 10% que no arriben als objectius marcats, cosa que provoca que l’empresa tinga el doble d’accidents greus o mortals que altres empreses. També hi ha aspectes positius, com el coneixement de l’entorn laboral sense necessitat d’estar físicament en el lloc abans d’ocupar el lloc de treball: “Volem identificar i cobrir l’espai de coneixement que hi ha respecte de la intel·ligència artificial”, assenyala l’investigador: “Pretenem definir el que se sap i cridar l’atenció sobre el que no coneixem, així com fer propostes cap al legislador, definint reptes i recomanacions per a reduir aquestes bretxes i aprofitar les oportunitats”.

Es tracta, en definitiva, de “tindre una perspectiva pràctica sobre la IA”, així com definir com aplicar la regulació acabada d’aprovar, fa a penes uns mesos, per a fer-la “més efectiva”.

Segon estudi per a plataformes digitals de treball

Addicionalment, l’Agència Sueca per al Coneixement en l’Entorn Laboral ha seleccionat la Universitat de València per a la realització d’un segon estudi l’objecte del qual són les plataformes digitals de treball, concretament, com evitar problemes de salut per als treballadors de plataformes digitals.

Aquest segon projecte revisarà la literatura que hi ha sobre els riscos laborals en el treball en plataformes i la seua associació amb la salut dels treballadors. Així doncs, sintetitzarà el coneixement disponible sobre els riscos laborals específics en el treball en plataforma, recopilarà el coneixement sobre la relació entre els riscos laborals específics i la salut dels treballadors de plataformes i identificarà les llacunes en la investigació. El projecte destacarà les principals mesures per a reduir els factors de risc.

Es tracta de la primera vegada que l’agència sueca finança activitats d’investigació amb universitats fora de Suècia, i destaca que es tracta una gran oportunitat col·laborar en la generació de coneixement que serà d’utilitat tant per a les empreses i els treballadors de Suècia com de la resta d’Europa. La investigació durarà dos anys. Todolí té una llarga trajectòria en l’estudi de la intel·ligència artificial i ha col·laborat anteriorment amb organismes internacionals, com la Comissió Europea i l’OIT, en l’elaboració o l’aplicació de normes en el mercat laboral.